Dijous 1 de Novembre
Nombres 5
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Ordena als israelites que treguin fora del campament tots els leprosos, els homes malalts de pèrdua seminal o les dones que tenen pèrdues de sang i els qui siguin ritualment impurs pel contacte amb un cadàver.
3 Siguin homes o dones, allunyeu-los, perquè no profanin el campament, on jo habito enmig d'ells.
4 Els israelites van complir l'ordre que el Senyor havia donat a Moisès i els tragueren fora del campament.
5 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
6 --Comunica això als israelites: Si un home o una dona falta contra una altra persona defraudant-la, defrauda el Senyor i, per tant, és culpable davant d'ell.
7 Haurà de confessar la falta comesa i restituir a la persona perjudicada l'equivalent al perjudici causat, amb un recàrrec de la cinquena part.
8 Si la persona perjudicada ja ha mort i no ha deixat cap parent pròxim al qual el culpable pugui fer la restitució, ho restituirà al Senyor, és a dir, al sacerdot, i portarà a més un moltó amb el qual el sacerdot oferirà el sacrifici d'expiació per aquell qui ha comès la falta.
9 »La part reservada de les ofrenes sagrades que els israelites presenten al sacerdot és per a ell.
10 Les ofrenes sagrades de cadascú li pertanyen; tot allò que cadascú dóna al sacerdot és per a ell.
11 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
12 --Comunica això als israelites: Si una dona casada s'ha portat malament i ha estat infidel al seu marit
13 jaient amb un altre home, i ha quedat legalment impura, però el marit no ho sap, ni hi ha cap prova contra ella, ni ha estat sorpresa en adulteri,
14 potser el marit es posarà gelós i sospitarà que la seva dona hagi quedat legalment impura. Però també pot ser que el marit es posi gelós i sospiti de la seva dona sense que ella sigui legalment impura.
15 En qualsevol d'aquests dos casos, el marit durà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella una ofrena de tres quilos de farina d'ordi; però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és una ofrena de gelosia, és a dir, una ofrena per a aclarir una possible culpa.
16 »El sacerdot farà que la dona s'acosti i es quedi dreta davant el Senyor.
17 Després posarà aigua sagrada en un atuell de terrissa, prendrà pols de terra del tabernacle i la tirarà a dins de l'aigua.
18 Davant el Senyor deslligarà els cabells de la dona i li posarà a les mans l'ofrena de gelosia per a aclarir una possible culpa. El sacerdot tindrà a la mà l'aigua amarga de la maledicció
19 i conjurarà la dona dient-li: "Si no ha jagut cap home amb tu ni has quedat legalment impura portant-te malament amb el teu marit, que aquesta aigua amarga de la maledicció no et faci cap mal."
20 Després el sacerdot la tornarà a conjurar i li dirà: "Però si has quedat impura portant-te malament amb el teu marit i jaient amb un altre home,
21 que el Senyor torni estèril el teu si i s'infli el teu ventre, de manera que, enmig del teu poble, la gent es valgui del teu nom en les imprecacions i les malediccions;
22 que aquesta aigua de maledicció entri a les teves entranyes per inflar-te el ventre i fer estèril el teu si." La dona respondrà: "Amén, amén."
23 »El sacerdot escriurà en un full aquestes malediccions i després les esborrarà a dins de l'aigua amarga.
24 Abans de fer beure a la dona l'aigua amarga de la maledicció, abans que aquesta aigua li entri a dintre,
25 el sacerdot prendrà de les mans de la dona l'ofrena de gelosia, la presentarà davant el Senyor i la portarà a l'altar.
26 Prendrà un grapat de l'ofrena de farina i la cremarà a l'altar com a ofrena de memorial. Després farà beure l'aigua a la dona.
27 Llavors, si ella havia quedat impura per una infidelitat al seu marit, quan aquesta aigua de la maledicció li entri a dintre, li produirà amargor, el seu ventre s'inflarà i el seu si es tornarà estèril i, enmig del poble, la gent es valdrà del seu nom per a maleir.
28 Però si la dona no té aquella impuresa, serà lliure de culpa i podrà tenir descendència.
29 »Aquesta és la llei de la gelosia referent a la dona que ha quedat impura per una infidelitat al seu marit,
30 o referent al marit que s'ha posat gelós i sospita de la seva dona: el marit la farà comparèixer davant el Senyor, i el sacerdot complirà amb ella totes les prescripcions d'aquesta llei.
31 El marit serà lliure de culpa, i la dona, si havia faltat, es carregarà el pes de la seva culpa.
Joan 8: 1-20
1 Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres.
2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los.
3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig,
4 i li digueren:
--Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri.
5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.
7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra.
9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
10 Jesús es posà dret i li digué:
--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?
11 Ella va respondre:
--Ningú, Senyor.
Jesús digué:
--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
--Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
13 Els fariseus li digueren:
--Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.
14 Jesús els va respondre:
--Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d'on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d'on vinc ni on vaig.
15 Vosaltres judiqueu amb criteris purament humans; jo no judico ningú.
16 I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m'ha enviat;
17 i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid.
18 Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m'ha enviat.
19 Llavors li preguntaren:
--On és el teu pare?
Jesús els respongué:
--Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.
20 Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Al leer este episodio al comienzo del capítulo ocho del evangelio han
venido tres puntos importantes a mi mente. El primero, que yo tengo la
tendencia a pensar que los pecados, las faltas y las inconsistencias de los
demás siempre son más graves que las mías. Tengo una gran capacidad para
tolerar y justificar en mí mismo lo que no tolero o justifico de ninguna manera
en otros.
El segundo, es que cómo puedo yo juzgar el pecado de los demás y condenarlos
si yo mismo tengo una realidad de pecado en mi vida. Puede ser distinta, de una
naturaleza o expresión diferente, pero pecado al fin y al cabo.
La tercera, es que Jesús siempre acoge y después pone orden en la vida
de la gente. Nunca exige el cambio para que la gente pueda acercarse a Él, el
acepta, ama y acoge y después, con gracia nos dice a cada uno de nosotros lo
que debemos hacer y cómo debemos comportarnos.
Jesús actúa en este pasaje con gran gracia, compasión y misericordia, y
creo que esto es, precisamente lo que espera de mí y lo que yo debería llevar a
cabo sin vacilar. La imitación del Maestro es tratar al "pecador" con
la misma gracia, acogida, amor y aceptación como Él lo hizo.
Las tinieblas me hacen pensar en miedo, inseguridad, desorientación, falta de dirección, confusión, parálisis y muchas otras cosas. Situaciones, estados de ánimo, circunstancias que todos hemos vivido, estamos viviendo o viviremos.
Jesús promete traer luz a todas esas situaciones, no eliminarlas. Promete su presencia clarificadora, reconfortante, animadora, directora, pero nunca ha prometido que nuestra vida será fácil y carente de las circunstancias difíciles por las que atraviesa cualquier ser humano.
Sin embargo, hoy puedo experimentar la luz clarificadora y que trae seguridad de Jesús en medio de mi vida y las presiones que conlleva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada