Dimecres 28 de Febrer
2ª Samuel 20
1 Però hi havia un poca-vergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar:
--No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d'Israel!
2 Tots els homes d'Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem.
3 Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d'un marit viu.
4 El rei va ordenar a Amassà:
--Mobilitza'm en tres dies tots els homes de Judà i després presenta't aquí.
5 Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat.
6 Llavors David digué a Abisai:
--Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se'ns escapoleixi.
7 Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
8 Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l'espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l'espasa li rellisqués de la beina i caigués.
9 Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:
--¿Estàs bé, germà meu?
10 Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l'espasa i l'empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l'espasa al ventre, i les seves entranyes s'escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí.
11 Un dels soldats de Joab s'havia quedat a la vora d'Amassà i anava dient:
--Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!
12 Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s'adonà que tots s'hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s'hi aturava.
13 Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
14 Joab va recórrer totes les tribus d'Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacà. Tothom se li anava afegint i el seguia.
15 Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure.
16 Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat:
--Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s'acosti, que vull parlar amb ell.
17 Joab es va acostar, i la dona li digué:
--Tu ets Joab?
Ell va respondre:
--Sí, sóc jo.
La dona li va dir:
--Escolta les paraules d'aquesta teva serventa.
Joab va respondre:
--T'escolto.
18 Ella va parlar així:
--Antigament se solia dir: "Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l'assumpte es resoldrà."
19 Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d'Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d'Israel. Per què vols devastar l'heretat del Senyor?
20 Joab va respondre:
--Déu me'n guard! Déu me'n guard de devastar o de destruir!
21 No es tracta pas d'això, sinó d'un individu de les muntanyes d'Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s'ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.
La dona va dir a Joab:
--Et tirarem el seu cap per la muralla.
22 La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se'n tornà a Jerusalem, prop del rei.
23 Joab era el general en cap de tot l'exèrcit d'Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.
24 Adoram dirigia els treballs públics; Jehoixafat, fill d'Ahilud, era cronista,
25 i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.
26 També Irà de Jaïr, era sacerdot de David.
Hechos de los apóstoles 8
1 Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.
Aquell dia va començar una gran persecució contra l'església de Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.
2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell.
3 Mentrestant, Saule assolava l'Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó.
4 Els qui s'havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula.
5 Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies.
6 Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia:
7 els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut.
8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat.
9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders,
10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d'ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l'anomenat Gran Poder.»
11 Estaven, doncs, pendents d'ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques.
12 Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones.
13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, meravellat pels grans prodigis i senyals que contemplava.
14 Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan.
15 Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquè rebessin l'Esperit Sant.
16 Fins aleshores no havia baixat sobre cap d'ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor.
17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l'Esperit Sant.
18 Quan Simó veié que l'Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners
19 tot dient:
--Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l'Esperit Sant.
20 Pere li replicà:
--Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata!
21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre.
22 Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent.
23 Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t'encadena.
24 Simó li respongué:
--Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.
25 Pere i Joan, després d'haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se'n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.
26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:
--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.
27 Felip se n'hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem
28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.
29 L'Esperit va dir a Felip:
--Vés a atrapar aquest carruatge.
30 Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
--¿Ho entens, això que llegeixes?
31 Ell li contestà:
--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?
L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.
32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell
que calla mentre l'esquilen,
ell no obria la boca.
33 Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar
dels seus descendents?
La seva vida
és arrencada de la terra.
34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:
--Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?
35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús.
36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:
--Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?
(
37 )
38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar.
39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí.
40 Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.
Pero en todo este capítulo vemos el evangelio cruzando barreras. La buena noticia es predicada a los samaritanos lo cual significa que una barreras racial es rota por el evangelio. Gente que a los ojos de un judío ortodoxo era considerada como basura es incluida en el Reino de Dios.
Pero otra nueva barrera es cruzada, en este caso por Felipe que lleva el mensaje a un eunuco. Este hombre era despreciable por varias razones, su masculinidad mutilada, algo que expresamente la Ley maldecía, su carácter de extranjero. Doblemente excluido de aquello que para un judío era la comunidad de los elegidos. Sin embargo, Felipe recibe la orden de dejar una campaña evangelistas de éxito para ir a compartir el evangelio con alguien impuro.
Este pasaje demuestra el carácter universal del evangelio que rompe todo tipo de barreras, culturales, económicas, sociales, políticas, raciales, religiosas, de género, etc., etc.
Pero este pasaje me pregunta y me encara con una seria pregunta ¿Quiénes son los eunucos en el contexto en el que yo vivo? ¿Quiénes son las personas a las que no estoy yendo? ¿Qué barreras debo y debe la iglesia cruzar para ser inclusiva y hacer el mensaje del evangelio una buena noticia para todo ser humanó sin excepciones?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada