LECTURA DIMECRES 17/5/17 1ª CORINTIS 11 i SALM 119:81-96

Dimecres 17 de Maig

1ª Corintis 11

1 Sigueu imitadors meus, com jo ho sóc de Crist.

2 Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. 3 Però vull que comprengueu que tot home té Crist per cap, l'home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. 4 Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, 5 i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. 6 Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. 7 Pel que fa a l'home, no s'ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l'home. 8 No és l'home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l'home. 9 Ni tampoc l'home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l'home. 10 Per això la dona, per respecte als àngels, ha de portar al cap un signe de la dignitat que té. 11 D'altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona; 12 perquè si bé la dona va ser treta de l'home, també és cert que l'home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu.

13 Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? 14 ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l'home, 15 però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel.

16 I si algú encara vol discutir-ho, sàpiga que nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu.

17 Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. 18 Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: 19 certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui resisteix la prova. 20 El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor, 21 perquè, en el moment de l'àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. 22 ¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l'Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar!

23 La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, 24 digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» 25 I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» 26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.

27 Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament serà culpable de profanar el cos i la sang del Senyor. 28 Que cadascú s'examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, 29 perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. 30 Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. 31 Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. 32 Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. 33 Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. 34 Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui.

Salm 119: 81-96

LETRA K

Los poetas tienen maneras hermosas de expresarse pero que resultan raras para las mentes esquemáticas como la mía. En ocasiones, me cuesta seguir el hilo conductor del escritor y qué es lo que quiere expresar, cuál es su idea central o clave.
Al leer esta estrofa mi mente imaginaba a una persona sufriendo de grandes presiones, tanto internas, es decir, que provenían de sus propias tensiones, deseos, contradicciones, tentaciones sin queremos y, por otro lado, presiones externas, que venían de su entorno. En medio de todo ello el poeta no abandonó su fidelidad a la palabra de Dios.
Automáticamente he hecho el salto a mi propia experiencia y me doy cuenta que sufro el mismo tipo de presiones, tanto de mi interior -yo mismo me cuestiono mis valores y, en ocasiones, si vale la pena continuar tratando de ser fiel a Dios, como de mi exterior -vivo en una sociedad que me presiona abierta y sutilmente para abandonar mis principios y valores y conformarme al medio-.
Me he dado cuenta qué fácilmente es abandonar, dejarme ir, sucumbir ante la presión, hacerlo y luego justificarlo. Siempre puedo encontrar "buenas razones" para justificar y explicar mi abandono.
La lectura del salmo me ha desafiado en varias maneras. Primero, conocer los mandamientos de Dios. Segundo, resistir las presiones y no abandonar. Tercero, ser consciente que la resistencia -el propio sentido de la palabra lo implica-, siempre es costosa.

LETRA L

Para mí la palabra clave en la que he meditado es fidelidad. Me acerco al diccionario para ver el sentido original del término, para asegurarme que mi idea no es cultural y moldeada por la creencia popular. Encuentro que fidelidad y lealtad son sinónimos, alguien fiel es alguien leal. La propia palabra tiene una connotación de algo estable, permanente, continuada, no alterado.
El poeta afirma que Dios es fiel y, lo que es más importante, me es fiel, me es leal. Además, como buen poeta, necesita crear imágenes que destaquen y refuercen ese sentido de fidelidad y lealtad y usa para ello el cielo y la tierra ¿Hay algo que refleje más ese sentido de continuidad, estabilidad y permanencia?
Lo que el escritor viene a decir es que el compromiso de Dios hacia mí como ser humano es tan sólido, estable, invariable, permanente, continuado, como lo son los cielos y la tierra. Supongo que el autor se ve necesitado de hacer este refuerzo debido al carácter variable y mudable de nuestra fidelidad y lealtad. Dios no es así.