Dimarts 23 de Maig
1ª Corintis 16
1 Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant que hi ha a Jerusalem, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia. 2 Cada diumenge, que cadascú posi a part el que hagi pogut estalviar, i així, quan jo vingui, les col·lectes ja estaran fetes. 3 Quan arribi, donaré cartes de presentació als qui vosaltres designareu i els enviaré a portar la vostra ofrena a Jerusalem. 4 I si convé que hi vagi jo mateix, faran el viatge amb mi.
5 Vindré a Corint després de travessar Macedònia, per on ara he de passar. 6 És possible que em quedi una temporada entre vosaltres, o fins i tot que m'hi estigui tot l'hivern, perquè m'ajudeu a continuar el meu viatge. 7 Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. 8 Ara, però, m'estaré a Efes fins a la Pentecosta, 9 perquè s'ha obert una porta molt gran a la meva activitat, encara que tinc allí molts adversaris.
10 Si arriba Timoteu, procureu que se senti acollit entre vosaltres, ja que treballa com jo en l'obra del Senyor. 11 Que ningú no el menyspreï. Ajudeu-lo perquè torni cap a mi en pau. L'espero juntament amb els germans.
12 He demanat amb insistència al nostre germà Apol·ló que vingui a trobar-vos juntament amb els altres germans, però no ho ha volgut de cap manera; vindrà quan se li presenti l'ocasió.
13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge. 14 Feu-ho tot amb amor.
15 Germans, us faig encara aquesta petició: ja sabeu que Estèfanes i la seva família són les primícies de l'Acaia i que s'han posat al servei del poble sant. 16 Poseu-vos també vosaltres a disposició d'ells i de tothom qui col·labora i treballa amb ells. 17 M'alegro que hagin vingut Estèfanes, Fortunat i Acaic; ells han suplert la vostra absència, 18 ja que han confortat el meu esperit com havien confortat el vostre. Sapigueu apreciar aquests homes.
19 Us saluden les esglésies de l'Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l'església que es reuneix a casa d'ells. 20 Us saluden tots els germans. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau.
21 Aquesta salutació l'escric jo mateix, Pau. 22 Si algú no estima el Senyor, que sigui maleït! Marana ta! 23 Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres. 24 Us estimo a tots en Jesucrist.
Salm 119: 161-176
LETRA X
Esta es la penúltima estrofa del salmo.
Aparentemente no hay nada de novedoso en ella después de leer las veinte
anteriores. El tema central del salmo es la palabra de Dios, su importancia y
sus beneficios para el seguidor de Jesús.
Mi atención se centró en la última línea de la
estrofa. El hecho de pensar que Dios conoce toda mi conducta. Extrañamente, ser
consciente de esta realidad no me produce ningún miedo. Al leerlo no he pensado
en lo terrible que significa que alguien conozca todo acerca de ti, hasta lo
más íntimo y profundo, las áreas oscuras, los secretos mejor guardados.
Antes al contrario pensaba en lo beneficioso
de ello, lo bueno que puede representar para mi vida el que alguien conozca
todo acerca de mí y pueda darme luz sobre mi propia experiencia como ser
humano. Si Dios lo conoce todo acerca de mí, puedo encontrar ayuda para
discernir mis motivaciones, para entender mis conductas, para poner de
manifiesto mis intenciones, para poder reflexionar sobre quién soy, qué hago y
cómo lo hago.
En definitiva, si Dios me conoce, puedo contar
con un buen aliado para poder ser mejor como ser humano, parecerme más a Él y
pulir tantas áreas deficientes de mi carácter.
LETRA T
He llegado al final del
salmo 119. Ha sido una experiencia difícil de definir porque nunca me había
entretenido tanto en mirar en profundidas este poema, el capítulo más largo de
la Biblia.
Doy gracias a Dios por
todo lo aprendido. Algunos días han sido más desafiántes y motivadores que
otros. Ha habido ocasiones en que las palabras me han parecido repetitivas
pero, así es la vida y la dieta alimentaria, no cada día comes langosta o carne
de primera calidad, pero todo lo que comes pasa a tu organismo y te permite ser
quien eres.
Hoy ha llamado mi
atención el grito del poete, ven en busca mía. Hay ocasiones en la vida en que
he sentido que podía perderme, que podía dejarme llevar por las presiones del
entorno. Hay momentos en que uno cree que es mejor marchar de la presencia de
Dios y dejarse de vivir una vida complicada y de responsabilidades con un mundo
roto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada