Dimarts 6 de Juny
2ª Corintis 12
1 Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m'ha concedit. 2 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser amb el cos o només en esperit; sols Déu ho sap. 3 No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o en esperit, perquè tan sols ho sap Déu. 4 El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. 5 D'aquest home, sí que me'n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. 6 De fet, si em volgués gloriar, no seria cap insensatesa, ja que diria la veritat, però m'estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m'ha vist fer o m'ha sentit dir. 7 I perquè no m'enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m'ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgulleixi. 8 He demanat tres vegades al Senyor que me n'alliberi, 9 però ell m'ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. 10 Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort.
11 He obrat sense seny, però vosaltres m'hi heu obligat. Sou vosaltres qui m'hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no sóc res, no sóc inferior en res a aquests superapòstols. 12 Els signes autèntics de l'apòstol els heu vist realitzats quan jo era entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles. 13 En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia!
14 Estic a punt de venir a Corint per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d'estalviar per als pares, sinó als pares per als fills. 15 De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m'estimeu menys? 16 Heu d'admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa. 17 ¿És que m'he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos? 18 Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d'aquell altre germà. ¿És que Titus s'ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?
19 Us semblarà que ja fa estona que ens defensem davant vostre, però de fet, germans estimats, parlem en Crist davant de Déu, pensant només en la vostra edificació. 20 Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres; 21 que, quan arribaré, el meu Déu m'humiliarà davant vostre. Llavors m'hauré de doldre per molts que han pecat i encara no s'han penedit de la seva impuresa, de la seva immoralitat i del seu llibertinatge.
Salm 131
Señor, mi corazón no es engreido,
ni mis ojos altaneros;
no persigo grandezas
ni prodigios que me superan.
Calmo y silencio mi anhelo
como un niño junto a su madre,
como un niño junto al Señor.
¡Espere Israel en el Señor,
ahora y por siempre!
ni mis ojos altaneros;
no persigo grandezas
ni prodigios que me superan.
Calmo y silencio mi anhelo
como un niño junto a su madre,
como un niño junto al Señor.
¡Espere Israel en el Señor,
ahora y por siempre!
Es
un salmo corto y tierno. Afirma que uno puede sentirse como un niño junto a su
madre. La idea transmite paz, seguridad, serenidad, descanso y protección,
entre otras cosas.
Hace un par de meses un amigo me indicaba la tranquilidad con la que sus hijos afrontan el futuro. No tienen miedo de qué pasará. Están seguros que su papá está ahí y que proveerá para todas sus necesidades. Ni tan sólo se les ha pasado por la cabeza que pudiera ser de otra manera.
Al leer las palabras del salmo ha venido a mi mente esa conversación y me ha hecho pensar cómo me siento yo con respecto al presente y al futuro. Me preguntaba si puedo sentirme como un niño en brazos de su madre con todo lo que ello implica. Pero lo cierto es que así es como me invita el poeta a sentirme, descanso, relajado y protegido.
Un
principio.Hace un par de meses un amigo me indicaba la tranquilidad con la que sus hijos afrontan el futuro. No tienen miedo de qué pasará. Están seguros que su papá está ahí y que proveerá para todas sus necesidades. Ni tan sólo se les ha pasado por la cabeza que pudiera ser de otra manera.
Al leer las palabras del salmo ha venido a mi mente esa conversación y me ha hecho pensar cómo me siento yo con respecto al presente y al futuro. Me preguntaba si puedo sentirme como un niño en brazos de su madre con todo lo que ello implica. Pero lo cierto es que así es como me invita el poeta a sentirme, descanso, relajado y protegido.
En Dios hay la seguridad de una madre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada