Divendres 16 de Febrer
2ª Samuel 10
1 Després d'això va morir el rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill Hanun.
2 David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, tal com el seu pare em va tractar a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites,
3 els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor:
--¿Et penses que David t'ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar la ciutat amb la intenció de destruir-la, que David ha enviat els seus ambaixadors?
4 Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità la meitat de la barba, els tallà els vestits pel mig a l'altura de les natges i els va fer marxar.
5 Quan ho comunicaren a David, va manar que sortissin a rebre'ls, perquè aquells homes estaven molt avergonyits. El rei els va fer dir:
--Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu.
6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
7 David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides.
8 Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre els arameus de Sobà i els de Rehob i la gent de Tob i de Maacà prenien posicions a camp obert.
9 Llavors Joab, en veure's amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d'Israel i va formar una línia enfront dels arameus.
10 La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s'enfrontessin amb els ammonites,
11 tot dient-li:
--Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, vindré jo a ajudar-te.
12 Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor!
13 Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l'atac contra els arameus, i aquests van fugir.
14 Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d'Abisai i entraren a la ciutat. Joab va suspendre la campanya contra els ammonites i se'n tornà a Jerusalem.
15 Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, es van aliar tots alhora.
16 Adadèzer envià missatgers per mobilitzar els arameus de l'altra banda del riu Eufrates, i aquests van arribar a Helam. Tots estaven a les ordres de Xobac, general en cap de l'exèrcit d'Adadèzer.
17 Així que David va assabentar-se'n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà i es presentà a Helam. Els arameus van formar en ordre de batalla enfront de David i l'atacaren,
18 però van fugir davant d'Israel. David els va matar les cavalleries de set-cents carros de guerra i quaranta mil homes de les seves dotacions, i va ferir Xobac, general en cap de l'exèrcit arameu, que va morir allà mateix.
19 Tots els reis vassalls d'Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus i Israel els va reduir a vassallatge. Els arameus, en endavant, tingueren por d'ajudar els ammonites.
Parábolas. Dirá que el añejo es
mejor. Lucas 5: 32-39
32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
33 Llavors li digueren:
--Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
34 Jesús els respongué:
--¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells?
35 Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
36 Els proposà també una paràbola:
--Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell.
37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé.
38 El vi nou s'ha de posar en bots nous.
39 Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: "El vell és millor."
El contexto de esta
parábola es una discusión con los fariseos. Jesús rompía los moldes
tradicionales, no se ajustaba a los patrones de comportamiento considerados ortodoxos,
no seguía las prácticas que un buen religioso debía observar y cultivaba
relaciones sospechosas e indeseables. Todo aquello era superior a lo que los
ortodoxos de la época podían soportar. Pero vale la pena que veamos la
situación desde otra perspectiva. Jesús es Dios hecho ser humano. Viene para
enseñarnos una nueva forma de vivir y de relacionarnos con el Padre; una
forma alternativa a la tradicional y bien consolidada. Los fariseos son
personas con honestos sentimientos religiosos que discuten con el mismísimo
Dios acerca de la forma en que debe vivirse y practicarse la fe. Pretenden
darles lecciones acerca de espiritualidad a Dios mismo en la persona de
Jesús. Es como si nosotros (lo cual pasa muy a menudo, todo sea dicho de paso)
tratáramos de argumentar con Dios cómo debe ser nuestra alabanza, nuestra
predicación, nuestra pastoral, nuestra forma de entender la vida cristiana,
etc., etc. Hay una sola y única manera de entender la fe cristiana
y, naturalmente, es la de cada uno de nosotros.
La inmensa mayoría de
los seres humanos tenemos una resistencia natural al cambio. Nos gusta la
estabilidad. Lo conocido y predecible nos produce seguridad y cualquier cosa
que atente contra ello genera en nosotros una resistencia. Después ya nos
encargaremos de espiritualizar y justificar esa resistencia. Ya proveeremos con
una buena justificación bíblica y encontraremos una buena batería de versículos
de la Palabra que den fundamento y razón a nuestra resistencia al cambio. Es
fácil y cómodo criticar y despreciar a los fariseos por su incapacidad de
entender los nuevos movimientos de Dios en la historia. Sin embargo, nos cuesta
vernos a nosotros mismos reaccionando como ellos y oponiéndonos en muchas
ocasiones a los cambios y transformaciones que el Señor quiere llevar a cabo
para que su Reino avance y la gente le conozca. Esto se ha repetido una y otra
vez en la historia.
La medicina no se
práctica hoy en día como se practicaba hace tan sólo 100 años. Son muchos los
avances que se han producido porque personas han cuestionado y estatus quo y se
han abierto a nuevas posibilidades. En ninguno de los campos del conocimiento
humano nos estancamos y paramos ¡Al contrario! estamos en constante diálogo con
la realidad y del mismo surgen nuevas opciones y paradigmas. Pero la iglesia es
una excepción. Cultivamos nuestro espíritu fariseo y nos resistimos al cambio.
Cuando algo no encaja en nuestro paradigma lo rechazamos y, naturalmente,
justificamos bíblicamente ese rechazo. Nuestra flexibilidad intelectual y
espiritual puede ser nula o mínima. Para mí el problema radica en que tal vez
nos estamos enfrentando al Espíritu Santo y su deseo de traer cambio
y renovación a su iglesia. Esta idea puede parecernos descabellada pero,
si lo pensamos bien, es totalmente plausible. Nada garantiza que no nos pase a
nosotros lo mismo que les pasó a los fariseos que, enfrentados con el mismo
Dios, se pusieron a darle lecciones de espiritualidad.
¿Cuál es tu nivel de flexibilidad espiritual?
¿Cómo reaccionas ante el cambio?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada