Dijous 1 de Juny
2ª Corintis 8
1 Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha escampat en les esglésies de Macedònia. 2 Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. 3 Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament, 4 ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant que hi ha a Jerusalem. 5 Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s'han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres. 6 Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat. 7 Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, eloqüència, coneixement, sol·licitud plena i l'amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa.
8 Parlo no com qui dóna un manament. Voldria que l'exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. 9 Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. 10 A propòsit d'això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l'any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la. 11 Ara, doncs, hauríeu d'acabar-la, perquè una ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats. 12 Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. 13 No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d'haver igualtat. 14 En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que, un dia, allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s'arribarà a la igualtat, 15 tal com diu l'Escriptura: Ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc.
16 Donem gràcies a Déu, que ha posat en el cor de Titus el mateix interès que jo tinc per vosaltres. 17 Titus havia acceptat la nostra invitació, i ara, mogut pel seu gran interès, us ha vingut a veure per pròpia iniciativa. 18 Amb ell hem enviat aquell germà que és lloat en totes les esglésies pel seu treball a favor de l'evangeli. 19 A més, les comunitats l'han elegit per company nostre de viatge en aquesta obra de generositat, obra que nosaltres complim a glòria del mateix Senyor i com a expressió de la nostra bona voluntat. 20 D'aquesta manera volem evitar motius de crítica en l'administració d'una quantitat tan gran: 21 hem de procurar fer el bé no solament davant de Déu, sinó també davant els homes. 22 Juntament amb ells dos hem enviat un altre germà nostre; aquest germà ens ha mostrat moltes vegades el seu interès, i el seu interès encara augmentarà per la gran confiança que ha dipositat en vosaltres. 23 Titus és el meu company i col·laborador prop de vosaltres. Els altres germans nostres són els enviats de les esglésies; ells són la glòria del Crist. 24 Doneu-los, doncs, proves d'amor davant de totes les comunitats i demostreu que ens gloriem de vosaltres amb raó.
Salm 127
Si el Señor no construye la casa,
en vano trabajan los albañiles;
si el Señor no cuida la ciudad,
en vano vigila la guardia.
Es inútil que os levantéis temprano,
y retraséis el descanso
los que coméis el pan de los ídolos,
el Dios fiel da el éxito a su amigo.
en vano trabajan los albañiles;
si el Señor no cuida la ciudad,
en vano vigila la guardia.
Es inútil que os levantéis temprano,
y retraséis el descanso
los que coméis el pan de los ídolos,
el Dios fiel da el éxito a su amigo.
La lectura de este
salmo y, especialmente, los versículos que he reproducido, me ha hecho pensar
en cómo en los procesos hay una parte que le corresponde a Dios y otra que es
mi responsabilidad.
De alguna manera es como si ambos trabajáramos en equipo haciendo y llevando a cabo partes diferentes del mismo proceso.
Me doy cuenta, pues, que los problemas acostumbran a surgir cuando yo quiero llevar a cabo la parte de Dios o espero, por el contrario, que Él lleve a cabo aquella que me corresponde a mí. Entonces, se producen las tensiones, las decepciones, las frustraciones y las expectativas no satisfechas.
Mientras lo leía lo aplicaba a aquellos amigos míos que deseo que conozcan a Dios y puedan ser seguidores de Jesús. Pensaba que mi responsabilidad es acompañarles en su proceso espiritual, estar presente, próximo y sirviéndoles. Sin embargo, nunca podré cambiar su corazón, no podré crear una necesidad de Dios en sus vidas, no estará en mi mano el que se vuelvan hacia Dios. Esa es, precisamente, su parte del proceso.
En definitiva, debo ser responsable y diligente con mi parte y descansar con la parte de Dios.
Un
principioDe alguna manera es como si ambos trabajáramos en equipo haciendo y llevando a cabo partes diferentes del mismo proceso.
Me doy cuenta, pues, que los problemas acostumbran a surgir cuando yo quiero llevar a cabo la parte de Dios o espero, por el contrario, que Él lleve a cabo aquella que me corresponde a mí. Entonces, se producen las tensiones, las decepciones, las frustraciones y las expectativas no satisfechas.
Mientras lo leía lo aplicaba a aquellos amigos míos que deseo que conozcan a Dios y puedan ser seguidores de Jesús. Pensaba que mi responsabilidad es acompañarles en su proceso espiritual, estar presente, próximo y sirviéndoles. Sin embargo, nunca podré cambiar su corazón, no podré crear una necesidad de Dios en sus vidas, no estará en mi mano el que se vuelvan hacia Dios. Esa es, precisamente, su parte del proceso.
En definitiva, debo ser responsable y diligente con mi parte y descansar con la parte de Dios.
Distinguir bien mi parte y la de Dios en los procesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada