LECTURA DIVENDRES 26/5/17 2ª CORINTIS 3 i SALM 122

Divendres 26 de Maig

2ª Corintis 3

1 Potser direu que tornem a recomanar-nos a nosaltres mateixos. ¿És que necessitem presentar-vos cartes de recomanació, com fan alguns, o bé necessitem que vosaltres ens recomaneu? 2 La nostra carta sou vosaltres: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot conèixer i la pot llegir. 3 És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els vostres cors.

4 Aquesta és la confiança que, gràcies al Crist, nosaltres tenim davant de Déu. 5 No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu; 6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquè la lletra mata, però l'Esperit dóna vida.

7 Moisès era servidor d'aquella Llei gravada amb lletres sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera. 8 ¿Com no tindran més glòria els servidors de l'Esperit? 9 Si era gloriós estar al servei de la Llei que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora. 10 Fins i tot allò que aleshores resplendia gloriosament, ara ja no resplendeix, davant aquesta glòria incomparable. 11 Ja que, per gloriós que fos allò que era passatger, molt més ho serà allò que dura per sempre.

12 Tenint, doncs, una esperança com aquesta, podem parlar obertament, 13 sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisès, perquè els israelites no veiessin la fi d'una glòria passatgera. 14 Però a ells se'ls va ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. 15 Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la lectura de la Llei de Moisès tenen un vel damunt el cor; 16 però sempre que es giren cap al Senyor cau el vel. 17 Ara bé, quan diu el Senyor és com si digués l'Esperit, i on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha la llibertat. 18 I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l'Esperit.

Salm 122

Que haya paz en tus murallas;
Que haya seguridad en tus palacios.
Y ahora, por mis hermanos y amigos, dire:
Que hay paz en ti.
Por el templo del Señor nuestro Dios,
procuraré tu bien.

Salmo dedicado a Jerusalén, centro de la espiritualidad de Israel, la ciudad de Dios. El poeta invita al pueblo a orar por la paz y el bienestar, buscar el bienestar de la ciudad.

No es mi caso ni la aplicación para mi vida personal, sin embargo, hay dos grandes principios que se desprenden de este poema y que puedo aplicar y ambos hacen eco en las palabras de Jesús.

El primero es ser un pacificador o buscador de la paz. El propio Jesús, a quien sigo, afirmó que los pacificadores serían reconocidos como hijos de Dios.

El segundo es hacer el bien, que implica buscar activamente el hacer bien a todos aquellos que lo necesitan. En la búsqueda del bien del otro reflejo el carácter de mi Dios que hace bien a todos sin distinción.

Dos aspectos, pues, a cultivar en mi carácter y vida, ser pacificador y buscar el bien de todos.

Un principio
Buscando la paz y haciendo el bien reflejo el carácter de Dios.