Dilluns 5 de Novembre
Nombres 8 i 9
8
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica això a Aaron: "Quan encenguis els set gresols, encara'ls de manera que il·luminin al seu davant."
3 Aaron va complir l'ordre del Senyor transmesa per Moisès i va encendre els gresols de manera que il·luminessin al seu davant.
4 El canelobre era tot ell d'or cisellat des del peu fins a les flors. Moisès havia seguit el model que el Senyor li havia mostrat.
5 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
6 --Separa els levites dels altres israelites i purifica'ls.
7 Per a purificar-los, fes això: Aspergeix-los primerament amb l'aigua que purifica del pecat. Que s'afaitin després tot el cos i rentin la seva roba. Així quedaran purificats.
8 Acabat, que prenguin un vedell ja fet, amb la corresponent ofrena de flor de farina pastada amb oli. Tu pren un altre vedell per al sacrifici pel pecat.
9 Després fes que els levites s'acostin davant la tenda del trobament i convoca tota la comunitat d'Israel.
10 Situats així els levites davant el Senyor, els altres israelites els imposaran les mans.
11 Llavors Aaron presentarà davant meu els levites com a ofrena de la resta dels israelites. Així quedaran destinats al meu servei.
12 »Després els levites imposaran les mans sobre el cap dels dos vedells, i Aaron n'oferirà un com a sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust. Així farà el ritu d'expiació pels levites.
13 Després col·loca els levites davant d'Aaron i els seus fills i presenta-me'ls.
14 Així separaràs els levites dels altres israelites i seran meus.
15 »Els levites, purificats i presentats així davant meu, entraran al servei de la tenda del trobament.
16 Estaran a la meva disposició, ja que em són donats pels israelites a canvi dels seus primogènits, i per això jo me'ls reservo.
17 Perquè tots els primogènits dels israelites i totes les primeres cries dels animals són meus; me'ls vaig consagrar el dia que vaig fer morir tots els primogènits del país d'Egipte.
18 Per això em reservo els levites en lloc dels primogènits dels israelites,
19 i els poso, com a donats, a disposició d'Aaron i dels seus fills, perquè tinguin a càrrec seu el servei de la tenda del trobament que havien de fer tots els israelites; expiant així per tots ells, els israelites no hauran de sofrir els flagells que sofririen si s'acostessin al lloc sagrat.
20 Moisès, Aaron i tota la comunitat d'Israel van complir exactament totes les ordres que el Senyor havia donat a Moisès respecte als levites.
21 Aquests es van purificar, rentaren la seva roba, i després Aaron els va presentar davant el Senyor i va fer per ells el ritu d'expiació per tal de purificar-los.
22 Acabat tot el ritual, els levites van començar el seu servei a la tenda del trobament, a les ordres d'Aaron i dels seus fills. Així es van complir les ordres que el Senyor havia donat a Moisès respecte als levites.
23 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
24 --Els levites entraran a prestar servei a la tenda del trobament des de l'edat de vint-i-cinc anys en amunt.
25 En complir cinquanta anys, es retiraran del servei actiu, no serviran més.
26 Podran ajudar els altres levites en actiu fent guàrdia a la tenda del trobament, però no prestaran altres serveis. Disposa així el servei dels levites.
9
1 El primer mes de l'any segon després d'haver sortit els israelites del país d'Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué:
2 --Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada,
3 el dia catorze d'aquest mes, al capvespre. L'han de celebrar seguint les prescripcions i tot el seu ritual.
4 Moisès, doncs, va ordenar als israelites que celebressin la Pasqua,
5 i ells la celebraren el dia catorze del mes primer, al capvespre, en el desert del Sinaí, seguint tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès.
6 Però hi havia uns homes en estat d'impuresa ritual per contacte amb un cadàver, i per això no podien celebrar la Pasqua el dia assenyalat. Aquell mateix dia anaren a trobar Moisès i Aaron,
7 i els van dir:
--Ens trobem en estat d'impuresa pel contacte amb un cadàver. Però, per què ens hauríem de privar de presentar la nostra ofrena al Senyor el dia assenyalat, amb els altres israelites?
8 Moisès els respongué:
--Espereu fins que sàpiga què disposa el Senyor respecte a vosaltres.
9 Llavors el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
10 --Comunica això als israelites: «Si un de vosaltres o dels vostres descendents es troba en estat d'impuresa ritual pel contacte amb un cadàver, o si per causa d'un viatge es troba lluny, també podrà celebrar la Pasqua del Senyor.
11 Però aquests la celebraran el dia catorze del mes segon, al capvespre. Menjaran l'anyell amb pa sense llevat i amb herbes amargues.
12 No en podran guardar gens per a l'endemà ni trencaran cap os de l'anyell. Celebraran la Pasqua complint tot el seu ritual.
13 Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d'Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa.
14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l'hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»
15 El dia que va ser erigit el tabernacle, el núvol el cobrí; cobrí la tenda de l'aliança. Al capvespre, el núvol apareixia damunt el tabernacle com la resplendor d'un foc, fins al matí.
16 Des d'aquell dia, sempre va ser així: el núvol cobria de dia el tabernacle, i de nit apareixia com la resplendor d'un foc.
17 Quan el núvol s'enlairava de damunt la tenda, els israelites aixecaven el campament i es posaven en camí, i en el lloc on el núvol s'aturava, ells hi acampaven.
18 Els israelites, doncs, aixecaven el campament o acampaven, seguint l'ordre que el Senyor els donava, i es quedaven acampats tots els dies que el núvol restava damunt el tabernacle:
19 si el núvol hi restava molts dies, ells obeïen el Senyor i no partien;
20 però de vegades el núvol només s'aturava alguns dies damunt el tabernacle. Fos com fos, ells acampaven o es posaven en camí seguint l'ordre del Senyor.
21 De vegades el núvol s'aturava tan sols del capvespre al matí, o bé un dia i una nit; tan bon punt el núvol s'enlairava, ells emprenien la marxa.
22 Altres vegades s'aturava damunt el tabernacle dos dies o un mes o encara més temps. Llavors els israelites continuaven acampats i no partien; però, tan bon punt s'enlairava, aixecaven el campament.
23 Els israelites acampaven o aixecaven el campament, seguint l'ordre que el Senyor els donava. Respectaven les instruccions del Senyor transmeses per Moisès.
Joan 8: 48-59
48 Els jueus li van contestar:
--¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat?
49 Jesús respongué:
--Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi.
50 Jo no cerco la meva pròpia glòria: un altre se n'ocupa i és ell qui jutjarà.
51 Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
52 Llavors els jueus li replicaren:
--Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort."
53 ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
54 Jesús respongué:
--Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu "el nostre Déu".
55 Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula.
56 Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar.
57 Llavors els jueus li digueren:
--¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
58 Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc.
59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple.
Lo que realmente me ha impresionado y, por tanto, ha desafiado mi vida es la afirmación de Jesús de que conocer al Padre implica obedecerle. Vuelve a insistir en un punto que ya apareció anteriormente, de nada sirve el conocimiento intelectual y teórico si no nos mueve a la acción, a la búsqueda intencional de la obediencia a Dios, su voluntad y sus mandamientos.
Nuevamente se manifiesta que lo que define a un seguidor de Jesús es la obediencia, no simplemente el intelecto. De hecho, es una verdad enfatizada una y otra vez en las Escrituras que si este último no nos lleva al seguimiento activo de la voluntad del Señor, carece de valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada