LECTURA DISSABTE 20/5/17 1ª CORINTIS 14 i SALM 119:129-144

Dissabte 20 de Maig

1ª Corintis 14

1 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l'Esperit, sobretot el de profecia! 2 El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l'Esperit, diu coses misterioses. 3 En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. 4 El qui parla en llengües s'edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. 5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l'edificació de la comunitat.

6 Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d'ensenyament? 7 Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l'una i l'altra? 8 I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? 9 Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l'aire! 10 En el món hi ha infinitat de maneres d'expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; 11 però si desconec el significat de les expressions, el qui parla amb mi parlarà amb un estranger i també l'altre serà un estranger que parla amb mi. 12 Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l'Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l'edificació de la comunitat. 13 Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar. 14 Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. 15 Què he de fer, doncs? Pregar amb l'esperit, i pregar també amb l'enteniment; cantar amb l'esperit, i cantar també amb l'enteniment. 16 Si dónes gràcies a Déu només amb l'esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén» a la teva pregària, ja que no entén el que dius. 17 Pot ben ser que hagis donat gràcies d'una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l'edificació de l'altre. 18 Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; 19 però en una reunió comunitària m'estimo més dir cinc paraules que s'entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües.

20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho si es tracta de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. 21 En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d'homes de llengües estrangeres i per boca d'estrangers, però ni així no m'escoltaran. Ho dic jo, el Senyor. 22 Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. 23 Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? 24 Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas, 25 i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front fins a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres.

26 Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d'interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. 27 Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l'un darrere l'altre, i que un les interpreti. 28 Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. 29 Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. 30 Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. 31 Tots teniu dret a profetitzar, però l'un darrere l'altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. 32 Sapigueu que les inspiracions profètiques han d'estar sotmeses als profetes, 33 ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.

Com és costum en totes les esglésies del poble sant, 34 que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. 35 I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat. 36 ¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l'heu rebuda?

37 Si algú es té per un profeta o per un home portat per l'Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor. 38 I si algú no ho vol reconèixer, Déu no el reconeixerà a ell.

39 Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia i no poseu obstacles al do de parlar en llengües. 40 Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.

Salm 119: 129-144

LETRA P

La idea que ha captado mi mente en esta estrofa del salmo 119 es no ser dominado por la maldad. Al leerlo han venido rápidamente a mi mente las palabras de Jesús, todo aquel que comete pecado se convierte en un esclavo del pecado.

Es una verdad como un templo de grande. La práctica del pecado tiene un poder esclavizador sobre el practicante. El pecado tiene un poder adictivo y, como sucede con otras sustancias destructivas, el adicto, no puede dejar el hábito porque este produce a la vez una mezcla de placer y muerte.

Por eso el aviso de poeta no es en vano porque la maldad puede llegar a dominarnos y convertirnos en sus esclavos. Lo que la Biblia dice no es tontería, puedo mirar a mi propia vida y ver como la atracción del pecado, a la vez que autodestructiva, es tremenda y poderosa y la posibilidad de ser dominando y convertirse en esclavo es real.

Sólo la palabra de Dios, el compañerismo genuino y auténtico con otros creyentes puede darnos la capacidad de resistir y vencer el poder seductor, dominador y tristemente destructivo de la maldad o el pecado.

LETRA S

Al leer las palabras de este salmo pensaba en aquellas épocas pretéritas de mi vida que creía que cuando alguien confiaba en Dios y caminaba con Él todas las cosas le iban a ir bien. Ingenuamente tenía la idea de que el Señor era una especie de seguro de vida que nos garantizaba prosperidad, salud, bendición y la ausencia de problemas y dificultades.

Bien, la vida ya se encargó de demostrarme lo equivocado que estaba y la Biblia me ayudó a entender y tener una perspectiva más adecuada y correcta de lo que significa caminar siguiendo a Jesús y cuáles pueden y deben ser mis expectativas.

Una de las lecciones aprendidas es que los seguidores de Jesús, como cualquier otro hijo de vecina, están expuestos a las mismas situaciones que el resto de los humanos. Eso incluye, entre otras cosas, dolor, enfermedad, muerte, problemas financieros, sociales, familiares, matrimoniales y un largo etcétera que sería difícil de enumerar aquí.

Otra, sin embargo, de las lecciones aprendidas es que si bien Dios no me libra de ninguna de estas situaciones si “envía” su palabra para por medio de ella alegrarme y darme entendimiento para saber cómo afrontar esas situaciones.

Y esta es para mí la gran lección de la estrofa de hoy, la Palabra del Señor me da gozo en medio de la aflicción y entendimiento para saber cómo vivir.