Dijous 1 de Març
2ª Samuel 21
1 En temps de David hi hagué una fam que va durar tres anys seguits. David va consultar el Senyor, i aquest li respongué:
--Això succeeix per culpa de Saül i de la seva família, per la sang vessada quan va fer morir els gabaonites.
2 Llavors el rei va convocar els gabaonites. Els gabaonites no eren d'origen israelita, sinó una resta dels amorreus. Els israelites els havien jurat la pau, però Saül, en un excés de zel per Israel i Judà, havia intentat d'exterminar-los.
3 David, doncs, els va preguntar:
--Què puc fer per vosaltres? Com puc reparar el que heu sofert, perquè vulgueu beneir l'heretat del Senyor?
4 Els gabaonites li respongueren:
--No exigim plata ni or de la família de Saül, ni volem que mori ningú d'Israel.
David va afirmar:
--Faré el que vosaltres digueu.
5 Ells van dir al rei:
--Un home va intentar fer-nos desaparèixer. Es pensava que ens hauria exterminat i esbandit del territori d'Israel.
6 Que ens donin set homes descendents seus i els penjarem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l'elegit del Senyor.
El rei va dir:
--Us els donaré.
7 El rei va estalviar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, per raó del jurament fet en nom del Senyor que hi havia entre David i Jonatan, fill de Saül.
8 Però va fer agafar els dos fills que Rispà, filla d'Aià, havia donat a Saül, o sigui Armoní i Mefibóixet, i els cinc fills que Merab, filla de Saül, havia donat a Adriel, fill de Barzil·lai de Meholà,
9 i els va donar als gabaonites, que els penjaren a la muntanya, davant el Senyor. Tots set van morir plegats. Els van executar els primers dies de la sega, quan començaven la collita de l'ordi.
10 Rispà, filla d'Aià, va agafar un sac, el va estendre sobre la roca i es va quedar vora els cadàvers, des del començament de la collita de l'ordi fins que l'aigua del cel va caure sobre aquelles despulles; i no va deixar que els ocellots s'hi acostessin de dia ni les bèsties ferotges de nit.
11 Quan David va saber el que Rispà, filla d'Aià, la concubina de Saül, havia fet,
12 ordenà que anessin a recollir els ossos de Saül i del seu fill Jonatan. Els guardaven els ciutadans de Jabeix-Galaad, que els havien pres de l'entrada de Bet-Xean, on els filisteus els havien penjat el dia que van derrotar Saül a Guilboa.
13 David, doncs, s'endugué les despulles de Saül i del seu fill Jonatan. Després va fer recollir també els ossos dels set penjats
14 i els va fer enterrar amb els ossos de Saül i del seu fill Jonatan al territori de Benjamí, a Selà, al sepulcre de Quix, el pare de Saül. Quan hagueren executat tot el que el rei havia ordenat, Déu es va mostrar propici al país.
15 Hi va haver novament guerra entre els filisteus i Israel. David i els seus homes baixaren a lluitar contra els filisteus. David es trobava fatigat.
16 Ixbí-Benob, de la raça dels gegants rafaïtes, duia una llança amb una punta de bronze que pesava uns tres quilos, i una armadura nova. I deia que mataria David.
17 Però Abisai, fill de Seruià, va socórrer David i va matar el filisteu. Aleshores els soldats de David el van adjurar dient-li:
--Tu no has de sortir més a combatre amb nosaltres, no fos cas que s'apagués la llàntia d'Israel!
18 Després d'això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Gob, i fou llavors quan Sibecai, d'Huixà, va matar Saf, que era de la raça dels gegants rafaïtes.
19 Hi hagué encara un altre combat contra els filisteus a Gob, i va ser llavors quan Elhanan, fill de Jaré, de Betlem, va matar Goliat, de Gat. Aquest portava una llança que tenia l'asta com un plegador de teixidor.
20 Va haver-hi un altre combat a Gat. Un home que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, vint-i-quatre en total, i que també era de la raça dels gegants rafaïtes, va llançar un desafiament
21 i insultava els israelites. Però Jehonadab, fill de Xammà, germà de David, el va matar.
22 Aquests quatre de la raça dels gegants rafaïtes eren de Gat. Tots van morir a mans de David i dels seus homes.
1 Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot
2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel.
4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
--Saule, Saule, per què em persegueixes?
5 Ell preguntà:
--Qui ets, Senyor?
Li respongué:
--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
6 Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
7 Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú.
8 Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc.
9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
--Ananies!
Ell respongué:
--Aquí em tens, Senyor.
11 El Senyor li digué:
--Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant,
12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
13 Ananies replicà:
--Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem,
14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
15 El Senyor li digué:
--Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquè doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.
16 Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
--Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
18 A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar.
19 Després prengué aliment i recobrà les forces.
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,
20 i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.
21 Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia:
--¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?
22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l'acord de matar-lo,
24 però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar.
25 Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.
26 Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble.
27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús.
28 Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor.
29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo.
30 Quan els germans ho van saber, se'l van endur a Cesarea i d'allí el feren marxar a Tars.
31 L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l'Esperit Sant.
32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.
33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.
34 Pere li digué:
--Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca't i fes-te el llit.
Ell es va aixecar a l'instant.
35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.
37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.
38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa.
39 Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.
40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:
--Tabita, aixeca't.
Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.
41 Pere l'agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.
42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.
43 Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva
vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada