LECTURA DIJOUS 4/5/17 MARC 16 i SALM 113


Dijous 4 de Maig

Marc 16
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:
--¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu:
--No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.
Després que Jesús hagué ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. 10 Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. 11 Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.
12 Després d'això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d'ells que feien camí fora ciutat. 13 Aquests, llavors, se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.
14 Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. 15 Els digué:
--Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.


Salm 113

¿Quién como el Señor, Dios nuestro,  que está entronizado en lo alto
y se inclina para mirar desde el cielo a la tierra?
Levanta del polvo al desvalido, alza de la basura al pobre,
para sentarlo con los nobles, con los más nobles de su pueblo.
Pone al frente de su casa a la estéril, madre feliz de hijos.
¡Aleluya!

El salmo que he leído hoy está dividido en dos partes muy curiosas. La primera, habla de la grandeza de Dios, de su dimensión cósmica. Narra que Él está por encima de todo. La segunda, cambia el tono de forma dramática y nos habla de un Dios que, a pesar de su grandeza, está involucrado, consciente y preocupado por los asuntos humanos.


Esta segunda parte es la que ha llamado mi atención y me ha desafiado grandemente. La palabra clave para mí es, se inclina para mirar. Hay una preocupación por los asuntos humanos que lleva a Dios a acercarse, inclinarse, concentrarse. La inclinación, incluso para mí mismo, es un signo de interés por algo o por alguien.
Pero no se queda en la mera curiosidad por los asuntos humanos, Él se implica dando su apoyo al pobre, al desvalido, a la estéril. En las categorías de Israel estamos hablando de los más marginados y desechados. El pobre, el desvalido y la estéril son categorías inclusivas, no exclusivas, se refiere a los que son como ellos, no únicamente a ellos.
Pero después pensaba ¿Se inclina todavía hoy Dios? ¿Extiende su mano para salvar al pobre y al desvalido así como a la estéril? ¿Ha perdido el interés por su mundo? La respuesta es ¡No!, el problema es que aquellos que nos llamamos seguidores de Jesús no estamos inclinándonos y mostrando su interés por un mundo necesitado.


El problema no es Dios, su interés por la humanidad y sus necesidades es perenne, el problema soy yo, centrado en mí mismo, mis necesidades, mis preocupaciones y, a menudo, desinteresado de un mundo en necesidad. Agustín de Hipona, al hablar del deseo de Dios de involucrarse en un mundo necesitado afirmaba, El hombre, sin Dios, no puede. Dios, sin el hombre, no quiere.

Un principio
Somos nosotros quienes debemos mostrar el interés de Dios por un mundo en necesidad.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada