LECTURA DIVENDRES 19/10/18: LEVÍTIC 17-18 i JOAN 4:27-54


Divendres 19 d’Octubre

Levític 17 i 18
17
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:
»Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament, i no el porta a l'entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d'haver vessat la sang d'un ésser vivent i serà exclòs del seu poble. Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d'oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l'entrada de la tenda del trobament. El sacerdot aspergirà amb la sang l'altar del Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d'olor agradable al Senyor. Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen. És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici, i no porta l'animal a l'entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d'Israel.
10 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l'exclouria del seu poble. 11 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l'altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d'expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida. 12 Per això he dit als israelites: "Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang."
13 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra. 14 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la seva sang; per això he dit als israelites: "No mengeu la sang de cap animal, perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Qui en mengi serà exclòs del poble d'Israel."
15 »Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d'un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge, s'haurà de rentar els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Després quedarà pur. 16 Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarà el pes de la seva culpa.

18
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
--Comunica això als israelites:
»Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. No imiteu les pràctiques del país d'Egipte, on heu viscut, ni les del país de Canaan, on us faré entrar; no seguiu els costums d'aquests pobles. Compliu les meves decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
»Observeu els meus decrets i les meves decisions. L'home que els compleix hi trobarà la vida. Jo sóc el Senyor.
»Que ningú de vosaltres no s'acosti a cap parent pròxim per tenir-hi relacions sexuals. Jo sóc el Senyor.
»No deshonris el teu pare tenint relacions amb la teva mare. És la teva mare: no la deshonris.
»No tinguis relacions amb cap de les dones del teu pare: també el deshonraries a ell.
»No tinguis relacions amb la teva germanastra de part de pare o de mare, encara que no hagi nascut a casa: no la deshonris.
10 »No tinguis relacions amb la filla d'un fill o d'una filla teva: seria la teva pròpia deshonra.
11 »No tinguis relacions amb la filla d'una dona del teu pare. Nascuda del teu pare, és germanastra teva.
12 »No tinguis relacions amb la germana del teu pare. És una parenta pròxima d'ell.
13 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare. És una parenta pròxima d'ella.
14 »No deshonris el germà del teu pare tenint relacions amb la seva muller. És tia teva.
15 »No tinguis relacions amb la teva nora. És la muller del teu fill: no hi tinguis relacions.
16 »No tinguis relacions amb la teva cunyada. És la muller del teu germà.
17 »No prenguis per mullers una dona i la seva filla, ni tampoc la filla del seu fill o de la seva filla. Són parentes pròximes d'ella: seria un incest.
18 »No prenguis per muller la germana de la teva dona mentre aquesta visqui: les relacions amb ella provocarien rivalitats.
19 »No t'acostis a una dona durant la menstruació. És ritualment impura.
20 »No jeguis amb la dona d'algú del teu poble d'Israel: quedaries impur.
21 »No sacrifiquis cap fill teu cremant-lo en honor de Moloc: profanaries el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
22 »No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable.
23 »No jeguis amb una bèstia: quedaries impur. Que cap dona no s'ofereixi per acoblar-se amb una bèstia: és una perversió.
24 »No us feu impurs amb cap d'aquestes pràctiques. Això és el que fan les nacions que jo expulsaré de davant vostre. 25 El seu país ha quedat impur. Per això els demanaré comptes d'aquestes culpes, i el país vomitarà els seus habitants.
26 »Vosaltres, en canvi, tant els nadius com els immigrants que resideixin enmig vostre, observeu els meus decrets i les meves decisions i no cometeu cap d'aquestes coses abominables. 27 Els habitants que vivien al país abans de vosaltres les van cometre, i el país va quedar impur. 28 No torneu a profanar-lo, perquè el país no us vomiti també a vosaltres, com va vomitar la nació que us va precedir. 29 Perquè tothom qui cometi aquestes abominacions serà exclòs del poble d'Israel.
30 »Observeu, doncs, tot el que jo us mano; no seguiu cap d'aquestes pràctiques abominables que s'hi feien abans de vosaltres. No us hi feu impurs també vosaltres. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.


Joan 4: 27-54
27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:
29 --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
--Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
--Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
--És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
--El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
43 Dos dies després, Jesús se'n va anar d'allà cap a Galilea. 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. 45 Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi.
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:
--Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
49 El funcionari li contestà:
--Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
50 Jesús li digué:
--Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l'anaren a trobar i li digueren:
--El teu fill viu!
52 Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor. Els criats li respongueren:
--Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.
53 Llavors el pare s'adonà que era exactament l'hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell i tota la seva família.
54 Aquest segon senyal prodigiós, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.


Este pasaje refleja las secuelas de la conversación de Jesús con la mujer de Samaria. Los discípulos vuelven y se sorprenden de que haya estado con una mujer, lo que recuerda lo dicho anteriormente de cómo el Maestro era capaz de romper todas las convenciones sociales en su deseo de alcanzar a la gente.

A continuación se enzarza en una discusión con sus discípulos acerca de hacer la voluntad del Padre que es el motivo de su venido. Pero todo esto no ha sido lo que ha llamado mi atención sino sus afirmaciones acerca de los diferentes papeles en la construcción del Reino. Afirma Jesús que uno es el que siembra y otro el que siega, pero ambas son imprescindibles y contribuyen al éxito de la cosecha, nada sería posible sin la aportación de ambos.

He pensado en el trabajo con personas y, de nuevo, en colaborar con la construcción del Reino de Dios. He pensado también en la obsesión por el éxito de nuestra cultura, de ver y obtener resultados, de tener fruto, de conseguir cosas, pero también he pensado que no hay cosecha sin siembra y que aunque nuestra cultura, incluso nuestra cultura cristiana sólo valore los resultados, los éxitos, los logros, los impactos, nada sería posible sin la inversión callada, anónima, poco lustrosa, poco espectacular en la vida de las personas. Inversión en términos de tiempo, dedicación, aceptación, amor y acompañamiento. Uno siembra y otro siega. Jesús valora a ambos y, no sé por qué, pienso que Dios quiere que con mi vida siempre aunque vea poco fruto.



Leo este pasaje como padre y puedo entender la angustia que debía de sentir aquel padre ante la enfermedad de su hijo. Me pregunto si los médicos ya lo habían desahuciado y comunicado al padre la imposibilidad de hacer nada con respecto a su recuperación.

El caso es que aquel hombre fue a Jesús porque en su confianza o en su desesperación o ambas cosas a la vez, pensó que en el maestro había alguna posibilidad de sanación para su hijo. Como padre me sorprende su confianza en Jesús marchando cuando recibió la palabra del Maestro de que su hijo había sido sanado y no insistiendo en que marchara con él para ver físicamente al niño y hacer algo sobre él. Como padre me impacta profundamente que fuera capaz de reconocer, cuando sucedió la sanación, que esta provenía de Dios y que no había sido el producto de la casualidad o la evolución natural de un proceso.
Me desafía a confiar en Jesús. Me desafía a creer que Él puede actuar más allá de mis pocas y limitadas capacidades. Me reta a descansar en que Él sabe y tiene el control y, por tanto, puedo dejar las cosas en sus manos. Me gustaría ser más y más como ese padre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada