LECTURA DIMARTS 30/5/17 2ª CORINTIS 6 i SALM 125

Dimarts 30 de Maig

2ª Corintis 6

1 Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n'heu rebut. 2 Ell diu: T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

3 No hem de donar mai cap motiu d'escàndol a ningú, perquè no es malparli del servei que Déu ens ha confiat. 4 Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes, 5 les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, les nits en blanc i la falta de menjar; 6 constants també en l'honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l'Esperit Sant, l'amor no fingit, 7 la veritat que anunciem i el poder de Déu; constants també quan brandem les armes de la justícia per atacar o per defensar-nos, 8 quan som honorats i quan som menyspreats, quan malparlen de nosaltres i quan en parlen bé. Ens tenen per impostors, però diem la veritat; 9 ens ignoren, però de fet som coneguts; ens tenen per moribunds, però encara vivim; ens apallissen, però no ens executen; 10 patim afliccions, però sempre estem contents; ens tenen per miserables, però n'enriquim molts; sense tenir res, som amos de tot.

11 Corintis, us hem parlat amb franquesa, us hem obert el cor de bat a bat. 12 No trobareu reserves en nosaltres; només n'heu trobades dins vostre! 13 Us parlo com a fills: corresponeu-hi també vosaltres i obriu el vostre cor!

14 No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra? 15 Quina entesa pot haver-hi entre Crist i Belial? Com poden avenir-se el creient i el qui no creu? 16 Quin acord es faria entre el temple de Déu i els ídols? I aquest temple del Déu viu som nosaltres, tal com Déu mateix va dir: Habitaré enmig d'ells i els acompanyaré. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 17 Per això, sortiu d'enmig d'ells, separeu-vos-en, diu el Senyor; no toqueu res d'impur, i jo us acolliré. 18 Jo us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles. Ho diu el Senyor de l'univers.

Salm 125

Que los justos no tiendan su mano a la maldad.

Este salmo, corto por otra parte, habla acerca de la protección del Señor sobre la vida del creyente. Sin embargo, invita a este a no tender su mano a la maldad. No tiene sentido invocar la ayuda de Dios y, al mismo tiempo, meternos en situaciones de peligro por propia voluntad.

Me ha hecho pensar en la expresión tender la mano. De alguna manera el énfasis se coloca sobre mí. Soy yo quien de forma voluntaria, consciente e intencional ofrezco al mal la posibilidad de tomar posiciones en mi vida y experiencia. No se trata que este, el mal, me ataca y derrota. No estamos hablando de una emboscada en la que me veo sorprendido por fuerzas ocultas que pugnan y luchan contra mí. Antes al contrario, se trata de la seducción del mal ante la cual yo voluntariamente me ofrezco a abrir la puerta de mi experiencia.

Es una realidad que siempre existe un coqueteo con el mal. Este tiene un gran poder seductor, de otra manera, la tentación y el pecado en vez de atraernos nos repulsaría. La invitación de la Biblia es a ser conscientes de ello y no brindar una oportunidad por donde la maldad pueda colarse.

Un principio
No des oportunidad al mal en tu vida.