LECTURA DIJOUS 22/2/18: 2 SAMUEL 15 i FETS 3

Dijous 22 de Febrer

2ª Samuel 15

 ¹ Algun temps després, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i una escorta de cinquanta homes que el precedien. ^{* 2} Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:
     —De quin poble ets?
     Ell responia:
     —El teu servent és de tal tribu d’Israel. ^*
    3 Absalom aleshores li deia:
     —Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.
    ⁴ Absalom afegia:
     —Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.
    ⁵ I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava. ⁶ Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
    ⁷ Passats quatre anys, ^* Absalom va dir al rei:
     —Permet que me’n vagi a Hebron ^* a complir una prometença que vaig fer al Senyor. ⁸ Quan aquest servent teu residia a Gueixur, ^* al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
    ⁹ El rei li va respondre:
     —Vés-te’n en pau.
     Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron. ¹⁰ Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel ^* perquè donessin aquesta consigna:
     —Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron! ^*
    11 Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració. ¹² Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, ^* vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.

    ¹³ Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom. ¹⁴ Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:
     —Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
    ¹⁵ Els consellers del rei li van respondre:
     —Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
    ¹⁶ El rei va sortir a peu, ^* amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau. ¹⁷ El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar. ¹⁸ Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat. ^{* 19} El rei va dir a Itai, el de Gat:
     —Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. ²⁰ Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor sigui sempre bondadós amb tu! ^*
    21 Però Itai va respondre al rei:
     —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent. ^*
    22 David va dir a Itai:
     —Doncs, vine. Endavant!
     I Itai de Gat va passar endavant amb tots els seus homes i les seves famílies. ^{* 23} Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró, ^* mentre tota la gent caminava en direcció al desert. ²⁴ També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. ²⁵ Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc:
     —Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix. ²⁶ Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor!
    ²⁷ El rei digué encara al sacerdot Sadoc:
     —Ja ho veus, val més que tornis en pau a la ciutat, i que Ahimaas, el teu fill, i Jehonatan, fill d’Abiatar, ^* es quedin amb vosaltres. ²⁸ Jo m’entretindré per les planes desèrtiques del Jordà ^* fins que em digueu alguna cosa.
    ²⁹ Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
    ³⁰ David va emprendre la pujada de les Oliveres ^* tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant. ^{* 31} Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar:
     —Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel! ^*
    32 Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai, ^* l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol. ^{* 33} David va dir-li:
     —Si véns amb mi, més aviat em faràs nosa. ³⁴ Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel. ³⁵ Amb tu hi haurà els sacerdots Sadoc i Abiatar; informa’ls de tot el que sentis a dir del palau del rei. ³⁶ Tenen amb ells els seus dos fills: Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar. Comuniqueu-me per mitjà d’ells tot el que haureu sentit.
    ³⁷ Huixai, home de confiança de David, va arribar a la ciutat en el moment en què Absalom entrava a Jerusalem.

Hechos de los apóstoles 3

¹ Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. ^{* 2} En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, ^* perquè demanés caritat als qui hi entraven. ³ L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple ^* i els demanà caritat. ⁴ Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:
     —Mira’ns!
    ⁵ Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. ⁶ Llavors Pere li va dir:
     —De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom ^* de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!
    ⁷ Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, ⁸ es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple ^* caminant i saltant i lloant Déu. ⁹ Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, ¹⁰ i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
    ¹¹ Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells ^* cap al pòrtic anomenat de Salomó. ^{* 12} Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: ^*
     —Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? ¹³ El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ^* ha glorificat Jesús, el seu Servent, ^* que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. ¹⁴ Vau negar el Sant i el Just i demànareu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí. ^{* 15} Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, ^* però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; ^* nosaltres en som testimonis. ^{* 16} Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ^* ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, ^* que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres.
    ¹⁷ »Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, ^{* 18} però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. ^{* 19} Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, ^* perquè siguin esborrats els vostres pecats. ²⁰ Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat ²¹ i que el cel havia d’acollir fins al temps de la restauració universal. És d’aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. ^{* 22} D’una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s’aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. ^{* 23} Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. ^{* 24} D’altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. ²⁵ Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. ^{* 26} I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat ^* el seu Servent ^* i us l’envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.

y cada uno os apartéis del mal.

El capítulo tres de Hechos recoge el segundo mensaje de presentación del evangelio que Pedro lleva a cabo después de haber curado a un paralítico. Este pasaje es bien conocido por muchos seguidores de Jesús pero me han sorprendido las últimas palabras del mismo que son las reflejadas en esta entrada.

Jesús vino, entre muchas otras cosas, para que nosotros vivamos una vida apartada del mal y en esto, precisamente, consiste la dificultad del asunto dado el carácter sutil y penetrante del mismo.

Hay un mal grosero, evidente, llamativo, escandaloso del cual la mayoría de los seguidores de Jesús nos hemos apartado claramente y tratamos de mantener la distancia saludable y prudente. Diría que, hasta cierto punto, este no es el más preocupante dado que su carácter escandaloso lo hace claramente visible y previsible.

Hay otro mal que, en mi humilde opinión, resulta mucho más peligroso debido a, como decía anteriormente, su carácter sutil y sibilino. Es un mal que se infiltra en nuestros pensamientos, nuestras motivaciones, nuestras actitudes, nuestros valores, nuestras prioridades, en fin, en todas y cada una de las dimensiones de nuestra realidad humana.

Es un mal mucho más difícil de detectar porque no es tan evidente, porque además se camufla de santidad y de justicia en ocasiones, porque tiene la capacidad de producir en nosotros una buena batería de argumentos para justificar su presencia e incluso presentarla como "espiritual". 

Es un mal que como la serpiente del Edén sabe darle la vuelta a los argumentos para presentar lo malo como aceptable y hacernos creer que lo que en otros sería inaceptable en nosotros es plenamente justificable.

Creo que de ese mal debemos guardarnos mucho más y estar mucho más atentos y pedirle al microscopio del Espíritu que nos ayude a discernirlo porque, la mayoría de las ocasiones, no es visible a simple vista.