Divendres 20 d’Abril
2ª Reis 21
1 Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hefsibah.
2 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites.
3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparèixer. Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, tal com havia fet Acab, rei d'Israel. Adorava tot l'estol dels astres i els donava culte.
4 Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Faré que Jerusalem porti el meu nom.»
5 Així, doncs, va dedicar altars a tot l'estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor.
6 Va cremar en sacrifici el seu fill, practicava els encanteris i la màgia, i va cridar nigromants i endevins. No parava d'ofendre el Senyor i d'irritar-lo amb el seu mal comportament.
7 L'ídol que havia fet per al bosquet sagrat, el va instal·lar al temple, tot i que el Senyor havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d'entre totes les tribus d'Israel.
8 Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel vagin errants lluny d'aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.»
9 Ells, però, no van fer cas d'aquelles paraules. Manassès els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites.
10 Llavors el Senyor va dir per boca dels seus servents els profetes:
11 --Ja que Manassès, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions i s'ha portat pitjor que no ho havien fet abans d'ell els amorreus, i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judà,
12 això us anuncio jo, el Senyor, Déu d'Israel: "Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït.
13 Amidaré Jerusalem amb la mateixa corda de Samaria i del llinatge d'Acab: l'esbandiré com qui esbandeix un plat, del dret i del revés.
14 Abandonaré la resta de la meva heretat i posaré Jerusalem en mans de tots els seus enemics, que l'espoliaran i la saquejaran,
15 perquè m'han ofès amb el seu mal comportament i no han parat d'irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d'Egipte fins al dia d'avui."
16 Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n'anava ple d'un cap a l'altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament.
17 La resta de la història de Manassès, tot el que va fer, els pecats que va cometre, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
18 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d'Uzà. El va succeir el seu fill Amon.
19 Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Meixul·lèmet i era filla d'Harús, de Jotbà.
20 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès.
21 Va seguir en tot el mal camí del seu pare, donava culte als ídols repugnants que el seu pare havia adorat, i es prosternava davant d'ells.
22 Va abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, en comptes de seguir el seu camí.
23 Els oficials d'Amon van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau.
24 Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.
25 La resta de la història d'Amon consta en la Crònica dels reis de Judà.
26 El van enterrar en el seu sepulcre, al jardí d'Uzà. El va succeir el seu fill Josies.
Jesús. Las mujeres. Juan 4: 25-26
25 Li diu la dona:
--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
--Sóc jo, el qui et parla.
Ha existido durante
siglos la perspectiva de interpretar el cristianismo a través de los ojos del
apóstol Pablo. No es de extrañar que haya pensadores que afirmen que él fue el
auténtico inventor de la fe cristiana. Fruto de esa manera de visualizar la fe
ha sido el tratamiento que el papel de la mujer ha tenido y continua teniendo
en muchas confesiones y denominaciones cristianas. "La mujer calle en la
congregación", una única y simple frase del apóstol, apoyada por unos
cuantos versículos aquí y allá, ha generado doctrina acerca de un lugar
secundario de la mitad de la humanidad en la comunidad de fe. Mi propuesta no
es para nada novedosa. Se trata de interpretar a Pablo a través de Jesús en vez
del tan extendido hábito de hacer lo contrario. Es el Maestro -centro de la
historia y de nuestra fe- quien da sentido y perspectiva tanto al Nuevo como al
Antiguo Testamento. Ambas partes de la Escritura apuntan hacia Él y de Él
recogen y obtienen su significado. Consecuentemente, cuando haya una aparente
disensión entre Jesús y la enseñanza de cualquier otro libro o personaje de la
Biblia deberemos mirar siempre al Maestro para obtener la interpretación y el
sentido correcto.
Veamos pues cómo Jesús
se relacionó con las mujeres. En su tiempo eran perpetuas menores de edad.
Siempre debían estar bajo la autoridad de un varón, fuera el padre, el esposo o
los hijos. Sin duda, habría excepciones notorias. Mujeres que debido a su
carácter y personalidad brillaban con luz propia. Sin embargo, estamos hablando
de excepciones y no de la regla habitual. Las mujeres no tenían el derecho a
ser instruidas en el conocimiento de la ley. Además su testimonio carecía de
todo valor en una situación legal. Jesús nunca consideró a las mujeres como
personas de segunda categoría o menor valor. El pasaje que he reproducido es
enormemente significativo. Una mujer, además samaritana, además de dudosa
reputación, fue a la primera persona a la que Jesús abiertamente le reveló que
era el Mesías esperado. Interesante que no fue un judío ni un hombre el
depositario de semejante noticia. Lucas nos indica que había un nutrido grupo
de mujeres entre sus discípulos. Personas que eran instruidas en los misterios
del Reino del mismo modo que lo eran los doce. Sólo si proyectamos nuestras
imágenes contemporáneas sobre ese pasaje podemos pensar que ellas se dedicaban
a preparar la comida y lavar la ropa. Finalmente, quiero mencionar que María,
la de Magdala, fue la primera persona a quien se le apareció el Cristo
resucitado. Pero aún más significativo e importante, fue ella quien recibió el
encargo de ser testigo de la resurrección a aquellos que debían ser testigos de
la misma al resto del pueblo. Jesús no era un ignorante del nulo valor del
testimonio de una mujer, creo que fue totalmente intencional al hacerlo para
resaltar su valor y dignidad. Creerla a ella era creerle a Él. Vale la
pena que permitamos que Jesús eche luz sobre nuestra comprensión de la
dignidad, valor y rol de la mujer en la comunidad de fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada