Dimecres 7 de Febrer
2ª Samuel 2
1 Després d'això, David va consultar el Senyor en aquests termes:
--¿Convé que pugi en alguna de les ciutats de Judà?
El Senyor li respongué:
--Sí, puja-hi.
David va preguntar:
--A quina he de pujar?
La resposta va ser:
--A Hebron.
2 David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel.
3 David va fer pujar també tota la seva tropa, cadascú amb la seva família, i tots ells es van establir als pobles de la rodalia d'Hebron.
4 Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà.
Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad havien enterrat Saül.
5 Llavors David va enviar-los uns missatgers per dir-los:
--Beneïts sigueu del Senyor, vosaltres que heu fet aquesta obra de misericòrdia amb Saül, el vostre senyor, i l'heu enterrat!
6 Que el Senyor sigui sempre fidel i misericordiós amb vosaltres. Per part meva, jo també us tractaré bé, perquè heu fet aquesta obra bona.
7 I ara tingueu coratge i sigueu valents. És veritat que Saül, el vostre senyor, és mort, però el casal de Judà m'ha ungit a mi com a rei seu.
8 Abner, fill de Ner, general en cap de l'exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim
9 i el va fer rei de Galaad, dels aixurites, de Jizreel, d'Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.
10 Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan començà a regnar a Israel. Va ser rei dos anys. Però els de Judà eren partidaris de David.
11 El temps que David fou rei de Judà a Hebron va ser de set anys i sis mesos.
12 Abner, fill de Ner, i els homes d'Ixbóixet, fill de Saül, van sortir de Mahanaim cap a Gabaon.
13 També Joab, fill de Seruià, i els homes de David, van emprendre la marxa, fins que van trobar-se a la bassa de Gabaon. Els uns es quedaren en un costat i els altres a l'altre.
14 Llavors Abner proposà a Joab:
--I si sortissin uns quants joves i es desafiessin davant nostre?
Joab respongué:
--Prou, que surtin.
15 Van sortir, doncs, i es van arrenglerar tants a tants: dotze de Benjamí pels d'Ixbóixet, fill de Saül, i dotze dels homes de David.
16 Però cada un d'ells va agafar pel cap el seu competidor, al mateix temps que li clavava l'espasa al costat, i van caure tots alhora. D'aquell lloc en van dir el camp de les Roques. Es troba a Gabaon.
17 Aquell dia, la batalla va ser molt aferrissada. Abner i els homes d'Israel foren derrotats pels de David.
18 Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina,
19 perseguia Abner sense deixar-lo de petja ni a dreta ni a esquerra.
20 Abner va girar el cap enrere i li digué:
--Ets Assahel?
Aquest respongué:
--Sí, sóc jo.
21 Abner li va dir:
--Aparta't a un costat o a l'altre, emprèn-te-les amb un dels joves i pren-li les despulles.
Però Assahel no volgué desviar-se i continuà perseguint-lo.
22 Abner tornà a dir-li:
--Para de perseguir-me! ¿No veus que t'hauré d'estendre a terra? I com podré llavors mirar cara a cara el teu germà Joab?
23 Però com que ell no volia desviar-se, Abner va donar un cop de llança cap enrere i li va travessar el ventre, de manera que la llança li sortia per l'esquena. Assahel va caure i allà mateix va morir.
Tots els qui arribaven al lloc on Assahel havia caigut mort, s'hi aturaven.
24 Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner. El sol ja es ponia quan arribaren a Guibat-Ammà, que es troba a l'est de Guíah, pel camí del desert de Gabaon.
25 Els benjaminites s'havien reagrupat en formació compacta, darrere d'Abner, tots al cim d'un turó.
26 Abner va cridar Joab i li va dir:
--¿És que l'espasa ha de devorar sense parar? Que no saps que el final és amargant? Què esperes a dir a la teva gent que parin de perseguir els seus germans?
27 Joab respongué:
--Com hi ha Déu! Haguessis parlat abans! D'aquest matí ençà, tots es persegueixen els uns als altres.
28 Llavors Joab va tocar el corn: la seva tropa va aturar-se i deixà de perseguir els d'Israel. El combat no va continuar.
29 Abner i els seus homes van caminar per l'Arabà tota aquella nit. Travessaren el Jordà, van passar per tot el Bitron i arribaren a Mahanaim.
30 Joab, després de suspendre la persecució d'Abner, va aplegar tota la seva tropa. Mancaven dinou homes, de la gent de David, a més d'Assahel.
31 En canvi, els de David havien mort tres-cents seixanta homes d'Abner, entre benjaminites i altres.
32 S'endugueren Assahel i el van enterrar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Joab i els seus homes van caminar tota la nit i arribaren a Hebron quan clarejava.
Parábolas. Perdidos y hallados, el hijo I. Lucas 15: 11-32
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills.
