LECTURA DIVENDRES 23/2/18: 2 SAMUEL 16 i FETS 4

Divendres 23 de Febrer

2ª Samuel 16

    ¹ David acabava de passar la carena quan Sibà, ^* l’administrador de Mefibóixet, ^* anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi. ² El rei digué a Sibà:
     —Què significa tot això?
     Sibà va respondre:
     —Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.
    ³ El rei va demanar:
     —I on és el nét de Saül, el teu amo?
     Sibà li va respondre:
     —S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.” ^*
    4 Aleshores el rei va dir a Sibà:
     —Totes les propietats de Mefibóixet són teves.
     Sibà va exclamar:
     —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
    ⁵ Quan David va arribar a Bahurim, ^* en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí ^* i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David ⁶ i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra. ⁷ Ximí maleïa David i deia:
     —Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers! ⁸ El Senyor et fa pagar ^* tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!
    ⁹ Abisai, ^* fill de Seruià, va dir al rei:
     —Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap.
    ¹⁰ Però el rei va respondre:
     —Deixeu-me estar, vosaltres, ^* família de Seruià! ^* Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
    ¹¹ Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:
     —Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. ¹² Potser el Senyor mirarà la meva aflicció ^* i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
    ¹³ David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra. ¹⁴ El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, ^* i allà es van refer.

    ¹⁵ Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel ^* era amb ell. ¹⁶ Huixai, ^* l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:
     —Visca el rei! Visca el rei! ^*
    17 Absalom li digué:
     —¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
    ¹⁸ Huixai li va respondre:
     —De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré. ¹⁹ A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu. 

    ²⁰ Absalom va dir a Ahitófel:

     —Delibereu entre vosaltres què hem de fer.
    ²¹ Ahitófel va prendre la paraula:
     —Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.
    ²² Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel. ^*
    23 En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.

Hechos de los apóstoles 4
  ¹ Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. ^{* 2} Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. ³ Els van detenir i els tingueren tancats a la presó ^* fins l’endemà, perquè ja era el vespre.
    ⁴ Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. ^*
    5 L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. ^{* 6} Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. ^{* 7} Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:
     —Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? ^*
    8 Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, ^* els digué: ^*
     —Dirigents del poble i notables: ⁹ ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, ^{* 10} sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. ^{* 11} Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. ^{* 12} La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. ^*
    13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús ¹⁴ i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. ^{* 15} Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
    ¹⁶ —Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. ¹⁷ Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.
    ¹⁸ Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. ^{* 19} Pere i Joan els van replicar:
     —Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. ^{* 20} Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit. ^*
    21 Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït. ²² L’home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
    ²³ Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots ^* i els notables els havien dit. ²⁴ En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: ^*
     «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou. ^{* 25} Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit:
     » Per què s’avaloten les nacions
     i els pobles es conjuren en va?
    ²⁶ Els reis de la terra s’uneixen,
     s’alien tots junts els sobirans
     contra el Senyor i contra el seu Messies. ^*
    27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes ^* i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent ^* Jesús, el teu Messies; ²⁸ i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. ^{* 29} Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula; ^{* 30} estén la teva mà ^* perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis ^* gràcies al nom ^* del teu sant Servent Jesús.» ^*
    31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu. ^{* 
    32} La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. ^{* 33} Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. ^*
    34 Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, ³⁵ i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
    ³⁶ Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, ^{* 37} es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.