Dimecres 25 d’Abril
2ª Reis 25
1 L'any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem i acampà enfront de la ciutat. La van envoltar d'un mur de setge,
2 i Jerusalem estigué assetjada fins a l'any onze de Sedecies.
3 El dia nou del mes, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar,
4 els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra es van escapar durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà.
5 Però les tropes caldees el van perseguir i el van agafar a l'Arabà de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l'havien abandonat.
6 Van fer presoner el rei, el conduïren a Riblà, davant el rei de Babilònia, i li donaren la sentència:
7 els fills de Sedecies van ser degollats davant d'ell, i a Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia.
8 El mes cinquè, el dia set del mes, que corresponia a l'any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i oficial del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem
9 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important.
10 Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem.
11 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven.
12 El cap de la guàrdia només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps.
13 Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l'anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se'n van endur tot el bronze a Babilònia.
14 També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte.
15 El cap de la guàrdia va prendre igualment els encensers, les calderetes d'aspersió, tot el que era d'or i tot el que era de plata.
16 Les dues columnes, l'anomenat «Mar» i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable.
17 Les columnes feien cada una divuit colzades d'alt, i els capitells de bronze tenien una alçada de tres colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració sobre la xarxa.
18 El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell.
19 També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, cinc consellers del rei que s'havien quedat a Jerusalem, l'oficial de l'exèrcit encarregat d'allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s'havien quedat a la ciutat.
20 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà.
21 El rei de Babilònia els féu matar a Riblà, al país d'Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà lluny de la seva terra.
22 Als qui havien quedat al país de Judà, aquells que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hi havia deixat, els va donar per governador Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan.
23 Quan tots els oficials de l'exèrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia posat Guedalià com a governador, l'anaren a trobar amb els seus homes a Mispà: eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, de Netofà, i Jaazaniahu, fill del maacatita.
24 Guedalià els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament:
--No tingueu por dels oficials dels caldeus. Quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia, i tot us anirà bé.
25 Però, el mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d'Elixamà, que era de llinatge reial, va arribar amb deu homes i van matar Guedalià i els jueus i els caldeus que eren amb ell a Mispà.
26 Després d'això, tot el poble, del més petit fins al més gran, amb els oficials de l'exèrcit, se'n van anar a Egipte, per por dels caldeus.
27 Al cap de trenta-set anys d'haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l'any que començava a regnar.
28 Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia.
29 Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei.
30 El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida.
Jesús. Prójimo I. Lucas 10: 29
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
Lucas recoge un diálogo entre Jesús y un
maestro de la ley. Si hubiera que ponerle título al mismo podría ser:
"Cristianismo básico". Jesús hace un brillante resumen de lo que
significa la fe, su esencia, su médula, lo básico, lo no negociable.
Simplemente es amar a Dios y al prójimo. Todo se resume única y exclusivamente
en eso. Más claro, agua. Confrontado con la respuesta de Jesús y, tal y como
nos indica Lucas, con la intención de justificarse a sí mismo le pregunto
acerca de a quién debía considerar su prójimo. El concepto de un judío acerca
de su prójimo era tremendamente limitado. En primer lugar tenía que ser
únicamente judío. Un gentil no era considerado como prójimo. Un medio judío,
como eran los samaritanos, era aún más despreciable. Pero el hecho de
pertenecer al pueblo de Israel no garantizaba el tratamiento de prójimo.
Cobradores de impuestos, pecadores y marginados en general no gozaban de
dicha consideración y, por tanto, no merecían ser tratados como tales. El
concepto era tan reducido y reduccionista que al final el prójimo era única y
exclusivamente mi igual. Era aquel que pensaba, sentía y veía la vida de
la misma forma que yo. Única y exclusivamente ante éste tenía una
responsabilidad. La cuestión es bien simple. Dios pide que se ame al prójimo de
la misma manera que se le ama a Él. Si podemos despojar de esa condición a
otros seres humanos ya no estamos ligados por ninguna obligación. Han dejado de
ser mis prójimos.
En respuesta a esa pregunta capciosa Jesús
redefine radicalmente el concepto de prójimo por medio de la parábola del buena
samaritano. El Maestro indica que el prójimo no es aquel que es igual a
mí, antes al contrario, se trata de aquel que es diferente a mí, sea desde
el punto de vista político, económico, social, religioso, de género, de nación
y un etcétera tan largo como nosotros queramos hacerlo. El otro, sin
limitaciones, es mi prójimo. Valdría la pena decir que cuánto más diferente es,
menos afín es a mí y mi manera de ver la vida, más prójimo es; al menos
eso es lo que nos enseña Jesús. Muchos de nosotros vivimos en situaciones
políticas en las que nos es necesario y urgente redefinir, siempre desde una
perspectiva bíblica, quién es nuestro prójimo. Nosotros, los seguidores de
Jesús, no podemos entender al prójimo desde las perspectivas sociales al uso,
éstas, necesariamente, siempre reducirán su concepto de prójimo.
¿Quién
es tu prójimo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada