LECTURA DILLUNS 22/5/17 1ª CORINTIS 15 i SALM 119: 145-160

Dilluns 22 de Maig

1ª Corintis 15

1 Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, 2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. 3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut:

Crist morí pels nostres pecats,

com deien ja les Escriptures,

4 i fou sepultat;

ressuscità el tercer dia,

com deien ja les Escriptures,

5 i s'aparegué a Cefes

i després als Dotze.

6 Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. 7 Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. 8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi. 9 Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu. 10 Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. 11 Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.

12 Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? 13 Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. 14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. 15 Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d'ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l'ha pogut pas ressuscitar. 16 Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. 17 I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. 18 En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. 19 Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.

20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: 22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. 23 Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. 24 Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d'autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

29 Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Si els morts no ressusciten, per què fer-se batejar en lloc d'ells? 30 I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d'exposar a perills continus? 31 Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. 32 De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! 33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» 34 Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n'hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra!

35 Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» 36 Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. 37 I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; 38 i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. 39 Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d'una manera; el dels animals terrestres, d'una altra; el dels ocells, d'una altra; el dels peixos, d'una altra. 40 Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d'una manera, i els de la terra, d'una altra; 41 la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l'altre. 42 Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, però en ressuscita un d'incorruptible; 43 se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. 44 És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha cossos terrenals, també hi ha cossos espirituals. 45 Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser terrenal; però el darrer Adam és Esperit que dóna vida. 46 No és primer l'ésser espiritual, sinó el terrenal, i l'espiritual ve després. 47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. 48 Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. 49 Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.

50 Noteu-ho bé, germans: aquest cos de carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu; un cos corruptible no pot heretar la vida incorruptible. 51 I ara us vull revelar un designi secret: no tots morirem, però tots serem transformats. 52 Serà en un instant, en un obrir i tancar d'ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. 53 Perquè aquest cos corruptible s'ha de revestir d'allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s'ha de revestir d'immortalitat. 54 Quan aquest cos corruptible s'haurà revestit d'allò que és incorruptible i aquest cos mortal s'haurà revestit d'immortalitat, llavors es complirà allò que diu l'Escriptura: La victòria ha engolit la mort. 55 Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? 56 El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei. 57 Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre.

58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l'obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.

Salm 119: 145-160

LETRA C

Una de las cosas que aprendí al comienzo de mi seguimiento de Jesús fue la importancia de distinguir entre los hechos y los sentimientos, dos esferas completamente diferentes. Uno puede tener un sentimiento de inseguridad en el lugar más seguro objetivamente del mundo. Por el contrario, alguien puede sentirse completamente seguro en un lugar objetivamente peligroso y de riesgo. Porque, a menudo, seguridad e inseguridad pueden ser sentimientos totalmente subjetivos desvinculados de hechos objetivos. Es cómo me siento, no cómo estoy.

El salmista, en su estrofa, habla de la cercanía de Dios -hecho objetivo- aunque en ocasiones esta cercanía yo mismo no lo experimento en mi vida cotidiana -realidad subjetiva-. Eso me ha hecho pensar en la necesidad de dominar mis sentimientos recordándoles una y otra vez la realidad objetiva para que no se desborden por el pánico de la subjetividad.

Dios está cercano. Tan cercano que vive en el corazón de cada seguidor. Tan cercano que ha prometido estar con nosotros cada día hasta el final de los tiempos. Tan cercano que ha afirmado que nada ni nadie nos podrá separar de Él y de su amor. Estos son hechos, sólidos como rocas.

Cuando sentimos que está lejano, que no tiene interés, que nos ha abandonado incluso, es el momento de recordar los hechos -sus promesas- una y otra vez.

LETRA R

Leyendo las palabras de esta estrofa he visto y, consecuentemente, me ha llamado la atención que por tres veces el escritor, el poeta, el salmista, le pide a Dios que le de vida.

Recorde en mi mente que los griegos tenían dos palabras que usaban para definir o hablar acerca de la vida. La primera era "bios" y se refería a la vida en su sentido físico o fisiológico, las funciones vitales que nos permiten vivir a los seres humanos.

La otra palabra que usaban era "zoe" y se refería a la vida en el sentido espiritual o trascendente, no necesariamente religioso. La vida que va más allá de las funciones mera y puramente fisiológicas o biológicas, la vida que vale la pena ser vivida.

Creo que esa es la petición del salmista y la petición que reside en el fondo de todo ser humano, un anhelo de levantarse cada día y poder llenar de propósito, sentido y significado las veinticuatro horas que tenemos por delante.

No es de extrañar que Jesús afirmara que había venido para tuviéramos vida -zoe- y vida en abundancia.