Dijous 25 de Maig
2ª Corintis 2
1 Per això vaig pensar que valdria més de no tornar a fer-vos una visita que us pogués entristir. 2 Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui pot tornar-me l'alegria sinó aquell mateix que jo he contristat? 3 Precisament, si us vaig escriure tot el que us vaig escriure, era perquè, quan vingués, no m'haguessin d'entristir els qui m'havien d'alegrar, convençut com estic que la meva alegria és també la de tots vosaltres. 4 Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc.
5 Aquell qui m'ha donat el disgust, no me l'ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. 6 Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; 7 el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. 8 Per això us demano que li demostreu el vostre amor, 9 ja que la meva intenció en escriure-us era d'assegurar-me que sou obedients del tot. 10 Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist. 11 No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions.
12 Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l'evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n'havia obert la porta, 13 però no estava tranquil, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d'ells i me'n vaig anar a Macedònia.
14 Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement. 15 Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s'escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden: 16 per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l'altura d'una missió com aquesta? 17 Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència.
Salm 121
¡Nunca permitirá que resbales!
¡Nunca se dormirá el que te cuida!
No, el nunca duerme;
Nunca duerme el que cuida de Israel.
Me encanta el salmo
121, siempre que lo leo no puedo dejar de pensar en el Camino de Santiago y los
años que llevo vinculado con esa ruta de peregrinación. Es el salmo del
peregrino y, sin pensamos que la vida es como un peregrinaje, es un salmo ideal
para la vida, pare reflexionar sobre ella.
Todo el salmo es una
delicia, un canto al compromiso que Dios tiene con nuestras vidas, sin embargo,
mi vista se posó sobre las palabras del versículo 3 aquí reproducidas. Está
claro que las mismas tienen como finalidad el producir seguridad y confianza en
el peregrino.
En las pocas líneas de
ese versículo por cuatro veces se repite la palabra nunca ¡Cuatro veces en esas
poca palabras! Es claro y evidente que no se trata de una casualidad, antes
bien de un deseo intencional de mostrar el compromiso que Dios tiene con la
vida de cada seguidor.
De esas cuatro
ocasiones, tres la palabra nunca está relacionada con la afirmación de que el
Señor no duerme. La intención es clara, está indicando que no debemos
preocuparnos de que Él esté despistado, ausente, ignorante de qué sucede en
nuestras vidas, qué nos pasa, qué situaciones estamos atravesando. La idea
transmitida es clara, Dios está siempre alerta, despierto y vigilante ¿No es
una gran bendición para el creyente tener semejante seguridad y certeza?
Un principio
Dios
siempre esta vigilante y alerta a lo que sucede en nuestra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada