Divendres 9 de Febrer
2ª Samuel 4
1 Quan Ixbóixet, fill de Saül, va saber que Abner havia mort a Hebron, va perdre l'esma, i tot Israel quedà trasbalsat.
2 El fill de Saül tenia dos oficials d'escamot, que es deien Baanà i Recab, fills de Rimmon de Beerot, benjaminites. La vila de Beerot, en efecte, es considera ara de Benjamí,
3 perquè els de Beerot havien fugit a Guitaim i encara el dia d'avui hi resideixen com a immigrants.
4 D'altra banda, Jonatan, fill de Saül, havia tingut un fill que s'havia esguerrat de tots dos peus. Tenia cinc anys quan va arribar de Jizreel la notícia de la mort de Saül i Jonatan; la seva mainadera el va agafar i va fugir; però, amb les presses d'escapar-se, l'infant va caure i quedà coix. Es deia Mefibóixet.
5 Els fills de Rimmon de Beerot, Recab i Baanà, es van posar en camí i, a l'hora de més calor, arribaren a la casa d'Ixbóixet, que s'havia estirat a fer migdiada.
6 Van entrar dins la casa, com per endur-se'n blat, i li van clavar l'arma al ventre. Després Recab i el seu germà Baanà van fugir.
7 Havien arribat fins a l'alcova on ell dormia estirat al llit, l'havien mort i, després de decapitar-lo, s'havien endut el seu cap. Van caminar tota la nit per l'Arabà.
8 A Hebron, van donar el cap d'Ixbóixet a David, amb aquestes paraules:
--Aquí tens el cap d'Ixbóixet, fill del teu enemic Saül, que et volia matar. Avui el Senyor ha fet justícia al rei, senyor nostre, contra Saül i els seus descendents.
9 Però David va respondre a Recab i al seu germà Baanà, fills de Rimmon de Beerot:
--Com hi ha Déu que m'ha salvat de tots els perills!
10 El qui em va anunciar que havia mort Saül es pensava ser rebut com un missatger de bones noves, però jo, per tota paga, el vaig fer executar a Siclag.
11 Ara vosaltres, criminals, heu assassinat a casa seva, en el seu llit, un home sense culpa. Com voleu que no us demani compte de la seva sang i no us faci desaparèixer de la terra?
12 David va donar als seus homes l'ordre d'executar-los. Després els van tallar les mans i els peus i els van penjar al costat de la bassa d'Hebron. El cap d'Ixbóixet, van enterrar-lo a la tomba d'Abner, a Hebron.
Parábolas. Perdidos y hallados, el
hijo III. Lucas 15: 11-32
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills.
12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns.
13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!
18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies,
23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.
30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.
32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
El tercer personaje en
liza en esta parábola es el hermano mayor. A menudo tenemos la tendencia a
pensar que fue el menor de ellos quien estaba perdido, sin embargo, desde el
punto de vista espiritual el mayor de ambos no estaba en una situación mejor;
así lo demuestra su reacción ante la situación. Hay varios aspectos que vale la
pena destacar.
Primero, su incapacidad
de sentir misericordia por su hermano perdido. Sus sentimientos son totalmente
contrarios a los de su padre. Mira las cosas desde el lado de la ley, le parece
tener toda la razón del mundo para estar ofendido y enfadado y, lo cierto es
que la tiene, el trato que está recibiendo su hermano es injusto. Pero la
gracia no entiende de justicia o injusticia sino de necesidades. Y aquel
hermano perdido, si ha de ser recuperado y redimido lo que necesita no es la
ley -incapaz de redimir a nadie- sino la gracia transformadora, escandalosa e
injusta.
Segundo, su juicio
hacia la actitud de su padre. El hermano, no sólo es incapaz de sentir
misericordia y alegrarse por el regreso del perdido, sino que juzga la conducta
de su padre y la considera injusta e indigna. Su sentido de la justicia es más
alto que el de su propio padre -el principal ofendido en esta historia, no lo
olvidemos- y aunque éste pueda perdonar, él no piensa hacerlo. El hijo afea el
proceder de su padre y esto nos hace pensar en cómo la dignidad y buen nombre
del padre se debió de ver afectado también entre sus vecinos. Perdonar al hijo
le estaba costando un alto precio en términos de incomprensión y juicio por
parte de su entorno.
Finalmente, su negativa
a entrar en la fiesta y participar del gozo del regreso de su hermano. Todo
parece indicar que las palabras y el intento de persuasión por parte del padre
fueron en vano. El hijo mayor ni quería ni podía participar de algo que
atentaba contra su alto sentido de la justicia. No se rebajaría a participar en
algo que le parecía totalmente fuera de lugar.
Muchas veces he sentido
miedo de convertirme en un hermano mayor. Soy consciente de ser un pródigo que
ha sido redimido, acogido y aceptado en la familia no debido a lo que era, sino
a pesar de lo que era. He sido restaurado en la condición de hijo en contra de
aquello que la justicia exigía. Pero me doy cuenta que una vez que llevo tiempo
en la casa del padre es fácil olvidar de dónde vengo y desarrollar el síndrome
del hermano mayor. Es fácil comenzar a juzgar a otros como indignos, a medirlos
desde la vara de la ley y no de la gracia. Es fácil olvidar cómo yo fui tratado
y comenzar a exigirle a Dios que trate a los demás de una forma diferente a
como me trató a mí. Es fácil, en definitiva, considerar que nuestros niveles
son más altos y más exigentes que los del mismo Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada