Dimarts 27 de Febrer
2ª Samuel 19
1 Aleshores el rei s'estremí, va pujar dalt a la cambra del portal de la ciutat i va esclatar en plors. I caminava amunt i avall tot cridant:
--Fill meu! Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, Absalom, fill meu!
2 Van comunicar a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom.
3 Aquell dia, la victòria es va convertir en dol per a tot l'exèrcit, perquè s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.
4 Els soldats, aquell dia, van entrar d'amagat a la ciutat, avergonyits com un exèrcit que ha fugit de la batalla.
5 El rei s'havia cobert la cara i cridava amb veu forta:
--Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!
6 Llavors Joab va entrar a la cambra i digué al rei:
--Avui cobreixes de vergonya tots els teus soldats, que t'acaben de salvar la vida, tant a tu com als teus fills i filles, dones i concubines.
7 Estimes els qui t'odien i odies els qui t'estimen. Avui deixes ben clar que, per a tu, no hi ha ni generals ni soldats. Ara veig que si avui Absalom fos viu i tots nosaltres morts, tu ho trobaries bé.
8 Aixeca't i surt a dir unes paraules sentides als teus combatents. Et juro pel Senyor que, si no ho fas, no n'hi haurà cap que passi aquesta nit amb tu! Aquesta fóra la pitjor situació de totes les que has passat des de jove fins ara.
9 Llavors el rei es va alçar i anà a asseure's al portal. Entre els soldats va córrer la notícia:
--El rei s'ha assegut al portal!
I tots van acudir-hi.
Els d'Israel, partidaris d'Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.
10 I, per totes les tribus d'Israel, la gent discutia dient:
--El rei ens havia alliberat de les mans dels nostres enemics i ens havia salvat del poder dels filisteus, i ara ha hagut de fugir del país per escapar-se d'Absalom.
11 Però Absalom, a qui havíem ungit perquè ens governés, ha mort en la batalla. Què esperem, doncs, a fer tornar el rei?
12 Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar:
--Aneu a parlar amb els ancians de Judà i, de part meva, digueu-los: "¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oïda d'ell?
13 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?"
14 Després digueu a Amassà: "¿No ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no et faig general en cap del meu exèrcit, en comptes de Joab."
15 David va moure així el cor de tot Judà, com si fossin un sol home, i van invitar el rei a tornar, amb tots els seus partidaris.
16 Camí de tornada, el rei va arribar al Jordà. Els de Judà havien anat a Guilgal a rebre el rei i ajudar-lo a travessar el riu.
17 Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, va afanyar-se també a baixar amb els homes de Judà per rebre David.
18 L'acompanyaven mil benjaminites i Sibà, l'administrador de la casa de Saül, amb els seus quinze fills i els seus vint mossos. Ells es van llançar dintre el Jordà davant el rei
19 per fer travessar l'embarcació que portava la família reial i per complir tot el que el rei manés. Així que el rei hagué passat el Jordà, Ximí, fill de Guerà, se li va tirar als peus
20 i li va dir:
--Que el meu senyor no em tingui en compte la culpa i no es recordi del meu mal comportament el dia que el meu senyor, el rei, sortia de Jerusalem. Que el rei no em guardi rancor!
21 Aquest servent teu reconeix que va pecar, però per això avui he estat el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre el rei, el meu senyor.
22 Abisai, fill de Seruià, va intervenir-hi dient:
--¿És aquesta una raó per a no matar Ximí, ell que va maleir l'ungit del Senyor?
23 Però David va respondre:
--Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Per què us poseu avui a fer d'acusadors? ¿Es pot matar algú a Israel justament avui? ¿No sé de cert que avui jo sóc rei d'Israel?
24 El rei va dir a Ximí:
--No moriràs.
I li ho va jurar.
25 També Mefibóixet, nét de Saül, havia baixat a rebre David. No s'havia rentat els peus, ni s'havia arreglat la barba, ni s'havia canviat de roba, des del dia que el rei havia sortit de Jerusalem fins ara, que hi retornava feliçment.
26 Quan va arribar allà on era el rei, aquest li digué:
--Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet?
27 Ell respongué:
--Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: "Ensella'm la somera, que hi muntaré i me n'aniré amb el rei", perquè el teu servent és esguerrat.
28 Però ell em va calumniar davant el rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l'àngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli millor.
29 Tota la casa del meu pare, no érem més que reus de mort als ulls del meu senyor, el rei, i tanmateix tu em vas admetre a menjar a la teva taula. Quin dret tinc, doncs, a reclamar ara al rei?
30 El rei li va respondre:
--No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
31 Mefibóixet va dir al rei:
--Que ell s'ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.
32 Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadar-se del rei allà mateix.
33 Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric.
34 El rei va dir a Barzil·lai:
--Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.
35 Barzil·lai va respondre al rei:
--Quants anys de vida em queden, perquè pugi ara amb el rei a Jerusalem?
36 Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei.
37 El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordà. Quina recompensa m'ha de donar el rei?
38 Permet, doncs, que me'n torni i que mori a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Aquí tens el meu fill Quimham: que vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli millor.
39 El rei li va dir:
--Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t'ho concediré.
40 Tot l'exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se'n tornà a casa seva.
41 El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judà, i la meitat dels d'Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu.
42 Llavors tots els homes d'Israel van presentar-se al rei per dir-li:
--Com és que els nostres germans de Judà t'han acaparat per fer-te passar el Jordà a tu, la teva família i tots els homes que t'acompanyen?
43 Tots els homes de Judà van replicar als d'Israel:
--És que el rei és parent nostre. No us indigneu, que ni hem menjat res que ens hagi donat el rei ni n'hem tret cap profit.
44 Els d'Israel van replicar als de Judà:
--Nosaltres tenim deu vegades més de drets que vosaltres sobre el rei, i fins i tot sobre David mateix: tenim més drets que vosaltres. Per què ens menyspreeu? ¿No vam ser els primers a parlar de fer tornar el rei?
Les paraules de la gent de Judà havien estat encara més dures que les paraules de la gent d'Israel.
1 El gran sacerdot preguntà a Esteve:
--¿És veritat, això que diuen?
2 Ell va respondre:
--Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s'establís a Haran.
3 Li digué:
»-- Deixa el teu país i la teva família i vés-te'n cap al país que jo t'indicaré.
4 »Ell deixà el país dels caldeus i s'establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d'Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu.
5 No li va donar per heretat ni un pam d'aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència.
6 Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys.
7 Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran i em donaran culte en aquest temple.
8 Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d'aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.
9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l'emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat
10 i, després d'alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s'hagué de presentar davant el faraó, rei d'Egipte. El faraó el va nomenar governador d'Egipte i de tota la casa reial.
11 Després hi hagué fam en tot el país d'Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.
12 Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat.
13 La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s'assabentà de l'origen de Josep.
14 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones.
15 Jacob va baixar-hi i allà van morir ell i els nostres pares.
16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d'Hamor.
17 »Mentre s'acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava al país d'Egipte
18 fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep.
19 Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d'obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin.
20 Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare;
21 i, quan l'hagueren d'abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.
22 El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.
23 Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites.
24 En veure que un egipci en maltractava un d'ells, va defensar l'oprimit i li va fer justícia matant l'egipci.
25 Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d'ell, però els seus germans no ho van entendre.
26 L'endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»--¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l'un a l'altre?
27 »Però el qui maltractava el seu company se'l tragué de sobre dient-li:
»-- ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre?
28 ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l'egipci?
29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n'anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.
30 »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d'una bardissa que cremava.
31 Moisès, meravellat d'aquella visió, s'hi acostà per mirar-la de prop, però va sentir la veu del Senyor que deia:
32 »-- Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.
33 El Senyor li digué:
»-- Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
34 He vist l'opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t'envio a Egipte.
35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t'ha nomenat cap o jutge?, Déu l'envià com a cap i redemptor per mitjà de l'àngel que se li va aparèixer a la bardissa.
36 És ell qui els va treure d'Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys.
37 Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s'aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.
38 És ell qui va fer de mitjancer entre l'àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l'assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
39 Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i van retornar en esperit a Egipte,
40 i deien a Aaron:
»-- Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d'aquest Moisès que ens ha tret del país d'Egipte no sabem què se n'ha fet.
41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d'allò que havien fet les seves mans.
42 Llavors Déu se'ls girà d'esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels profetes: Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d'Israel, ¿em vau oferir mai víctimes o sacrificis? No!
43 Us vau endur la tenda de Moloc i l'astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.
44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l'aliança. Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.
45 Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d'ells. Tot continuà igual fins al temps de David.
46 Aquest va obtenir el favor de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d'estada per al casal de Jacob.
47 Però fou Salomó qui li va construir un casal,
48 encara que l'Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d'home, tal com diu el profeta:
49 El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
50 ¿ No ho ha fet tot la meva mà?
51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l'Esperit Sant: feu igual que els vostres pares!
52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l'adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat.
53 Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d'àngels, però no l'heu guardada.
54 En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve.
55 Ell, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s'estava a la dreta de Déu.
56 Llavors va dir:
--Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu.
57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell,
58 el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule.
59 Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient:
--Jesús, Senyor, rep la meva vida!
60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
--Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.
I, havent dit això, va morir.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva
vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada