Dissabte 10 de Febrer
2ª Samuel 5
1 Llavors totes les tribus d'Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li:
--Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn.
2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d'Israel. El Senyor t'havia dit: "Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà."
3 Així, quan tots els ancians d'Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d'Israel.
4 David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys.
5 Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant trenta-tres anys va ser rei de tot Israel i Judà a Jerusalem.
6 El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David:
--Aquí no hi entraràs! T'ho impediran els cecs i els coixos.
Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.»
7 Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David.
8 Aquell dia, David havia dit:
--El qui vulgui vèncer els jebuseus ha d'arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David.
Per això es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.»
9 David es va instal·lar a la fortalesa i l'anomenà «ciutat de David». Va reforçar-ne la muralla, des del terraplè anomenat Mil·ló en direcció al seu palau.
10 David anava creixent en poder: el Senyor, Déu de l'univers, era amb ell.
11 Hiram, rei de Tir, va enviar-li una ambaixada amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, que li van edificar un palau.
12 Llavors David va comprendre que el Senyor el consolidava com a rei d'Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble.
13 David va prendre més concubines i esposes a Jerusalem, després de venir d'Hebron, i li van néixer més fills i filles.
14 Els noms dels fills que li van néixer a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó,
15 Ibhar, Elixua, Nèfeg, Jafia,
16 Elixamà, Eliadà i Elifèlet.
17 Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei d'Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i va baixar al refugi fortificat.
18 Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes.
19 Llavors David va consultar el Senyor:
--¿Pujo contra els filisteus? ¿Els faràs caure a les meves mans?
El Senyor li va respondre:
--Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans.
20 David va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. Aleshores digué:
--El Senyor ha obert una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat.
Per això va donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»).
21 Els filisteus abandonaren allí els seus ídols, i David i els seus homes se'ls van endur.
22 Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall dels Rafaïtes.
23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre:
--No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d'ells des del terme de Becaïm.
24 Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, afanya't a atacar; serà senyal que el Senyor haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus.
25 David va fer tal com el Senyor li havia ordenat i anà derrotant els filisteus des de Gueba fins a l'entrada de Guèzer.
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills.
12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns.
13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!
18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies,
23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.
30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.
32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Piensa en tu propia
vida personal ¿Cómo se reflejan en la misma esos tres personajes de la
parábola? ¿Pródigo de mente y corazón? ¿Hacia quién estás actuando como el
padre? ¿Hacia quién estás actuando como hermano mayor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada