LECTURA DILLUNS 8/5/17 1ª Corintis 3 i Salm 116

Dilluns 8 de Maig

1ª Corintis 3

1 Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes que es deixen guiar per l'Esperit, sinó com a homes que es guien per ells mateixos, encara infants en Crist. 2 Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l'hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, 3 perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i massa humana? 4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d'Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? 5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. 6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. 7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. 8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d'acord amb el seu treball. 9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l'edifici que ell construeix.

10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! 11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. 12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, 13 i ja es veurà què val l'obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. 14 Si l'obra resisteix, el qui l'ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s'escapa just del foc.

16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

18 Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. 19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. 20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. 21 Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: 22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, 23 però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Salm 116

Amo al Señor porque escucha
mi voz suplicante,
porque tiende su oído hacia mí
en cuanto lo invoco.

El salmo 116 es un poema de acción de gracias que está dividido en tres estrofas unidas por un estribillo que se repite y sirve de unión entre ellas. Me ha impactado mucho el versículo que abre el salmo y que explica la razón por la cual el poeta tiene una actitud de gratitud y amor hacia Dios, el Señor es alguien que escucha y lo hace atentamente. La expresión, tiende su oído hacia mí, nos deja ver una escucha concentrada, interesada y atenta. El cuerpo del oyente acompaña a su mente, está totalmente entregado y comprometido con aquel que habla.
Hoy en día es muy difícil encontrar gente que escuche. Es fácil, tremendamente fácil, encontrar gente buscando un oído en quien descargarse, alguien que oiga. Es interesante porque hay personas que no son muy exigentes, sólo esperan que alguien las oiga, ni siquiera piden ser escuchadas, tan sólo buscan poder descargar sus pensamientos, ideas, angustias o necesidades. Tan sólo necesitan hablar. Lo que el salmo me indica es que Dios no únicamente me oye (todos hemos aprendido a oír sin escuchar) sino que también me escucha, y lo hace atentamente, me da su atención concentrada, todo su interés. Nada de mi experiencia como ser humano le es indiferente. Pero también me maravilla de Dios que no únicamente escucha, sino que también entiende. Porque si es cierto que es difícil encontrar alguien que escuche, aún lo es más encontrar alguien que entienda. Todos hemos sentido en más de una ocasión la triste realidad de ver que, a pesar de todos sus esfuerzos, nuestro interlocutor no nos entendía en absoluto ¿No es cierto?. La ventaja con el Señor es que escucha y entiende. No puedo olvidar que ha sido un ser humano, ha pasado por todas las experiencias por las que yo he pasado, las ha vivido y sentido en sus propias carnes, por tanto, me puede entender cuando le hablo porque Él has estado allí.
¡Qué privilegio poder contar con un Dios que escucha y entiende!

Un principio
Dios escucha y entiende.