LECTURA DIMECRES 21/2/18: 2 SAMUEL 14 i FETS 2

Dimecres 21 de Febrer
2ª Samuel 14

Joab, fill de Seruià, es va adonar que el cor del rei s'anava decantant a favor d'Absalom. Aleshores envià a buscar a Tecoa una dona llesta, i la va instruir així:
--Fes com si estiguessis de dol. Posa't vestits adients, no et perfumis; actua com si fossis una dona que de molt de temps plora un difunt. Presenta't al rei i digues-li tal i tal cosa.
I Joab li va dictar tot el que havia de dir.
La dona de Tecoa es va presentar al rei i es prosternà amb el front a terra, exclamant:
--Auxili, rei, auxili!
El rei li va preguntar:
--Què et passa?
Ella digué:
--Ai de mi! Sóc una dona viuda; vaig perdre el meu marit. Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l'un va matar l'altre. Ara tota la parentela s'ha posat contra la teva serventa i em diuen: "Dóna'ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l'assassinat del seu germà." I de passada, pensen ells, eliminarem l'hereu. Així volen apagar el tió encès que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendència del meu marit.
El rei va dir a la dona:
--Vés-te'n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas.
Però la dona de Tecoa va insistir:
--Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents.
10 El rei va continuar:
--Si algú te'n parla, fes-me'l venir, i no li quedaran ganes d'amoïnar-te més.
11 Ella va replicar:
--Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m'afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda.
Ell va assegurar:
--Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.
12 Llavors la dona va dir:
--Que sigui permès encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei.
Ell li féu:
--Parla.
13 La dona va explicar-se:
--Per què, doncs, mantens un parer que va contra el poble de Déu? Amb la sentència que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarés culpable, ja que no deixa tornar l'home que té proscrit. 14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquè l'home que té proscrit no ho estigui per sempre. 15 De fet, si he vingut a exposar al rei, el meu senyor, el que li acabo de dir, és perquè la gent m'intimidava. Però la teva serventa ha pensat que en parlaria al rei i que potser el rei faria el que li digués la seva serventa: 16 s'avindria a salvar la seva serventa de la mà del qui vol prendre-li l'heretat que Déu li ha donat i, al mateix temps, ella salvaria el seu fill. 17 La teva serventa s'ha dit: "Que la paraula del meu senyor, el rei, m'assereni, perquè ell, com l'àngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal." Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu!
18 Llavors el rei va dir a la dona:
--No m'amaguis res del que ara et preguntaré.
La dona va respondre:
--Que parli el rei, el meu senyor.
19 El rei continuà:
--¿No és veritat que en tot això hi ha la mà de Joab?
La dona ho va reconèixer:
--Tan cert com vius, rei i senyor meu: ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra d'allò que diu el rei, el meu senyor. És veritat: el teu servent Joab ha ordenat i ha dictat a la teva serventa tot el que t'acabo de dir. 20 Ha estat per no tractar de cara la qüestió, que el teu servent Joab ha obrat així; però el meu senyor té la saviesa de l'àngel de Déu i sap tot el que passa al país.
21 Llavors el rei va dir a Joab:
--D'acord, faré el que proposes. Vés i fes tornar el jove Absalom.
22 Joab es va prosternar amb el front a terra i va beneir el rei. Després digué:
--Avui el teu servent veu ben clar que gaudeix del teu favor, rei i senyor meu. El rei ha fet allò que el seu servent li indicava.
23 Joab va anar a Gueixur i portà Absalom a Jerusalem. 24 El rei va determinar:
--Que es retiri a casa seva i que no comparegui a la meva presència.
Absalom es va retirar a casa seva i no va comparèixer a la presència del rei.
25 En tot Israel no hi havia ningú tan ben plantat com Absalom ni tan admirat: de cap a peus no tenia defecte. 26 Es tallava els cabells al final de cada any, perquè li pesaven massa. La cabellera tallada feia més de dos quilos, segons la unitat de pes reial. 27 Absalom va tenir tres fills i una filla, que es deia Tamar i era molt bonica.
28 Absalom va viure dos anys a Jerusalem sense poder comparèixer a la presència del rei. 29 Un dia envià a buscar Joab perquè anés a veure el rei de part seva, però Joab va negar-se a anar a casa d'Absalom. Tornà a cridar-lo, i tampoc no hi volgué anar. 30 Finalment, Absalom va dir als seus mossos:
--¿Veieu el camp d'ordi a punt de segar que Joab té al costat del meu? Doncs aneu-hi i caleu-hi foc.
Els mossos d'Absalom van calar-hi foc. 31 Llavors Joab anà a casa d'Absalom i li va dir:
--Com és que els teus mossos han calat foc a la meva propietat?
32 Absalom li respongué:
--Jo t'havia fet cridar perquè anessis a trobar el rei i, de part meva, li diguessis: "Per què he tornat de Gueixur? Més em valdria ser-hi encara! Vull que el rei em rebi i, si sóc culpable, que em faci matar."
33 Joab anà a trobar el rei i li va transmetre aquest missatge. El rei va fer cridar Absalom, que va presentar-se al seu davant i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. Aleshores el rei el va besar.


Hechos de los apóstoles 2

Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:
--¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:
--Què vol dir tot això?
13 Però d'altres, rient-se'n, deien:
--És que el vi els ha pujat al cap!
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:
--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:
17 »Els darrers dies
—és Déu qui ho afirma—
abocaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles
profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres vells, somnis.
18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
sobre els meus servents
i les meves serventes,
i profetitzaran.
19 Faré que apareguin prodigis
dalt al cel
i senyals aquí baix a la terra:
sang, foc i una columna de fum.
20 El sol s'enfosquirà
i la lluna es tornarà sang
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i resplendent.
21 Llavors tots els qui invoquin
el nom del Senyor se salvaran.
22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
» Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n'alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonaràs la meva vida
enmig dels morts
ni deixaràs
que el teu Sant es corrompi.
28 M'ensenyaràs
el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant.
29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput.
32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. 34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
»Oracle del Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
35 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus.
36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.
37 Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:
--Germans, què hem de fer?
38 Pere els va respondre:
--Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.
40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
--Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada.
41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.
42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.


“Sucederá que en los últimos días, dice Dios,
derramaré mi Espíritu sobre toda la humanidad;
los hijos e hijas de ustedes
comunicarán mensajes proféticos,
los jóvenes tendrán visiones,
y los viejos tendrán sueños.
El segundo capítulo del libro de los Hechos narra el primer sermón evangelístico de Pedro justamente después de la venida del Espíritu Santo sobre los discípulos reunidos en oración.
En su mensaje el apóstol hace mención a la profecía del profeta Joel y la relaciona con aquello que en aquel momento preciso están experimentando los discípulos y sus oyentes.
Me pregunto dónde ha quedado hoy en día nuestra capacidad de ver y de soñar, de creer que el Reino de Dios puede ser una realidad y que nosotros podemos contribuir a su construcción.
Me pregunto qué nos impide ver y soñar. Tal vez nuestro cansancio, nuestro egoísmo, nuestro miedo a la involucración, nuestra pérdida de la perspectiva de de las cosas desde el punto de vista de Dios que puede convertirnos en cínicos y "realistas" ante el mundo que vivimos. 
La verdad es que perder la capacidad de ver y soñar es perder, al menos un poco, la capacidad de vivir con ilusión, de experimentar la construcción del Reino de Dios como una aventura en la que vale la pena invertir, es, de definitiva, morir en vida porque ¿Quién puede vivir sin ver ni soñar? Yo no! 
¡Recobra tus sueños y tu visión!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada