Dijous 18 de Maig
1ª Corintis 12
1 Pel que fa als dons de l'Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. 2 Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. 3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l'Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant.
4 Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. 8 Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; 9 un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; 10 un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. 11 Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.
12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.
14 Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. 15 Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 16 I si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 17 Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? 18 Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. 19 Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? 20 Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. 21 L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» 22 Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; 23 els que ens semblen menyspreables, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb una decència 24 que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, 25 perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. 26 Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell.
27 Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre. 28 En l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. 29 ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? 30 ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?
31 Anheleu, però, els dons més grans!
I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt.
Salm 119: 97-112
LETRA M
Meditar, según el diccionario, es aplicar con profunda atención el
pensamiento a la consideración de algo. Consiste en darle vuelta y vuelta al
objeto de nuestra meditación. Penetrar las diferentes capas de significado que
puedan existir. Considerar el foco de nuestra meditación desde diferentes
perspectivas a fin de poder tener una idea más veraz y completa.
En una sociedad caracterizada por la superficialidad la meditación es
un lujo que pocos están dispuestos a cultivar. Preferimos quedarnos con
nuestras clisés (idea repetida y formulada de forma simplista) que nos
facilitan manejar nuestro universo y no tener que pensar en profundiad acerca
de nada complicado o profundo. Tal vez los peores de todos los clisés son los
religioso, nos permiten sustituir al auténtico Dios por nuestra propia idea de
la divinidad.
El poema que hoy leía me invita a la meditación en la palabra de Dios.
Me invita a ir más allá de la lectura superficial de la misma. Al mismo tiempo,
me promete dividendos (en la sociedad capitalista esto es lo único que nos
motiva a algunos, la promesa de ganancia), habilidad (capacidad y disposición
para algo), sagacidad (capacidad de prever y prevenir las cosas) y sabiduría
(conducta prudente en la vida).
LETRA N
El
poeta juega con los símbolos. En la Biblia la expresión, mis pasos y mis senderos,
indican el estilo de vida cotidiano. La palabra del Señor es como una lámpara
que da luz a mi estilo de vida cotidiano. La luz permite orientarse, ubicarse,
andar con seguridad, asegurarse que uno va en la dirección correcta.
Necesito, pues, asegurarme que invierto suficiente
tiempo y esfuerzo en permitir que la luz de la palabra ilumine mi estilo de
vida y me ayuda a orientarme. Dedicar tiempo a leerla y, como comentaba ayer,
meditarla, no es un lujo que sólo se pueden permitir personas carentes de vidas
complejas y ocupadas, antes bien, es una necesidad de la que ningún seguidor de
Jesús puede prescindir sin riesgo de ir perdido en un mundo de creciente
complejidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada