Dilluns 26 de Febrer
2ª Samuel 18
1 David va passar revista a la seva tropa i va assignar-los oficials que comandessin mil i cent homes. 2 Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats:
—Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.
3 Però ells li van respondre:
—No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos. *
4 El rei els respongué:
—Faré com us sembli millor.
El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil. 5 David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai:
—Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi!
Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom. *
6 Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm. * 7 Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes. 8 La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.
9 Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, * mentre la mula fugia de sota seu. 10 Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab:
—He vist Absalom penjat d’una alzina.
11 Joab digué a l’home que l’informava:
—Si l’has vist, per què no el deixaves estès a terra d’un sol cop? Ara jo et recompensaria amb deu peces de plata i un cinturó.
12 El soldat li va respondre:
—Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.” * 13 I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot * i tu mateix te’n desentendries.
14 Joab va dir:
—No vull perdre més temps amb tu.
Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. * Ell encara era viu enmig del brancatge 15 quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar. 16 Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes. * 17 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. * La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18 Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill * per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
—Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.
3 Però ells li van respondre:
—No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos. *
4 El rei els respongué:
—Faré com us sembli millor.
El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil. 5 David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai:
—Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi!
Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom. *
6 Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm. * 7 Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes. 8 La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.
9 Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, * mentre la mula fugia de sota seu. 10 Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab:
—He vist Absalom penjat d’una alzina.
11 Joab digué a l’home que l’informava:
—Si l’has vist, per què no el deixaves estès a terra d’un sol cop? Ara jo et recompensaria amb deu peces de plata i un cinturó.
12 El soldat li va respondre:
—Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.” * 13 I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot * i tu mateix te’n desentendries.
14 Joab va dir:
—No vull perdre més temps amb tu.
Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. * Ell encara era viu enmig del brancatge 15 quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar. 16 Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes. * 17 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. * La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18 Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill * per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
—Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.
20 Joab li va respondre:
—Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies. *
21 I Joab va dir a un cuixita * que anés a informar el rei sobre el que havia vist. El cuixita, després de prosternar-se davant de Joab, es va posar a córrer. 22 Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab:
—Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita.
Joab el va advertir:
—Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves!
23 Ell persistia:
—Passi el que passi, hi correré.
Joab li va dir:
—Doncs corre-hi.
Ahimaas va córrer pel camí de la vall i va avançar el cuixita.
24 David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol * 25 i va donar l’alerta per fer-ho saber al rei. El rei digué:
—Si ve sol, és que porta una bona nova.
Mentre s’anava acostant, 26 el sentinella va veure un altre home que corria, * i va cridar al guarda de la porta:
—Se’n veu un altre que corre tot sol.
El rei digué:
—Aquest també porta una bona nova.
27 El sentinella va afegir:
—Per la manera com corre el primer, jo diria que és Ahimaas, el fill de Sadoc.
El rei va exclamar:
—És un home com cal. Corre per portar una bona nova.
28 Ahimaas va cridar al rei:
—Tot va bé!
Es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué:
—Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha acorralat els homes que s’havien revoltat * contra el rei, el meu senyor!
29 El rei va preguntar:
—¿Està bé Absalom, el meu noi? *
Ahimaas va respondre:
—Quan Joab m’ha enviat a mi mateix amb un altre servent del rei, he vist un gran aldarull, però no sé què era.
30 El rei va dir:
—Aparta’t i queda’t aquí.
Ell s’apartà i va esperar. 31 Llavors va arribar el cuixita i digué:
—Rebi el rei i senyor meu la bona nova: avui el Senyor li ha fet justícia contra els qui s’havien rebel·lat contra ell.
32 El rei va preguntar:
—¿Està bé Absalom, el meu noi? *
El cuixita va respondre:
—Que tinguin el mateix destí d’aquest jove els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui et volen mal.
20 Joab li va respondre:
—Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies. *
21 I Joab va dir a un cuixita * que anés a informar el rei sobre el que havia vist. El cuixita, després de prosternar-se davant de Joab, es va posar a córrer. 22 Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab:
—Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita.
Joab el va advertir:
—Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves!
23 Ell persistia:
—Passi el que passi, hi correré.
Joab li va dir:
—Doncs corre-hi.
Ahimaas va córrer pel camí de la vall i va avançar el cuixita.
24 David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol * 25 i va donar l’alerta per fer-ho saber al rei. El rei digué:
—Si ve sol, és que porta una bona nova.
Mentre s’anava acostant, 26 el sentinella va veure un altre home que corria, * i va cridar al guarda de la porta:
—Se’n veu un altre que corre tot sol.
El rei digué:
—Aquest també porta una bona nova.
27 El sentinella va afegir:
—Per la manera com corre el primer, jo diria que és Ahimaas, el fill de Sadoc.
El rei va exclamar:
—És un home com cal. Corre per portar una bona nova.
28 Ahimaas va cridar al rei:
—Tot va bé!
Es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué:
—Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha acorralat els homes que s’havien revoltat * contra el rei, el meu senyor!
29 El rei va preguntar:
—¿Està bé Absalom, el meu noi? *
Ahimaas va respondre:
—Quan Joab m’ha enviat a mi mateix amb un altre servent del rei, he vist un gran aldarull, però no sé què era.
30 El rei va dir:
—Aparta’t i queda’t aquí.
Ell s’apartà i va esperar. 31 Llavors va arribar el cuixita i digué:
—Rebi el rei i senyor meu la bona nova: avui el Senyor li ha fet justícia contra els qui s’havien rebel·lat contra ell.
32 El rei va preguntar:
—¿Està bé Absalom, el meu noi? *
El cuixita va respondre:
—Que tinguin el mateix destí d’aquest jove els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui et volen mal.
Hechos de los apóstoles 6
1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, * els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, * perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres.
2 Llavors els Dotze * van convocar l’assemblea de deixebles i els digueren:
—No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. * 3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca. 4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5 La proposta va agradar a tota l’assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l’Esperit Sant, * Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. * 6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, * els imposaren les mans. *
7 La paraula de Déu s’anava estenent; * el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot un gran nombre de sacerdots acceptaven la fe.
—No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. * 3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca. 4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5 La proposta va agradar a tota l’assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l’Esperit Sant, * Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. * 6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, * els imposaren les mans. *
7 La paraula de Déu s’anava estenent; * el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot un gran nombre de sacerdots acceptaven la fe.
8 Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals * enmig del poble.
9 Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, * i altres de Cilícia i de l’Àsia, * es posaren a discutir amb ell.
10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb què Esteve parlava, * 11 subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s’apoderaren sobtadament d’Esteve i se’l van endur al Sanedrí. 13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:
—Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple * i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà aquest temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre. *
15 Tots els qui prenien part en la sessió del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d’un àngel.
12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s’apoderaren sobtadament d’Esteve i se’l van endur al Sanedrí. 13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:
—Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple * i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà aquest temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre. *
15 Tots els qui prenien part en la sessió del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d’un àngel.
El capítulo seis de Hechos narra una tensión que se
crea en el seno de la naciente iglesia cristiana. Parece ser que se produce una
discriminación en el trato de que se daba a las mujeres viudas de origen gentil
y de origen judío. ¿Cuestión de preferencias? ¿Racismo? ¿Descuido o
negligencia? No lo sabemos a ciencia cierta y únicamente podemos hacer
especulaciones al respecto.
Lo que sí es cierto es que aquello mereció la atención del liderazgo de la iglesia y la necesidad de actuar para evitar que situaciones similares volvieran a repetirse. Como resultado se nombraron díaconos encargados de llevar a cabo la tarea de asegurarse que nadie fuera desatendido o discriminado. Llama la atención, sin embargo, la calidad espiritual y humana de las personas escogidas, se hablan de los requisitos que deberían tener y sabemos mucho acerca de la historia de Esteban, que centrará el próximo capítulo y Felipe un gran evangelista,
La aplicación para mí, como pastor, es el hecho de que no podemos permitirnos que en nuestras congregaciones existan personas necesitadas y no tengamos conciencia de esa situación. No podemos, ni debemos, permitir que haya personas que sufran emocionalmente, espiritualmente, materialmente y no tengamos conciencia de semejantes situaciones.
Pienso en la necesidad de ser intencionales al respecto en identificar personas que tengan un perfil de cuidadores y estén al caso de cualquier tipo de necesidad, en cualquier área, a fin de que la comunidad pueda responder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada