Dijous 19 d’Abril
2ª Reis 20
1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d'Amós, el va anar a veure i li digué:
--Això et fa saber el Senyor: "Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s'acaba."
2 Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
3 --Ah, Senyor, recorda que m'he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t'he complagut fent el bé.
I va esclatar en un gran plor.
4 Isaïes no havia sortit encara del pati interior de palau quan el Senyor li va manar:
5 --Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: "Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D'aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor,
6 i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d'Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent."
7 Després Isaïes digué:
--Preneu un pa de figues.
El van prendre, l'aplicaren al lloc on el rei tenia l'úlcera i es va posar bo.
8 Ezequies va preguntar a Isaïes:
--Quin és el senyal que el Senyor em cura i que d'aquí a tres dies podré pujar al temple del Senyor?
9 Isaïes respongué:
--Aquest és el senyal que et dóna el Senyor per assegurar-te que complirà el que ha promès: ¿Vols que l'ombra del sol avanci deu graons en les escales que porten a la cambra alta d'Acaz, o bé que torni enrere deu graons?
10 Ezequies digué:
--A l'ombra, li seria fàcil d'avançar deu graons. Per tant, m'estimo més que torni enrere.
11 El profeta Isaïes invocà el Senyor, i el Senyor va fer que l'ombra tornés enrere i pugés els deu graons que havia baixat.
12 Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li féu portar un present.
13 Quan Ezequies va tenir notícia de l'arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan, els mostrà l'edifici on guardava el seu tresor, la plata, l'or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res.
14 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar:
--D'on venien, aquests homes? Què t'han dit?
Ezequies respongué:
--Venien d'un país llunyà, de Babilònia.
15 Isaïes li preguntà:
--Què han vist, en el teu palau?
Ezequies respongué:
--Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors.
16 Llavors Isaïes va dir a Ezequies:
--Escolta què t'anuncia el Senyor:
17 "Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s'ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor.
18 També s'emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia."
19 Ezequies li va respondre:
--M'anuncies una bona notícia de part del Senyor.
Ezequies, en efecte, pensava: «¿No és bo que mentre jo visqui hi hagi pau i seguretat?»
20 La resta de la història d'Ezequies, les seves proeses, com va construir el dipòsit i la conducció d'aigua per fer-la arribar a la ciutat, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
21 Ezequies va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Manassès.
Jesús. Fe donde se supone no la
hay. Lucas 7: 9-10
9 Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10 Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.
En las páginas de los
evangelios es difícil ver a Jesús maravillarse por alguna cosa. Hay una
situación en la que el Maestro expresa esa respuesta emocional, pero lo hace
ante la incredulidad de la gente de Nazaret, sus propios paisanos. Debido a
ello no pudo llevar a cabo allí ningún milagro como lo había hecho en otros
lugares. En este pasaje Jesús expresa su admiración ante la fe que tiene aquel
hombre. Sin embargo, no se trataba de una persona cualquiera. Era un gentil, es
decir, alguien que no pertenecía al pueblo escogido y, por tanto, dentro de lo
que era el pensamiento teológico judío alguien que estaba destinado a la
condenación. Además, para añadir más leña al fuego, era un oficial del ejército
romano de ocupación que privaba a Israel de su codiciado reino mesiánico.
Hay una situación
similar en la que Jesús también expresa su reconocimiento por la gran fe de una
mujer. Curiosamente también se trata de una pagana, una persona de origen
sirio y fenicio, habitante de lo que hoy conocemos como Líbano. Esta madre desesperada
se enzarza en una discusión con Jesús acerca de la posibilidad o no de que
su hija fuera liberada de una posesión demoniaca. Los argumentos del Maestro
son sabia y contundentemente contrarrestados por aquella madre en necesidad y
el propio Jesús ha de reconocer la fuerza de su manera de proceder y la fe que
se halla detrás de la misma.
Lo que quiero expresar
por medio de estos dos ejemplo es que Jesús supo ver y reconocer fe allá donde
se supone que no la debería de haber encontrado. Ser gentil era mucho más que
una cuestión étnica, racial o nacional, era formar parte o no del pueblo
escogido por el Señor y, consecuentemente, depositario de sus promesas y su
salvación. Pero con frecuencia encontró actitudes más abiertas entre los
gentiles que entre los propios judíos. Estos últimos habían desarrollado una
falsa seguridad que les llevaba a perder el contacto con las nuevas realidades
que Dios anunciaba.
La aplicación es clara.
No podemos ni debemos dormirnos en los laureles de pensar que tenemos la verdad,
que somos los escogidos y poseedores de la Palabra. No podemos ser tan necios
de pensar que somos los únicos y que Dios no tiene pueblo donde nosotros menos
lo creemos, pensamos y esperamos. Como el propio Jesús afirmó: "los
recaudadores de impuestos y las prostitutas van por delante nuestro en el Reino
de los cielos". Centrémonos pues en cuidar de nuestra salvación "con
temor y temblor" como afirma la Escritura y no en excluir de la misma a
todos aquellos que no encajan en nuestros limitados márgenes teológicos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada