LECTURA DIVENDRES 5/5/17 1ª Corintis 1 i Salm 114

Divendres 5 de Maig

1ª Corintis 1

1 Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, 2 a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. 3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, 5 en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. 6 I és que el testimoni de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres, 7 que no us manca cap mena de do, mentre espereu que ell es manifesti. 8 Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. 9 Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

10 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d'acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. 11 Perquè la gent de Cloe m'han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. 12 Vull dir que uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; altres: «Doncs jo, d'Apol·ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.» 13 ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius; 15 així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. 16 Per cert, també vaig batejar els de la casa d'Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. 17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, però sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

18 Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu. 19 Diu l'Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents. 20 On són els savis d'aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món! 21 El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem. 22 Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, 23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. 24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. 25 Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes.

26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. 27 Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, 31 perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

Salm 114

Estremécete, tierra, ante el Señor,
en presencia del Dios de Jacob,
que transforma la roca en estanques,
en fuente el pedernal.

Un breve salmo que narra la salida del pueblo de Israel de la esclavitud de Egipto y su entrada y posesión de la tierra prometida. El salmo salta de una realidad, Egipto, a la otra, la tierra de Canaán, sin entretenerse en narrar los años y años por el desierto.

Mi atención se ha centrado en el párrafo reproducido al comienzo de esta entrada, Dios transforma la aridez en vida.

Todos nosotros desearíamos que Dios quitara de nuestras vidas las crisis, los problemas, el sufrimiento, la necesidad y tantas y tantas cosas que nos abruman, oprimen y abaten. Forman parte de la vida de cualquier persona y dudo que Él vaya a suprimirlas.

Si las quitara, nos privaría de las oportunidades para desarrollarnos. Sin embargo, he pensado acerca de la capacidad que Dios tiene de volver esas situaciones y experiencias áridas de nuestra experiencia humana en fuente de vida, crecimiento y madurez como persona y como seguidor suyo.

El Señor puede darle la vuelta a las circunstancias que nos envuelven y convertir esos desiertos en manantiales y ayudarnos a desarrollarnos como seres humanos y parecernos más a Jesús por media de ellas.

Creo que en vez de huir del sufrimiento o pedirle a Dios que lo quite, debo aprender a vivir con él y pedirle al Señor lo use para formar su carácter en mí.

Un principio
Dios transforma los problemas en oportunidades de crecimiento.