Dimarts 9 de Maig
1ª Corintis 4
1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels designis de Déu. 2 Ara bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. 3 Quant a mi, m'importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. 4 La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m'ha de judicar és el Senyor. 5 Per tant, no judiqueu abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s'amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
6 Germans, fins ara he parlat de mi i d'Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s'enorgulleixi posant-se a favor de l'un i en contra de l'altre. 7 Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? 8 Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa. 9 Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l'univers, àngels i homes. 10 Nosaltres, per Crist, hem perdut el seny; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. 11 Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d'un lloc a l'altre, 12 ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; 13 si ens calumnien, responem amb dolcesa. Hem acabat essent les deixalles del món, la desferra dels homes.
14 No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. 15 De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies en Crist, no teniu molts pares, perquè sóc jo qui, en anunciar-vos l'evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. 16 Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus. 17 Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església. 18 Alguns s'han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. 19 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: 20 el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. 21 Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa?
Salm 117
Alabad al Señor, todas las naciones,
aclamadlo, todos los pueblos.
Pues grande es su amor con nosotros,
la fidelidad del Señor es eterna.
¡Aleluya!
aclamadlo, todos los pueblos.
Pues grande es su amor con nosotros,
la fidelidad del Señor es eterna.
¡Aleluya!
El más breve de todos los salmos. Una invitación universal a reconocer a Dios. Dos grandes razones para ello, su amor y su fidelidad. Su amor, definido como su búsqueda constante y persistente de nuestro bien, incluso a pesar nuestro. Su fidelidad, su capacidad de siempre creer y esperar lo mejor de nosotros.
Al acabar el año es un buen momento de mirar hacia atrás y comprobar cómo su amor y fidelidad han dejado rastros en nuestra vida.
La relación de Dios con nosotros es bien descrita por dos palabras: Amor y fidelidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada