LECTURA DILLUNS 29/5/17 2ª CORINTIS 5 i SALM 124

Dilluns 29 de Maig

2ª Corintis 5

1 Sabem que, quan es desfà la casa terrenal del nostre cos, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d'home, eterna. 2 És per això que gemeguem, pel gran desig que tenim de revestir-nos de la nostra casa celestial, 3 ja que en aquella hora serem despullats, però no quedarem pas nus. 4 Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem despullar-nos d'aquest cos, sinó revestir-nos de l'altre, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal. 5 Déu és el qui ens ha destinat a la vida immortal i ens ha donat l'Esperit com a penyora del que vindrà.

6 Així, doncs, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, 7 ja que fem camí per la fe, sense veure-hi. 8 Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor. 9 Per això, tant si vivim en el cos com si n'emigrem, només ens delim per ser-li plaents. 10 Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida.

11 Sabent què vol dir venerar el Senyor, intentem de convèncer els homes. Déu prou que ens coneix, i espero que dins vostre també vosaltres ens coneixeu. 12 No volem tornar a fer la nostra pròpia recomanació, però sí donar-vos l'ocasió de gloriar-vos de nosaltres; així tindreu què respondre als qui es glorien de les aparences i no del que hi ha en el cor. 13 Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres. 14 L'amor del Crist ens té agafats: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. 15 I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells.

16 Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. 17 És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. 18 I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. 19 Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. 20 Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! 21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.

Salm 124 

Si el Señor no hubiera estado de nuestra parte... 

El escritor del salmo vuelve su vista atrás, pone el pasado en perspectiva y reconoce todo lo que hubiera pasado o dejado de acontecer de no haber sido por la intervención del Señor en su vida y, como se supone que el poema lo escribió el rey David, en la del pueblo de Israel.

Al leer estas palabras he llevado a cabo el mismo proceso, mirar hacia atrás con la perspectiva que siempre da el tiempo y la distancia y pensar qué hubiera sido de mi vida de no haber mediado la intervención de Dios, si no hubiera estado de mi parte.

Me ha parecido muy importante este ejercicio de intencionalmente ver y reconocer las huellas de la intervención del Señor, no pensar que las cosas han sucedido o dejado de suceder única y exclusivamente como fruto de la casualidad, el azar o, aun peor, mis logros e intervención.

Me he dado cuenta que es importante intentar ver la intervención de Dios con un triple propósito, reconocer, celebrar y cimentar nuestra confianza de que del mismo modo que intervino en el pasado, lo hará en el futuro.

Un principio
Reconocer, celebrar y cimentar el futuro.