Dijous 8 de Febrer
2ª Samuel 3
1 La guerra entre la casa de Saül i la casa de David s'allargava. Però David s'anava consolidant, mentre la casa de Saül s'afeblia cada dia més.
2 Durant la seva estada a Hebron, David va tenir aquests fills: Amnon, el primogènit, fill d'Ahinóam, de Jizreel;
3 el segon, Quilab, fill d'Abigail, la muller de Nabal, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, filla de Talmai, rei de Gueixur;
4 el quart, Adonies, fill d'Haguit; el cinquè, Xefatià, fill d'Abital;
5 el sisè, Itream, fill d'Eglà, també muller de David. Tots aquests van néixer a Hebron.
6 Mentre continuava la guerra entre la casa de Saül i la de David, Abner s'havia convertit en l'home fort de la casa de Saül.
7 Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà i era filla d'Aià. Ixbóixet, fill de Saül, va dir a Abner:
--Com t'has atrevit a dormir amb la concubina del meu pare?
8 Abner es va enfadar molt per aquell retret d'Ixbóixet i li digué:
--Que potser sóc un home de Judà, un cap de gos? Jo em comporto lleialment amb la casa del teu pare Saül, amb els seus parents i amb els seus partidaris; he impedit que caiguessis en mans de David, i ara em retreus l'embolic amb aquesta dona?
9 Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no faig que es compleixi en David allò que el Senyor li va jurar:
10 que trauria la reialesa de la casa de Saül i consolidaria el tron de David sobre Israel i Judà, des de Dan fins a Beerxeba.
11 Ixbóixet no va ser capaç de respondre ni paraula a Abner, de por que li tenia.
12 Abner va enviar missatgers de part seva a David per dir-li:
--Per a qui ha de ser el país? Fes un pacte amb mi, i jo t'ajudaré perquè tot Israel es passi al teu costat.
13 David respongué:
--D'acord, faré un pacte amb tu. Però una cosa t'exigeixo: no et rebré si, quan vinguis a trobar-me, no em portes Mical, la filla de Saül.
14 D'altra banda, David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li:
--Torna'm la meva esposa Mical, que em vaig guanyar al preu de cent prepucis de filisteus.
15 Ixbóixet va ordenar que la prenguessin al seu marit Paltiel, fill de Laix.
16 El seu marit la va acompanyar, plorant al seu darrere, fins a Bahurim. Allà Abner li digué:
--Vés, torna-te'n.
I ell se'n va tornar.
17 Abner havia parlamentat amb els ancians d'Israel i els havia dit:
--Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei.
18 Feu-ho ara, perquè el Senyor va proclamar, a propòsit d'ell: "Per mitjà del meu servent David salvaré Israel, el meu poble, del poder dels filisteus i de tots els seus enemics."
19 Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d'Israel i de tot Benjamí.
20 Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants.
21 Abner va assegurar a David:
--Faré que tot Israel s'aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.
David acomiadà Abner, i aquest se'n va anar en pau.
22 Justament els homes de David i de Joab arribaven d'una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l'havia acomiadat i Abner se n'havia anat en pau.
23 En arribar Joab amb les seves tropes, li van explicar que Abner, el fill de Ner, havia estat amb el rei i que el rei l'havia acomiadat i se n'havia anat en pau.
24 Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué:
--Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure't. Com és, doncs, que l'has acomiadat i ell se n'ha anat tranquil·lament?
25 Ja coneixes Abner, fill de Ner: ha vingut a afalagar-te per espiar els teus moviments i assabentar-se de tot el que fas.
26 Sortint de casa de David, Joab envià missatgers a Abner i, sense que David ho sabés, el va fer tornar des de la cisterna de Sirà.
27 Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l'entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.
28 Així que David ho va saber, exclamà:
--Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d'Abner, fill de Ner.
29 Que aquesta sang caigui sobre el cap de Joab i sobre tota la seva casa! Que mai no faltin a la família de Joab malalts de pèrdua seminal, leprosos, homes que filin com les dones, gent que mori víctima de l'espasa o que passi fam!
30 Joab i el seu germà Abisai van assassinar Abner perquè aquest havia matat Assahel, germà d'ells, en la batalla de Gabaon.
31 David va manar a Joab i a tot el poble que era amb ell a Hebron:
--Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i feu dol per Abner.
El rei David anava darrere el fèretre.
32 Quan van enterrar Abner a Hebron, es lamentava i plorava a la vora del sepulcre, i també tot el poble plorava.
33 Aleshores el rei va entonar aquesta complanta per Abner:
«¿Havia de ser, la d'Abner,
una mort sense glòria?
34 Les teves mans no estaven lligades,
ni els teus peus encadenats.
Has caigut com els qui cauen
en mans d'uns criminals.»
I tot el poble va reprendre el plany per ell.
35 Després volien que David mengés alguna cosa. Encara era de dia. Però David va fer aquest jurament:
--Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si tasto pa o qualsevol altra cosa abans de la posta de sol.
36 Tot el poble ho va saber i va trobar-ho bé, com trobava bé qualsevol cosa que el rei fes.
37 Aquell dia, no sols el seu poble, sinó també tot Israel va comprendre que no havia estat cosa del rei l'assassinat d'Abner, fill de Ner.
38 El rei va dir als seus oficials:
--¿No sabeu que avui ha caigut a Israel un gran general?
39 Jo, tot i que he estat ungit rei, sóc un home benèvol: aquesta gent, els fills de Seruià, són molt més durs que no pas jo. Que el Senyor faci pagar al malvat la seva malícia!
Parábolas. Perdidos y hallados, el
hijo II. Lucas 15: 11-32
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills.
12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns.
13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!
18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies,
23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.
30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.
32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Al comenzar este
comentario vale la pena recordar que Dios representa al padre de la parábola y
su actitud hacia el ser humano en necesidad. La figura paterna es fascinante
cuando se estudia. Aquel padre fue gravemente ofendido por su hijo menor.
Pedirle en vida la herencia equivalía a decirle: "ojalá estuvieras muerto,
así yo podría disfrutar de tus bienes y vivir mi propia vida". A pesar de
lo ofensivo de aquellas palabras el padre decidió respetar su deseo y le dio la
herencia que, como sabemos por la historia, malgastó viviendo de una forma
disipada y desordenada.
Pero, como todos
sabemos, finalmente aquel hijo decidió volver al hogar. El mismo era plenamente
consciente que no podía aspirar a recuperar el lugar que había ocupado. Sabía
que a lo máximo que podía obtener era ser acogido como un trabajador, un
jornalero; eso al menos le garantizaba un mínimo de dignidad, techo y comida.
La historia cuenta que ya de regreso el padre corrió a su encuentro y lo
abrazo. Vale la pena tener en cuenta ciertos detalles culturales. La ley de
Moisés afirmaba que si un hijo era contumaz y rebelde lo que merecía era la
muerte. la historia de aquel hijo era, sin duda, conocida por todos los
lugareños. Siguiendo la enseñanza de la ley mosaica, cualquier persona podría
haberle quitado la vida al hijo... salvo que el padre le abrazara. Por eso
en la parábola el padre corre para abrazar a su hijo y de esa manera
preservarle la vida, evitar que alguien pudiera dañarlo tal y como la ley
permitía. Pero hay otro detalle que vale la pena tener en cuenta. Correr era
algo totalmente indigno para una persona de cierta posición. Sin embargo, a
aquel padre no le importó perder su dignidad delante de sus vecinos y conocidos
con tal de poder preservar la vida de un hijo que, legalmente, no lo
merecía.
Pero las sorpresas que
nos brinda este padre continúan. El texto nos dice que no hizo caso
del discurso de arrepentimiento que el hijo había elaborado. Al contrario,
ordenó que se le calzara y se le pusiera un anillo y, además, que se prepara fiesta
para celebrar el regreso. Todo está lleno de significado. El anillo era símbolo
de pertenencia a la familia. Sólo los esclavos iban descalzos. Esas dos
órdenes, anillo y zapatos, representan una total redención para ese hijo. La
fiesta sirve para expresar la alegría de un hijo que había estado perdido y
ahora ha sido hallado.
La historia es linda,
sin duda, pero tal vez observada desde nuestra perspectiva de dos mil
años hace que perdamos de vista el increíble precio que tuvo que pagar aquel
padre para recuperar a su hijo. Los conocedores de la cultura bíblica nos dicen
que un padre en los tiempos de Jesús nunca habría actuado de aquella forma. A
los ojos de sus vecinos había perdido su autoridad y dignidad al perdonar a su
hijo, había actuado contra el sentido común y la justicia. Sin duda su manera
de proceder habría sido motivo de comentario en toda la región y, podemos
garantizar, que aquellos comentarios no habrían sido para nada positivos.
No olvidemos que incluso su propio hijo censuró su proceder.
Pero así es Dios. Jesús
usó esta parábola para mostrar a un Dios que sorprendía a aquellos que
escuchaban el relato, un Dios que no actuaba conforme lo que la lógica y el
sentido común dictaban. Un Dios lleno de gracia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada