Dimarts 20 de Febrer
2ª Samuel 13
1 Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar. Passat algun temps, Amnon, fill de David, se'n va enamorar
2 tan perdudament que es posà malalt pensant en Tamar, la seva germanastra. Aquesta era verge, i Amnon veia difícil que pogués fer res amb ella.
3 Amnon tenia un amic que es deia Jonadab i era fill de Xammà, germà de David. Jonadab era molt astut,
4 i va dir a Amnon:
--Què et passa, príncep, que cada matí et trobo més desmillorat? ¿No m'ho vols explicar?
Amnon va confessar-li:
--Es tracta de Tamar, la germana d'Absalom, el meu germanastre. N'estic enamorat.
5 Jonadab li va donar aquest consell:
--Queda't al llit fent el malalt. Quan el teu pare et vingui a veure, demana-li que faci venir la teva germana Tamar a donar-te el menjar; que te'l prepari davant teu, a la teva vista, i puguis menjar de les seves mans.
6 Amnon es va quedar al llit fent el malalt, fins que el rei vingué a visitar-lo. Llavors Amnon li va demanar:
--Fes venir, si et plau, la meva germana Tamar; que em prepari davant meu un parell de pastissos, i me'ls menjaré de les seves mans.
7 David va fer arribar a casa de Tamar l'encàrrec que anés a casa del seu germà Amnon a preparar-li el menjar.
8 Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Agafà farina, la va pastar, preparà els pastissos al seu davant i els va coure.
9 Acabat prengué la paella i davant d'ell la va abocar al plat. Però Amnon no volia menjar, i va ordenar:
--Feu sortir tothom d'aquí!
Quan tots van ser fora,
10 va dir a Tamar:
--Porta'm el plat aquí al dormitori i tu mateixa dóna'm el menjar.
Tamar prengué els pastissos que havia cuit i els portà al seu germà Amnon, al dormitori.
11 Però quan s'hi va acostar perquè se'ls mengés, ell la va agafar tot dient-li:
--Vine, jeu amb mi, germana meva!
12 Ella va replicar:
--No, germà meu, no em forcis. Això no es fa, a Israel. No cometis aquesta infàmia.
13 On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un poca-vergonya a Israel. Parla'n al rei i segur que em deixarà casar amb tu.
14 Però ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i va jeure amb ella.
15 Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l'amor que abans li tenia, i li va dir:
--Aixeca't, vés-te'n!
16 Ella va exclamar:
--No! Aviar-me així seria un crim pitjor que això que m'acabes de fer!
Però ell no la volgué escoltar.
17 Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir:
--Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!
18 El criat d'Amnon la va treure fora i va passar el forrellat.
Tamar portava una túnica de mànigues amples, tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei.
19 Aleshores es va posar cendra al cap, s'esquinçà la túnica i se'n va anar amb les mans al cap, tot cridant.
20 El seu germà Absalom li va dir:
--El teu germà Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germà. No et turmentis més per això que t'ha passat.
Tamar, desolada, anà a viure a casa del seu germà Absalom.
21 Quan el rei David va saber tot això es va enfadar molt, però no volia disgustar el seu fill Amnon, perquè l'estimava, ja que era el seu primogènit.
22 Absalom no va dir res a Amnon, ni en bé ni en mal, de tant que l'odiava perquè havia violat la seva germana Tamar.
23 Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d'Efraïm, va invitar tots els fills del rei.
24 Absalom anà a trobar el rei i li digué:
--El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.
25 El rei li va respondre:
--No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.
Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
26 Llavors Absalom li digué:
--Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.
El rei va preguntar-li:
--Per què t'ha d'acompanyar?
27 Però tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills.
Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,
28 però va donar aquesta ordre als seus homes:
--Estigueu alerta. Quan Amnon s'haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: "Mateu Amnon!", i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!
29 Els mossos d'Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s'aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.
30 Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n'havia quedat cap de viu.
31 El rei s'alçà, s'esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l'envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats.
32 Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, va advertir:
--Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar.
33 Que el rei, el meu senyor, no pensi pas que són morts tots els seus fills. Només Amnon és mort,
34 i Absalom ha fugit.
Aleshores el sentinella de guàrdia, mirant enllà, va veure molta gent que baixava muntanya avall pel camí d'Horonaim, i anà a avisar el rei:
--He vist gent que vénen pel camí d'Horonaim, del cantó de la muntanya.
35 Jonadab digué al rei:
--Ho veus? Són els teus fills que arriben. És tal com el teu servent t'havia dit.
36 Tot just acabava de parlar, que van arribar els fills del rei, amb crits i plors. També el rei i tots els seus consellers ploraven desconsoladament.
37 Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugià prop de Talmai, fill d'Ammihud, rei de Gueixur.
38 Allí, refugiat a Gueixur, s'hi va estar tres anys.
39 El rei David abandonà la seva actitud contra Absalom a mesura que es consolava de la mort d'Amnon.
Hechos de los apóstoles 1
1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar
2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.
3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu.
4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar:
5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?
7 Ell els contestà:
--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat.
8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure.
10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs
11 i els digueren:
--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.
12 Després els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte.
13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume.
14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
15 Un d'aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:
16 --Germans, calia que es complís allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David referent a Judes, l'home que va guiar els qui agafaren Jesús.
17 Era un del nostre grup i havia estat designat per a participar d'aquest mateix ministeri.
18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s'escamparen les seves entranyes.
19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir "camp de sang".
20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l'habiti. Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec.
21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d'enmig nostre cap al cel.
23 En van proposar dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties.
24 Llavors pregaren així:
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d'aquests dos has escollit
25 per a ocupar el lloc d'aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que li corresponia.»
26 Ho van fer a sorts, i sortí elegit Maties, que fou agregat als onze apòstols.
para que junto con nosotros dé testimonio de que Jesús resucitó.
Hoy comienzo la
lectura del libro de los Hechos de los apóstoles que es la segunda parte del
evangelio de Lucas ya que antiguamente ambos libros constituían un único
volumen.
Mi atención ha
recaído sobre el discurso de Pedro y de forma más específica sobre sus palabras
acerca de la responsabilidad de todo creyente de ser testigo de la resurrección
de Jesús.
Algo que me ha
fascinado durante los últimos años es el Dios hecho ser humano que ha bajado a
nuestra realidad, la ha experimentado y, consecuentemente, puede identificarse
plenamente con nosotros. ¡Tiene tanto valor para mí un Dios que puede entender
mi humanidad porque ha estado en ella!
Pero si bien la
humanidad de Jesús y el Dios que se identifica es importante me he dado cuenta
que no es suficiente. Puedo identificarme con el dolor y sufrimiento de otros y
no poder hacer nada para aliviarlo. Pero Jesús resucitó, no únicamente vivió
con nosotros, sino que venció a nuestro gran y definitivo enemigo, la muerte.
Consecuentemente está vivo y tiene poder para ayudarme a vivir la vida
cotidiana por encima de las limitaciones de mi naturaleza caída y afectada por
el pecado.
Lo que quiero
decir es que el Dios que se humanó es el todopoderoso y nosotros somos testigos
de su resurrección y su actuación en nuestras vidas personales. Somos testigos
de que si le permitimos obrar en nosotros, le damos tiempo y somos constantes y
obedientes su poder obrará en nosotros haciendo de nosotros ese hombre nuevo
que Dios tenía en mente y el pecado hizo inviable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada