LECTURA DIMECRES 31/5/17 2ª CORINTIS 7 i SALM 126

Dimecres 31 de Maig

2ª Corintis 7

1 Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot el que pot tacar el cos i l'esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu.

2 Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú. 3 I no ho dic per condemnar-vos, perquè ja he deixat clar que us porto al cor fins al punt de compartir amb vosaltres mort i vida. 4 Us tinc tota la confiança i estic molt orgullós de vosaltres. Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de tantes tribulacions com passem.

5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d'afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por. 6 Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb l'arribada de Titus; 7 i no solament amb la seva arribada, sinó també amb el consol que de vosaltres havia rebut. Ell ens parlava de la vostra enyorança, del vostre desconsol, del desig que teniu de veure'm. Això em va produir una joia encara més gran.

8 La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me'n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; 9 però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d'aquell disgust. En efecte, la vostra tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. 10 Perquè hi ha tristesa i tristesa: la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort. 11 Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de Déu! Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents d'aquell cas. 12 Així, doncs, si us vaig escriure, no va ser tant per resoldre el cas del qui va ofendre i del qui va ser ofès, sinó sobretot perquè us convencéssiu de l'interès que davant de Déu mostreu per nosaltres. 13 Aquest ha estat el nostre consol.

Però a aquest nostre consol s'hi ha afegit una alegria encara més gran: la de veure Titus tan content de les satisfaccions que tots plegats li heu donat. 14 I quan davant d'ell m'he gloriat de vosaltres per alguna cosa, no me n'he hagut d'avergonyir; i així com sempre us hem dit la veritat, també ha resultat ser veritat l'elogi que de vosaltres hem fet davant de Titus. 15 De manera que l'afecte entranyable que ell us té és més gran encara quan recorda l'obediència de tots vosaltres, la reverència i el respecte amb què el vau acollir. 16 Estic content de poder confiar sempre en vosaltres.

Salm 126

Los que siembran con lágrimas
cosechan con cantos alegres.
Al ir iba llorando
llevando el saco de la semilla;
al volver vuelve cantando
trayendo sus gavillas.

Ayer celebrábamos el cumpleaños de mi hija Anna y hoy leo este pasaje. Al ir a través del salmo he pensado todo el dolor y sufrimiento que llevar adelante a nuestros hijos ha supuesto para Sara y para mí. Cuántas lágrimas y tristeza cuando vuelves la vista atrás y miras hacia las experiencias pasadas.
Después, considerar el presente, el gozo de ver los resultados y el trabajo de Dios en sus vidas, la alegría de las relaciones sanas, del amor incondicional, del poder disfrutar del estar junto con Andreu y Anna y ver como el sufrimiento se ha transformado en esperanza y las lágrimas en canciones.
Este salmo nos enseña sobre los procesos que siempre son largos, duros, penosos y, aveces, desesperantes. Nos enseña sobre el duro trabajo de lograr las cosas que son importantes y significativas en nuestras vidas. Nos enseña sobre la recompensa que veremos si no desmayamos e insistimos en continuar amando, luchando, aceptando, acogiendo, invirtiendo, acompañando en la vida de nuestros hijos, en primer lugar, y de otros en general.
Los procesos son así, acostumbran a comenzar con lágrimas y a terminar con gozo.

Un principio
Los procesos transforman el sufrimiento en esperanza y las lágrimas en canciones.