12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns.
13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!
18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies,
23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.
30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.
32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
En mi modesta opinión
esta parábola es una auténtica obra maestra en muchos sentidos. Está tan llena
de contenido y significado que se hace preciso más de un estudio para poderle
sacar todo el contenido, las riquezas y las enseñanzas que contiene. Me ha
parecido que la mejor manera de abordarlo es tomando cada uno de los tres personajes
involucrados en la historia: el hijo que marchó, el padre y, finalmente, el
hijo que permaneció en la casa. El hijo que marchó representa a la
perfección el viaje espiritual que muchísimas personas llevan a cabo. Un viaje
con diferentes etapas que vale la pena considerar y tener en cuenta.
La primera
de las mismas es el abandono de la casa del padre. Ciertamente hubo un día en
que marchó físicamente, sin embargo, aquel muchacho ya hacía tiempo que había
dejado la casa emocionalmente hablando. Todo abandono físico va siempre
precedido por un abandono emocional. Aquel muchacho debía de haber estado
fantaseando acerca de cómo debería de ser la vida en libertad, sin las ataduras
que percibía tener en el hogar paterno. Sin duda había visualizado una y otra
vez el marchar y vivir una vida diferente. No importaba para nada todo aquello
que podía tener en su casa; comparado con aquello que soñaba y a lo que
aspiraba carecía de valor, sentido y significado.
La segunda de las etapas
es vivir y experimentar la vida al margen de Dios. No cabe la menor duda que
aquel muchacho con dinero en el bolsillo tuvo acceso a todo tipo de
productos y experiencias y gozó de todo aquello que la vida fuera de los
controles y supervisión paterna podía ofrecer. Sin duda, hay ventajas viviendo
al margen de Dios. Una vida sin control, centrada en uno mismo, sin compromisos
hacia el Señor o hacia el prójimo, sin tener la responsabilidad de vivir como
un agente de restauración da sus dividendos, especialmente cuando la vida
sonríe y el viento va de popa. Nunca he creído esa leyenda urbana que
afirma que todo aquel que vive al margen de Dios es un desgraciado y su vida
carece totalmente de sentido y significado. Hay muchas personas que sin tener
al Señor en sus vidas, aún más, rechazándolo abiertamente, viven felices y
dichosas y sus vidas les resultan plenamente satisfactorias.
La tercera etapa
consiste en experimentar las consecuencias de vivir al margen de Dios. Hay
leyes bíblicas que no pueden ser transgredidas sin pagar el precio por ello. La
ley de Moisés ya afirmaba que nuestro pecado más tarde o más temprano nos
alcanzaría. Pablo indicaba que Dios no podía ser burlado y que todo aquello que
el hombre siembra eso mismo recogerá. Aquel muchacho experimentó las
consecuencias del tipo de conducta que libremente había escogido. Los recursos
se acabaron, los amigos se esfumaron y tuvo que enfrentarse con su propia
realidad y emplearse, nada más ni nada menos que cuidando puercos ¡Pocas cosas
pueden ser más degradantes para un judío!.Recapacitar o volver en sí es la
cuarta de las etapas. Es un momento de lucidez en la que uno es consciente de
su realidad y condición, puede sincerarse consigo mismo y abandonar todo tipo
de justificaciones y racionalizaciones. Las cosas no andan bien y hace falta
mucho más valor para reconocer la realidad que para sublimarla o ignorarla. Sin
embargo, lamentablemente, no todo el mundo llega a este punto.
Muchas personas,
por muchas razones, no son capaces de tener una percepción realista de la
situación en la que están viviendo. El orgullo, la proyección de la culpa de su
estado sobre otros, la racionalización y otros procesos mentales pueden hacer
que una persona nunca quiera o pueda reconocer su situación espiritual. Este
paso es el previo y necesario para poder tomar la decisión de volver a la casa
del padre. Sin embargo es un paso que no todos dan y aquí acaba su viaje
espiritual.
Finalmente, está el regreso al hogar. Hace falta reunir mucho valor
intelectual, emocional y espiritual para tomar esa decisión. He conocido a
muchas personas que, como indicaba anteriormente, nunca lo han podido hacer.
Personas que con tristeza afirman que les gustaría tener la fe que uno tiene,
que debe ser maravilloso poder vivir con Dios pero que, lamentablemente, ellos
no pueden. Otros, por el contrario, lo hacen. Tienen una percepción muy clara
de su realidad y saben que ya no hay nada que perder, sólo se puede mejorar,
ninguna situación por dura que pueda parecer, será peor que la que están
experimentando y viviendo en esos momentos. Regresan a la casa y están abiertos
a esperar cualquier cosa de ese regreso.
En ese viaje espiritual
¿En qué etapa te encuentras? ¿Cuál debería ser tu próximo paso?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada