LECTURA DILLUNS 15/5/17 1ª CORINTIS 9 i SALM 119:49-64

Dilluns 15 de Maig

1ª Corintis 9

1 ¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? 2 Si per a d'altres no sóc apòstol, per a vosaltres certament que ho sóc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat.

3 La meva defensa contra els qui m'acusen és aquesta: 4 ¿No tenim dret que ens mantingueu? 5 ¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? 6 ¿O és que Bernabé i jo som els únics que estem obligats a mantenir-nos amb el nostre propi treball? 7 ¿Qui serveix en l'exèrcit pagant-se ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no en menja el fruit? ¿Qui pastura un ramat i no s'alimenta de la llet que en treu? 8 No em limito a parlar seguint les institucions humanes: la Llei diu això mateix. 9 En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla. ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? 10 ¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l'esperança de rebre'n la seva part. 11 Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? 12 Si d'altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n'hem fet ús; al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l'evangeli del Crist.

13 ¿No sabeu que els qui serveixen en el temple viuen del temple, i els qui serveixen a l'altar reben una part de les ofrenes? 14 Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l'evangeli visquin de l'evangeli. 15 Però jo no he fet ús de cap d'aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m'estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me. 16 Tanmateix, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat: ai de mi si no anunciés l'evangeli! 17 Si m'ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. 18 Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l'evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l'evangeli em dóna.

19 Jo, que no era esclau de ningú, m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. 20 M'he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells. 21 I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tingués, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que Crist és la meva llei. 22 M'he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m'he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. 23 Tot ho faig a causa de l'evangeli, per poder-hi tenir part.

24 ¿No sabeu que a l'estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s'emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur! 25 L'atleta s'absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n'hem de guanyar una que mai no es marcirà. 26 Així, doncs, jo corro, però no sense una meta; combato donant cops de puny, però no pas a l'aire. 27 Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.

Salm 119: 49-64

LETRA Z

La lectura de esta estrofa muestra que el recuerdo es la palabra clave y con uno u otro sinónimo se repite en varias ocasiones. Los recuerdos están siempre presentes en nuestras vidas. Algunos, pueden ser malos y perseguirnos y privarnos de la paz. Otros, nos producen nostalgia por algo perdido y, a menudo, imposible de recuperar. Otros pueden ser treméndamente dolorosos. Esta es una de las realidades complicadas de los seres humanos, la capacidad de mirar hacia atrás y hacia adelante y olvidarnos del presente.

Lo que me ha llamado la atención de esta estrofa es que el recuerdo de las promesas y la palabra dada por Dios produce paz, esperanza y consuelo. Esto ha hecho venir a mi mente -recordar- las promesas que tanto a Sara como a mí nos han mantenido vivos y con esperanza en los tiempo duros y difíciles, esos tiempos que, para usar las mismas palabras del salmista, eran un valle de sombra de muerte.

Desde las más generales, es decir, aquellas dadas a cualquier creyentes -por ejemplo, yo estoy contigo todos los días, hasta el fin del mundo-, hasta las más particulares, es decir, aquellas que Dios da a una persona específica y concreta para una situación específica y concreta, las promesas del Señor nos mantienen y sostienen en este vida tan complicada.

LETRA H

La palabra examinar ha centrado mi atención. En la vida es necesario pararse y proceder a un examen, ver qué estoy haciendo, valorar si estoy marchando en la dirección correcta. El examen me concede una información valiosa, aunque en ocasiones dolorosa, que me permite hacer las rectificaciones necesarias.

Al leer este salmo me he sentido desafiado y motivado a darle más importancia al examen, la reflexión y la evaluación en mi vida, a hacer de ello un hábito cotidiano que me permita asegurarme que estoy en lo correcto y voy, como decía antes, en la dirección correcta.

Soy consciente que todo a mi alrededor juega en contra mío. Que vivo en un mundo frenético e irreflexivo en el que cuenta más la velocidad a la que voy que la dirección en la que voy. Soy consciente que debo ser intencional en introducir primero, y mantener después, la reflexión como una prioridad.

La palabra de Dios me ofrece los instrumentos de evaluación, los valores, prioridades y dirección a la luz de la cual proceder a examinar mi vida.