LECTURA DISSABTE 17/2/18: 2 SAMUEL 11 i MARC 13:32-37


Dissabte 17 de Febrer

2ª Samuel 11
Quan va arribar la primavera, a l'època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l'exèrcit d'Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.
Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. David va enviar algú que s'informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d'Eliam, la muller d'Uries, l'hitita. Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jeure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se'n tornà a casa seva.
La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David. David va ordenar a Joab que li enviés Uries, l'hitita, i Joab l'hi va enviar. Quan Uries va arribar a palau, David li preguntà com estaven Joab i l'exèrcit i com anava la guerra. Després li digué:
--Baixa a casa teva i renta't els peus.
Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. Però Uries es va quedar a dormir a l'entrada del palau, amb els altres oficials del seu senyor, sense baixar per res a casa seva. 10 En ser informat que Uries no havia anat a casa seva, David li digué:
--Com és que no has baixat a casa teva després d'estar-ne a fora tants dies?
11 Uries respongué a David:
--L'arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo haig d'anar a casa meva a menjar i beure i a dormir amb la meva dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d'això!
12 David va dir a Uries:
--Queda't encara avui. Demà ja et deixaré marxar.
Uries es va quedar aquell dia a Jerusalem, i l'endemà 13 David el convidà a menjar i beure a la seva taula, i el féu emborratxar. Al vespre, Uries va sortir i anà a dormir altra vegada amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. 14 L'endemà al matí David va escriure a Joab una carta i la hi va trametre per mans d'Uries. 15 La carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on sigui més forta la lluita, i retireu-vos perquè quedi sol i el matin.»
16 Joab, que dirigia el setge de la ciutat, va destinar Uries al sector on sabia que lluitaven els millors guerrers enemics. 17 Els de la ciutat van fer una sortida, atacaren els de Joab, i va haver-hi baixes en l'exèrcit i entre els oficials de David. Uries, l'hitita, també va morir.
18 Llavors Joab va enviar informació a David sobre totes les incidències del combat. 19 Al missatger, li va donar aquesta ordre:
--Quan acabis d'explicar al rei tots els detalls de la batalla, 20 potser s'indignarà i dirà: "Per què us heu aproximat a la ciutat? ¿No sabíeu que podien disparar des de dalt de la muralla? 21 ¿Qui va matar Abimèlec, fill de Jerubaal? ¿No va ser una dona que, des de dalt de la muralla de Tebés, li va llançar una mola, i ell va morir? Per què us heu aproximat a la muralla?" Si et parla així, tu afegeix: "El teu servent Uries, l'hitita, també ha mort."
22 El missatger se'n va anar, es presentà a David i li referí tot el que Joab li havia encarregat. 23 El missatger digué a David:
--Els enemics, més forts que nosaltres, han fet una sortida a camp obert. Nosaltres hem contraatacat fins a l'entrada de la porta de la ciutat. 24 Però llavors els arquers han començat a tirar contra els teus homes des de dalt de la muralla. Hi ha hagut baixes entre els soldats del rei, i el teu servent Uries, l'hitita, també ha mort.
25 David va dir al missatger:
--Digues això a Joab: "No et capfiquis gaire pel que ha passat. L'espasa de la guerra devora ara aquí, ara allà. Ataca amb més força la ciutat i arrasa-la." Encoratja'l així.
26 La muller d'Uries va saber que el seu marit era mort i va fer dol per ell. 27 Passat el dol, David va manar que l'anessin a buscar i la va rebre al seu palau. La prengué per muller, i ella li va donar un fill.
Però allò que David havia fet va ofendre el Senyor.


Parábolas. Nadie sabe nada. Marcos 13: 32-37
32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
33 »Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!


A lo largo de los años de mi seguimiento de Jesús siempre me ha llamado la atención lo que llamo "teología ficción". Se trata de todo tipo de especulaciones alrededor de los últimos tiempos y la segunda venida de Jesús. Ambas cosas son bíblicas y todo buen creyente ha de tenerlas incorporadas en su credo, pero, con toda probabilidad ahí acaba todo lo que podemos decir con justicia y propiedad; el resto sería mera especulación que encuentro demasiado osado elevarlo al nivel o rango de doctrina. Dos frases de Jesús en este pasaje me parece que deberían ser las que llamaran y centraran nuestra atención: "nadie sabe nada" y "¡Estad vigilantes!". 

Jesús afirmó desconocer el calendario de Dios al respecto. También indicó que los propios ángeles lo desconocen. Tampoco pareció que eso le importara excesivamente ni fuera un motivo de ansiedad. Entiendo que si Jesús dejó eso en las manos del Padre y continuó con su labor y se centró en ella, ésta sería una buena actitud a imitar y seguir. El Señor sabe y Él siempre cumple sus planes y propósitos para la humanidad. Especular si falta mucho o poco, si los signos son estos o son otros, si hemos de asociar eventos históricos con pasajes bíblicos me parece bien como entretenimiento, pero no nos debe quitar el sueño ni producir ningún tipo de ansiedad como no lo hizo con Jesús. No hay nada que podamos hacer al respecto, simplemente esperar.

Pero si podemos trabajar en nuestra actitud con respecto a la espera del retorno del Señor. Jesús afirma que estemos vigilantes y por eso utiliza esta parábola. La implicación lógica y natural es que dado que no tenemos ni idea del regreso del Maestro, hemos de vivir como si pudiera hacerlo en cualquier momento, y si se diera estuviéramos total y absolutamente tranquilos porque nos encontraría ocupados en los negocios del Padre. Todos los seguidores de Jesús tenemos el llamado a ser agentes de restauración en un mundo roto y constructores del Reino. Si vivimos día tras día ejerciendo nuestro rol en los entornos donde Dios nos ha colocado, no debemos tener ninguna inquietud por la venida del Señor porque cuando se dé, si es que se da en nuestro tiempo de vida, se nos encontrará como buenos siervos centrados en aquello que se espera de nosotros. Creo, con toda humildad, que si todo el tiempo que dedicamos a la especulación escatológica lo invirtiéramos en construir el Reino,  otro gallo nos cantaría. 



De modo práctico en tu vida ¿Qué significaría tener una actitud vigilante? ¿Cuán incorporado tienes esto en tu realidad?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada