LECTURA DISSABTE 6/5/17 1ª Corintis 2 i Salm 115


Dissabte 6 de Maig

1ª Corintis 2
Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d'eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. 11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l'home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l'Esperit de Déu. 12 I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó l'Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. 13 I no parlem d'aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l'Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. 14 L'home que es guia per ell mateix no admet res que vingui de l'Esperit de Déu; li sembla absurd. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. 15 En canvi, el qui es deixa guiar per l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. 16 En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.


Salm 115

¿Por qué ha de decir los paganos: Dónde está tu Dios?


Parece ser que este salmo fue escrito en el exilio que el pueblo de Israel sufrió en Babilonia. En aquella época se consideraba que cuando un pueblo era militarmente vencido era debido a que sus dioses no eran lo suficientemente poderosos para librarlos. De aquí la pregunta acerca de Dios. En este contexto el poema es una acérrima defensa de Dios y un no menos acérrimo ataque a los dioses de los paganos y a aquellos que en ellos creen. Finaliza el salmo con una afirmación del control del Señor sobre todo lo creado. Pero al leer el salmo he estado pensando en tantas y tantas ocasiones en que personas que no son creyentes me han hecho esa misma pregunta, ¿Dónde está tu Dios?. Habitualmente la cuestión es planteada en momentos de grandes catástrofes que afectan a miles y miles de personas. Situaciones tales como terremotos, inundaciones, masacres y cosas similares. En otras ocasiones, la pregunta es planteada cuando sucede algo que, tal vez no es de tanta magnitud como lo anterior, pero por su peculiaridad resulta tremendamente impactante. Puede tratarse de cosas que suceden a los más débiles y vulnerables, niños, enfermos, ancianos. He sido confrontado con esa pregunta cuando mi interlocutor está sufriendo física, emocional, espiritual o intelectualmente o una combinación de todo ello y considera que Dios debería de hacer algo en su favor, incluso cuando durante toda su vida ha vivido sin tener para nada en cuenta al Señor. Finalmente, me he hecho esa pregunta yo mismo cuando delante de algunas situaciones no he podido entender por qué Dios no ha intervenido en la historia y en mi pequeña historia. He de reconocer que no siempre tengo respuesta para esa pregunta. Al pensar en el silencio de Dios y en su ausencia han venido a mi mente las palabras del libro de Hebreos:

En esta etapa final [Dios] nos ha hablado por medio de su Hijo, a quien nombró heredero de todo, y por quien creó el universo.
El es el reflejo de su gloria, la imagen misma de lo que Dios es.

Mi Dios -Jesús- está donde hay sufrimiento, con el desvalido, el abandonado, el pobre, el marginado, el necesitado, el roto. Porque Él vivió y experimentó todas las realidades y dimensiones de la experiencia humana. Cuando me pregunto y me pregunten ¿Dónde está tu Dios? Mi respuesta es: en Jesús.


Un principio:
Jesús es Dios presente en la experiencia humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada