LECTURA DISSABTE 7/4/18: 2 REIS 9 i JOAN 11:35

Dissabte 7 d’Abril


2ª Reis 9

El profeta Eliseu va cridar un home dels grups de profetes i li va dir:
--Lliga't la roba a la cintura, pren aquesta ampolleta d'oli i vés a Ramot-Galaad. Quan hi arribis, trobaràs Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí. Separa'l dels seus companys i porta'l a la cambra més retirada. Pren llavors l'ampolleta de l'oli, vessa-l'hi sobre el cap i digues-li: "Això diu el Senyor: Jo t'ungeixo rei d'Israel." Després obre la porta i fuig sense esperar.
El jove profeta anà a Ramot-Galaad. En arribar-hi, va trobar els oficials de l'exèrcit asseguts. Va dir:
--Tinc un encàrrec per a tu, general.
Jehú va preguntar:
--Per a qui de nosaltres?
Ell respongué:
--Per a tu, general.
Jehú es va alçar i es retirà a l'interior de la casa. El profeta li va vessar l'oli sobre el cap tot dient-li:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo, el Senyor, t'ungeixo rei del meu poble, rei d'Israel. Seràs el flagell del llinatge d'Acab, el teu sobirà, i així vindicaré la sang dels meus servents, els profetes, i la sang de tots els fidels del Senyor que Jezabel va fer vessar. A Israel, tot el llinatge d'Acab desapareixerà, perquè exterminaré de casa seva tots els homes, tant els infants com els adults. Faré que el llinatge d'Acab acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d'Ahià. 10 Quant a Jezabel, la devoraran els gossos al camp de Jizreel, i ningú no la podrà enterrar."
Després va obrir la porta i va fugir.
11 Jehú va tornar on eren els oficials del rei. Aquests li van preguntar:
--Hi ha res de nou? Per què t'ha vingut a veure, aquest ximple?
Ell va respondre:
--Ja el coneixeu prou, aquest home, amb les seves històries.
12 Ells insistien:
--No és veritat. Explica'ns què t'ha dit.
Llavors els ho va explicar:
--M'ha parlat així i així. M'ha dit: "Això diu el Senyor: Jo t'ungeixo rei d'Israel."
13 Immediatament van agafar els seus mantells i els estengueren als seus peus, dalt l'escalinata. Van tocar el corn i cridaven:
--Jehú és rei!
14 Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí, va conspirar contra Jehoram. Aquest, mentre defensava amb tot Israel la ciutat de Ramot-Galaad de l'atac d'Hazael, rei dels arameus, 15 havia hagut de retirar-se a Jizreel per curar-se de les ferides rebudes en la batalla contra Hazael. Jehú va dir als oficials:
--Ja que em voleu per rei, no permeteu que s'escapi ningú de la ciutat i porti la notícia a Jizreel.
16 Jehú va muntar al carro i anà a Jizreel. Jehoram era allí, fent llit, i Ahazià, rei de Judà, havia baixat a visitar-lo. 17 El sentinella de la torre de Jizreel va veure la tropa de Jehú que s'acostava i va cridar:
--Veig un escamot.
Jehoram li va ordenar:
--Pren un home a cavall i envia'l a trobar-los: que pregunti si vénen en so de pau.
18 Un home a cavall va sortir a trobar-los i els digué:
--El rei pregunta si veniu en so de pau.
Jehú li va respondre:
--A tu què t'importa, si és en so de pau? Posa't darrere meu!
El sentinella va cridar:
--El missatger ha arribat fins a ells, però no torna.
19 Jehoram hi va enviar un altre home a cavall. Va arribar fins a ells i els digué:
--El rei pregunta si veniu en so de pau.
Jehú li va respondre:
--A tu què t'importa, si és en so de pau? Posa't darrere meu!
20 El sentinella va anunciar:
--L'home a cavall ha arribat fins a ells, però no torna. Em sembla que el qui ve és Jehú, fill de Nimxí, perquè guia el carro com un boig!
21 Llavors Jehoram va ordenar:
--Enganxeu!
I li van enganxar el carro. Jehoram, rei d'Israel, i Ahazià, rei de Judà, cada un en el seu carro, van sortir a l'encontre de Jehú i es van trobar amb ell a la propietat de Nabot, el jizreelita.
22 Quan Jehoram va veure Jehú, li preguntà:
--¿Véns en so de pau, Jehú?
Ell respongué:
--Com vols que hi hagi pau mentre mantens les prostitucions idolàtriques de la teva mare Jezabel i totes les seves bruixeries?
23 Immediatament Jehoram va girar per fugir, tot cridant a Ahazià:
--Traïció, Ahazià!
24 Però Jehú, que ja havia tibat l'arc, va malferir Jehoram entre les espatlles. La fletxa li travessà el cor i va caure mort dins el carro.
25 Llavors Jehú va dir al seu escuder Bidcar:
--Aixeca'l i llança'l al camp de Nabot, el jizreelita. Recorda que tu i jo anàvem junts amb altres carros darrere d'Acab, el seu pare, quan el Senyor va pronunciar contra ell aquest oracle: 26 "Ahir vaig veure la sang de Nabot i la dels seus fills. En aquest mateix camp jo t'ho faré pagar. Ho dic jo, el Senyor." Ara, doncs, aixeca'l i llança'l en aquest camp, tal com havia anunciat el Senyor.
27 Ahazià, rei de Judà, en veure-ho, va fugir pel camí de Betagan. Però Jehú es posà a perseguir-lo i ordenà:
--Aquest també! Mateu-lo dalt el carro a la pujada de Gur, a la vora d'Ibleam!
Ahazià es va refugiar a Meguidó, on va morir. 28 Els seus homes el van portar amb un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David. 29 Ahazià havia estat rei de Judà des de l'any onzè de Jehoram, fill d'Acab.
30 Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra. 31 Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir:
--¿Tot li va bé, a Zimrí, l'assassí del seu rei?
32 Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà:
--Qui està a favor meu? Qui?
Dos o tres eunucs van sortir a les finestres, 33 i Jehú els va dir:
--Tireu-la daltabaix!
La van tirar daltabaix, i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els cavalls, i aquests la van trepitjar. 34 Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir:
--Ocupeu-vos d'aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei.
35 Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans. 36 Tornaren per dir-ho a Jehú, i aquest va exclamar:
--Això és el que el Senyor va anunciar per boca del seu servent Elies, el tixbita: "Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel, 37 i el seu cadàver quedarà com fems escampats pel camp de Jizreel, tant que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel."

Jesús. Entre nosotros II. Juan 11: 35



Jesús començà a plorar.


Jesús no únicamente anduvo en medio nuestro, fue uno con nosotros. ¿Qué sentido tiene llorar por tu amigo muerto si sabes que en cuestión de minutos lo vas a resucitar? No tiene el más mínimo, salvo que sea una reacción típica y puramente humana ante la pérdida de alguien querido. Llorar es humano. Jesús fue humano, plenamente humano. Las páginas de los evangelios dan muestras una y otra vez de la genuina humanidad del Maestro de Galilea. Lo vemos experimentando las dimensiones físicas -hambre, sed, sueño, cansancio, dolor- y psíquicas -angustia, ira, tristeza, abatimiento, abandono, rechazo- de la realidad humana.
A mis ojos eso tiene un increíble valor. Un Dios que ha experimentado mi realidad y limitaciones  puede entender la complejidad del ser humano. Todo lo vivió, a excepción del pecado, incluyendo la tentación y la muerte, la más democrática de todas las experiencias humanas. Por tanto puedo establecer una relación personal con un Dios que cuando hablo con Él sabe perfectamente de qué estoy platicando. Comprende de forma cabal lo que le estoy diciendo y puede mostrar simpatía por mi triste condición como ser humano pues, al fin y al cabo, estuvo allí, lo vivió, lo experimentó, sabe de primera mano el sentido de todo lo que le estoy compartiendo.

Hay personas que nunca podrán entender nuestra realidad simplemente porque no la han experimentado. Esa falta de experiencia común les imposibilita para sentir empatía y, en algunos casos, les lleva al juicio. No pueden entender porque nunca estuvieron allí y, por tanto, les resulta incompresible. Todos hemos experimentado la tristeza de ver en el rostro del otro o en sus palabras la incapacidad para comprendernos, para ponerse en nuestra piel. Pero con Jesús nunca es así. Él siempre entiende, comprende, procesa y muestra amor, empatía, gracia y aceptación. Por amor a los legalistas añadiré que eso no significa que siempre esté de acuerdo con mis conductas, pensamientos, actitudes, prioridades, omisiones ¡Sin duda que no! Pero siempre comprende y, como dice el autor de Hebreos, por eso puede mostrar compasión por los que somos terrible y miserablemente humanos. 

Seguimos a un Dios que vivió con nosotros y como nosotros. Que no es ajeno a nuestra realidad porque la experimentó de primera mano. Aprovechemos ese increíble privilegio. Vayamos, como de nuevo dice el autor de Hebreos, con total, plena y absoluta confianza a Jesús, quien puede entender lo que, en tantas ocasiones, nadie más puede entender. Quien puede oír lo que muchos otros se escandalizarían de escuchar.

¿Cómo puede enriquecer y humanizar tu experiencia de fe el saber que Jesús fue total y plenamente humano?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada