Divendres 2 de Novembre
Nombres 6
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat,
3 s'abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d'altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses.
4 Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms.
5 Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagrada, i es deixarà créixer lliurement la cabellera.
6 Durant el temps de la seva consagració al Senyor, no es podrà acostar a cap cadàver,
7 ni que sigui el del seu pare o el de la seva mare, o el d'algun germà o germana; aquella persona no es farà impura amb el contacte dels seus cadàvers, ja que porta al cap el distintiu de la consagració al seu Déu.
8 Tot el temps que duri el seu vot de nazireat serà una persona consagrada al Senyor.
9 »Si algú es mor de sobte vora aquesta persona i deixa en estat d'impuresa ritual la consagració del seu cap, se l'haurà de rapar quan es compleixin set dies, és a dir, el dia de la seva purificació.
10 L'endemà, el dia vuitè, portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l'entrada de la tenda del trobament.
11 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat, i oferirà l'altre en holocaust. Així farà el ritu d'expiació de la falta que ha comès entrant en contacte amb un cadàver, i la persona consagrada quedarà purificada ritualment. Aquell mateix dia tornarà a consagrar-se i es deixarà créixer els cabells.
12 Llavors començarà de nou el període de la seva consagració al Senyor i oferirà un anyell d'un any en sacrifici de reparació de la falta. El temps anterior no comptarà, perquè el signe de la seva consagració havia quedat impur.
13 »Aquesta és la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat: el dia que es compleixi el terme de la seva consagració, aniran a l'entrada de la tenda del trobament
14 portant aquesta ofrena al Senyor: un anyell d'un any sense cap defecte que oferiran en holocaust, una ovella d'un any sense cap defecte que oferiran com a sacrifici pel pecat i un moltó sense cap defecte que oferiran com a sacrifici de comunió.
15 Portaran també una panera de pans de flor de farina sense llevat, coques pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, a més de les seves ofrenes de farina i de vi.
16 El sacerdot presentarà aquestes ofrenes davant el Senyor i oferirà el sacrifici pel pecat i l'holocaust.
17 Després oferirà al Senyor el moltó com a sacrifici de comunió, juntament amb la panera de pans sense llevat i l'ofrena de farina i de vi.
18 Acabat la persona consagrada es tallarà els cabells a l'entrada de la tenda del trobament, prendrà la cabellera, senyal de la seva consagració, i la tirarà al foc del sacrifici de comunió.
19 Després el sacerdot prendrà l'espatlla cuita del moltó i una coca i un tortell sense llevat de la panera, i ho posarà tot a les mans de la persona que s'havia consagrat, un cop aquesta s'hagi tallat els cabells.
20 Llavors el sacerdot en farà la presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són sagrades i pertanyen al sacerdot, a més del pit i de la cuixa que li són reservats. Després d'això, la persona que havia estat consagrada ja podrà beure vi.
21 »Aquesta és, doncs, la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat; aquesta és l'ofrena que han de presentar al Senyor per la seva consagració, a part del que hi puguin afegir. El qui hagi fet aquest vot, el complirà d'acord amb el ritual del vot de consagració.
22 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
23 --Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció:
24 »Que el Senyor
et beneeixi i et guardi.
25 Que et faci veure
la claror de la seva mirada
i s'apiadi de tu.
26 Que fixi damunt teu
la seva mirada
i et doni la pau.
27 »Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré.
Joan 8: 21-32
21 Jesús els digué encara:
--Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
22 Els jueus comentaven:
--Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?
23 Jesús continuà dient-los:
--Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món.
24 Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
25 Llavors ells li preguntaren:
--Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
--Us ho estic dient des del principi.
26 Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
27 Ells no van entendre que es referia al Pare.
28 Jesús, doncs, els digué:
--Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat.
29 El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
30 Mentre parlava així, molts van creure en ell.
31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus;
32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
En este pasaje se produce
un nuevo encuentro que lleva a una discusión entre Jesús y los judíos.
Pareciera confuso pero, si se sigue la línea argumental no lo es. Comienza
Jesús afirmando que ellos no podrán seguirle donde Él va. Esto provoca una respuesta
de sus interlocutores que manifiestan sorpresa. Jesús, a continuación, aclara
los términos de su afirmación que está relacionada con su identidad. Esto les
nueve a preguntarle acerca de quién es Él, lo cual permite las últimas
afirmaciones de Jesús relacionadas con quién es y qué hace.
Es precisamente, en mi
opinión, esta la gran lección y desafío para todo creyente que presenta este
pasaje. Imitar a Jesús aprendiendo del Padre y haciendo aquello que a Él le
agrada. Esto me hace pensar en mi propia vida y cuan intencionalmente busco
aprender e imitar a El en hacer aquellas cosas que están en línea con su
voluntad y no puedo dejar de pensar en vivir como un agente de restauración.
Jesús. para variar. sigue
en su diálogo con los judíos. En esta ocasión me indica cuál es una de las
marcas innegociables de ser un seguidor suyo, obedecer sus enseñanzas.
Interesante, estamos acostumbrados a evaluarnos a nosotros mismo por las cosas
que creemos -hacemos mucho énfasis en la ortodoxia- pero rara vez usamos la
obediencia como baremo de medición.
Jesús afirma que sin
obediencia no hay genuino seguimiento de Él. Además, afirma que únicamente
obedeciendo se puede llegar a conocer la verdad y esta es la que nos otorga la
libertad.
Dicho de otro modo y esto
es tremendamente importante, la obediencia es el camino para el conocimiento de
la verdad, no lo es ni la razón ni el intelecto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada