LECTURA DIMARTS 1/5/18: 1 CRONIQUES 5 i MATEU 2:2


Dimarts 1 de Maig

1ª Cròniques 5
Fills de Rubèn, primogènit d'Israel. Efectivament, ell era el primogènit; però havia jagut amb una de les dones del seu pare i per això el seu dret de primogenitura va passar als fills de Josep, fill d'Israel, encara que aquest no consti en les genealogies com a primogènit. És cert que Judà va ser el més poderós entre els germans i d'ell va sortir un sobirà, però el dret de primogenitura era de Josep.
Fills de Rubèn, primogènit d'Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.
Descendents de Joel: Xemaià, Gog, Ximí, Micà, Reaià, Bàal, Beerà, cap dels rubenites, deportat per Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria. Els seus parents, enregistrats llinatge per llinatge, segons les seves genealogies, eren: Jeiel, el primer, Zecariahu, i Bela, fill d'Azaz, que era fill de Xema, fill de Joel, que habitava a Aroer. Les seves possessions s'estenien fins a Nebó i Baal-Meon, i, per la banda d'orient, fins al límit del desert que separava el seu territori del riu Eufrates, ja que el seu bestiar s'havia multiplicat al país de Galaad. 10 En temps de Saül van lluitar contra els fills d'Agar i els van derrotar. Després van habitar a les seves tendes per tota la regió oriental de Galaad.
11 Els fills de Gad habitaven al costat dels rubenites, al territori de Basan, fins a Salcà. 12 En primer lloc venia Joel; en segon lloc, Xafam, i després Jaanai i Xafat. 13 Els seus parents formaven set llinatges: els de Micael, de Meixul·lam, de Xeba, de Jorai, de Jacan, de Zia i d'Éber. 14 Aquests van ser fills d'Abihail, i els seus avantpassats en línia directa foren Hurí, Jaróah, Guilad, Micael, Jeixixai, Jahdó i Buz. 15 Ahí, fill d'Abdiel i nét de Guní, fou el cap d'aquests llinatges. 16 Habitaven a Galaad, a Basan, en els seus pobles i en tots els llocs de pasturatge de Xaron fins als límits del territori. 17 La genealogia de tots ells va ser enregistrada en temps de Jotam, rei de Judà, i de Jeroboam, rei d'Israel.
18 Entre els descendents de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, es va formar un exèrcit de quaranta-quatre mil set-cents seixanta homes valents, armats amb escuts i espases, tiradors d'arc i entrenats per a la guerra. 19 Van lluitar contra els fills d'Agar i contra els de Jetur, de Nafix i de Nodab. 20 Durant el combat van invocar Déu i ell els va escoltar, els ajudà perquè havien confiat en ell; els fills d'Agar i tots els seus aliats van caure a les seves mans. 21 El nombre de caps de bestiar capturat va ser de cinquanta mil camells, dues-centes cinquanta mil entre ovelles i cabres i dos mil ases. També van fer cent mil presoners. 22 Molts homes van caure ferits de mort, perquè aquella guerra era cosa de Déu. Després es van establir al territori dels agarites i s'hi van quedar fins a l'època de la deportació.
23 Els descendents de la meitat de la tribu de Manassès van habitar al territori que s'estén des de Basan fins a Baal-Hermon, Senir i la muntanya de l'Hermon. Eren molt nombrosos. 24 Els caps dels seus llinatges eren: Éfer, Ixí, Eliel, Azriel, Irmeià, Odavià i Jahdiel. Van ser homes coratjosos i de renom, caps dels seus llinatges.
25 Però foren infidels al Déu dels seus pares i es van prostituir adorant els déus de les nacions que Déu havia exterminat davant d'ells. 26 Llavors el Déu d'Israel va instigar Pul, rei d'Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria, que va deportar els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès a les regions d'Halah, Habor i Arà, i al costat del riu de Gozan, on avui encara viuen.
27 Fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. 28 Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. 29 Fills d'Amram: Aaron, Moisès i Maria. Fills d'Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
30 Eleazar va ser el pare de Pinhàs; Pinhàs, d'Abixua; 31 Abixua, de Buquí; Buquí, d'Uzí; 32 Uzí, de Zerahià; Zerahià, de Meraiot; 33 Meraiot, d'Amarià; Amarià, d'Ahitub; 34 Ahitub, de Sadoc; Sadoc, d'Ahimaas; 35 Ahimaas, d'Azarià; Azarià, de Johanan; 36 Johanan, d'Azarià, que va exercir el sacerdoci al temple que Salomó edificà a Jerusalem. 37 Azarià va ser el pare d'Amarià; Amarià, d'Ahitub; 38 Ahitub, de Sadoc; Sadoc, de Xal·lum; 39 Xal·lum, d'Hilquià; Hilquià, d'Azarià; 40 Azarià, de Seraià; Seraià, de Jossadac, 41 i Jossadac va ser deportat quan el Senyor va deportar la població de Judà i de Jerusalem valent-se de Nabucodonosor.


La prioridad de buscar a Jesús. Mateo 2: 2
preguntaven:
--On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.


Leo la historia de la visita de los hombres sabios de oriente a Jesús y me sorprende su intencionalidad y proactividad en buscar al rey recién nacido. Dada la valía de los dones que le ofrecieron -oro, incienso y mirra-, todos ellos presentes de gran valor comercial, podemos inferir que eran personas importantes y, consecuentemente, ocupadas, muy atareadas. Sin embargo, supieron priorizar la búsqueda de Jesús. Se embarcaron en un largo viaje que debió de consumir semanas de su preciado tiempo. Todo les pareció bien a cambio de encontrar lo que buscaban. Porque algo que aprendo de esta historia es que al Maestro hay que ir a buscarlo, hay que tomar la iniciativa para encontrarse con Él. Sin duda Jesús se deja hallar, pero es preciso la intencionalidad de nuestra parte para la búsqueda. Todos nosotros somos intencionales en perseguir aquello que consideramos importante, valioso y significativo para nosotros. Jesús mismo afirmó que donde se encuentra nuestro tesoro -lo que valoramos- hacia allá nuestro corazón -nuestra vida-. Nuestra intencionalidad o la falta de la misma en tratar de encontrarnos con el Maestro nos informa del papel y la importancia que juega en nuestras vidas.

¿Qué grado de intencionalidad tiene la búsqueda de Jesús en tu vida?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada