LECTURA DISSABTE 24/2/18: 2 SAMUEL 17 i FETS 5

Dissabte 24 de Febrer

2ª Samuel 17

    ¹ Ahitófel va dir encara a Absalom:
     —Deixa’m prendre dotze mil homes i aquesta mateixa nit sortiré a perseguir David. ² Li cauré al damunt ara que està extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l’acompanyen fugiran. Quedarà sol i el mataré. ³ Després faré que torni a tu tota aquella gent, ^* com en altre temps tots van tornar a l’home que tu ara persegueixes. I tot el poble viurà en pau.
    ⁴ Aquest consell va plaure a Absalom i a tots els ancians d’Israel. ⁵ Però Absalom va dir:
     —Crideu també Huixai, l’arquita, ^* i sentirem igualment què ens aconsella ell.
    ⁶ Huixai es va presentar a Absalom, i aquest li digué:
     —Ahitófel ha proposat tal i tal cosa. ¿És convenient de seguir el seu pla? En cas que no, tu què proposes?
    ⁷ Huixai va respondre a Absalom:
     —Aquesta vegada, ^* el consell d’Ahitófel no és bo.
    ⁸ Huixai va prosseguir:
     —Tu saps prou bé que el teu pare i els seus homes són excel·lents guerrers i que ara estan rabiosos com una óssa a qui han pres les cries. A més, el teu pare, guerrer experimentat, no passarà la nit amb les tropes. ⁹ A hores d’ara deu estar amagat en una cova o qui sap on. Només caldria que de bon començament hi hagués alguna baixa entre els teus perquè s’escampés la notícia que els partidaris d’Absalom han estat derrotats. ¹⁰ Llavors, fins i tot els més valents, coratjosos com lleons, es desmoralitzarien, perquè tot Israel sap que el teu pare és un gran guerrer ^* i que les seves tropes són valentes. ¹¹ Jo t’aconsello això: concentra aquí tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, ^* una multitud nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar, i surt tu mateix a combatre amb ells. ¹² Atraparem David, onsevulla que es trobi, i li caurem al damunt com la rosada que cobreix la terra, i ni d’ell ni dels seus partidaris no en quedarà res. ¹³ I si es refugia en una ciutat, tot Israel hi acudirà amb cordes i arrossegarem la ciutat fins al torrent, fins que no en quedi ni la pedra més petita.
    ¹⁴ Absalom i tots els homes d’Israel van dir:
     —El consell d’Huixai, l’arquita, és millor que el consell d’Ahitófel.
     És que el Senyor havia decidit de fer fracassar el pla d’Ahitófel, que era el bo, per fer caure sobre Absalom la desgràcia. ^*
    15 Després Huixai va parlar amb els sacerdots Sadoc i Abiatar: ^*
     —Ahitófel ha aconsellat així i així Absalom i els ancians d’Israel, però el meu consell ha estat tal i tal altre. ¹⁶ Cuiteu a informar-ne David. Digueu-li que no passi aquesta nit a les planes desèrtiques del Jordà, sinó que travessi immediatament a l’altra riba. Si no ho fa, ell i tota la seva tropa podrien ser exterminats.
    ¹⁷ Jehonatan i Ahimaas s’esperaven a la font de Roguel. ^* La criada anà a avisar-los que portessin el missatge al rei David, perquè ells no podien deixar-se veure entrant a la ciutat. ¹⁸ Però un jove els va descobrir i ho va denunciar a Absalom. Ells se’n van anar corrents, arribaren a Bahurim, ^* a casa d’un home que tenia un pou al pati, i van baixar-hi a dintre. ¹⁹ La mestressa va posar la tapa del pou i va apilar-hi al damunt gra trillat, de manera que no es notava res. ²⁰ Els homes d’Absalom van arribar en aquella casa i preguntaren a la mestressa:
     —On són Ahimaas i Jehonatan?
     La dona els respongué:
     —Han passat enllà, en direcció a la rasa que recull l’aigua. ^*
     Els van buscar, sense trobar-los, i se’n tornaren a Jerusalem. ²¹ Quan van ser fora, ells dos van sortir del pou i anaren a informar el rei David del pla que Ahitófel havia proposat. Li digueren:
     —Aneu-vos-en i passeu el riu de seguida!
    ²² David, amb tota la gent que l’acompanyava, es va posar en camí. Tota la nit van estar passant el Jordà, i a la matinada no quedava ningú que no hagués travessat.
    ²³ Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.

    ²⁴ Mentre David arribava a Mahanaim, ^* Absalom passava el Jordà amb tots els d’Israel. ^{* 25} Absalom havia nomenat Amassà general en cap, en lloc de Joab. Amassà era fill d’un israelita que es deia Itrà, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab. ^{* 26} La gent d’Israel i Absalom van acampar en el territori de Galaad.
    ²⁷ Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, ^* de Rabà dels ammonites, Maquir, ^* fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, ^* galaadita de Roglim, ²⁸ van portar màrfegues, estores, estris de terrissa, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties, ²⁹ mel, mató, ovelles i formatge de llet de vaca, i ho van oferir tot a David i a la seva tropa perquè en mengessin. Deien: «Aquesta gent està fatigada. Deuen haver patit fam i set al desert.»

Hechos de los apóstoles 5

    ¹ També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. ² Després, d’acord amb ella, es va reservar ^* una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. ³ Pere li digué:
     —Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? ^* Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. ^{* 4} Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
    ⁵ Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven.
    ⁶ Els joves ^* van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo.
    ⁷ Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. ⁸ Pere li preguntà:
     —Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
     Ella respongué:
     —Sí, per tal preu.
    ⁹ Pere li replicà:
     —Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu.
    ¹⁰ A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. ¹¹ Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
    ¹² Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. ^* Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, ^{* 13} però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; ¹⁴ i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. ^{* 15} Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. ¹⁶ També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
    ¹⁷ El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, ^* portats per la gelosia, ¹⁸ van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. ¹⁹ Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir ^* i els digué:
    ²⁰ —Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida. ^*
    21 Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
     Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. ²² Però quan els guardes ^* hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
    ²³ —Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
    ²⁴ En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. ^{* 25} Llavors se’n va presentar un que els digué:
     —Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
    ²⁶ Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. ^{* 27} Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
    ²⁸ —Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, ^* però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. ^*
    29 Pere i els apòstols respongueren: ^*
     —Cal obeir Déu abans que els homes. ^{* 30} El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. ^{* 31} La dreta de Déu l’ha enaltit ^* com a capdavanter ^* i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. ^{* 32} Nosaltres en som testimonis, ^* i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.
    ³³ Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. ³⁴ Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. ^* Manà que fessin sortir un moment aquells homes ³⁵ i digué:
     —Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. ³⁶ Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. ³⁷ Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. ^{* 38} Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; ³⁹ però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
     El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. ⁴⁰ Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús ^* i els van posar en llibertat.
    ⁴¹ Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. ^*
    42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.