Divendres 26 d’Octubre
Levític 26 i 27
26
1 »No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
2 Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo sóc el Senyor.
3 »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes,
4 faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits.
5 La batuda del blat s'allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país.
6 Hi faré regnar la pau: podreu dormir sense que ningú us espanti. Faré desaparèixer del país les bèsties ferotges i no hi entraran les guerres.
7 Quan perseguireu els vostres enemics, la vostra espasa els abatrà.
8 Cinc de vosaltres en faran fugir cent, i cent en faran fugir deu mil: la vostra espasa abatrà els enemics.
9 Em posaré a favor vostre. Faré que sigueu fecunds i que us multipliqueu, i mantindré la meva aliança amb vosaltres.
10 Les vostres collites seran tan abundants que podreu viure de les collites anteriors; fins i tot haureu de treure les collites velles per fer lloc a les noves.
11 Posaré enmig vostre el meu tabernacle i mai no us avorriré.
12 Us acompanyaré amb la meva presència: per a vosaltres jo seré el vostre Déu, i per a mi vosaltres sereu el meu poble.
13 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país dels egipcis perquè no fóssiu més els seus esclaus. Jo vaig trencar els lligams del vostre jou i ara podeu caminar amb el cap alt.
14 »Però si no m'escolteu, si no compliu tots aquests manaments meus,
15 si trenqueu la meva aliança rebutjant els meus decrets, no posant en pràctica les meves decisions i no complint els meus manaments,
16 jo també us tractaré així:
»Us castigaré desfermant contra vosaltres el terror, l'extenuació i la febre, que esllangueixen la vista i consumeixen la vida. Sembrareu en va els vostres camps, perquè els enemics se us menjaran la collita.
17 Em giraré contra vosaltres: els vostres enemics us derrotaran, us dominaran els qui us odien i fugireu encara que no us persegueixi ningú.
18 »I si amb tot això encara no m'escolteu, multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats:
19 per abatre el vostre poder arrogant, faré que el cel se us torni dur com el ferro, i la terra, seca com el bronze.
20 Consumireu en va les vostres forces, però els vostres camps no donaran collites i els vostres arbres no fruitaran.
21 »Si encara continueu plantant-me cara i us negueu a escoltar-me, multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats:
22 enviaré contra vosaltres bèsties salvatges que us deixaran sense fills, destrossaran el vostre bestiar i us delmaran tant que els vostres camins quedaran desolats.
23 »I si amb tot això encara no us voleu esmenar, si continueu plantant-me cara,
24 també jo us plantaré cara i multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats:
25 faré esclatar una guerra contra el vostre país per demanar-vos comptes d'haver trencat la meva aliança, i us haureu de refugiar a les ciutats; jo us enviaré la pesta i caureu en mans de l'enemic;
26 quan us privaré de pa, deu dones podran coure el vostre pa en un sol forn, i menjareu uns panets tan petits que no us atiparan.
27 »I si amb tot això no m'escolteu i continueu plantant-me cara,
28 també jo, encès d'indignació, us plantaré cara i multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats.
29 Haureu de menjar la carn dels vostres fills i de les vostres filles.
30 Destruiré els recintes sagrats, tallaré els vostres emblemes del sol, amuntegaré els vostres cadàvers sobre les restes dels vostres ídols; us avorriré.
31 De les vostres ciutats en faré ruïnes, devastaré els santuaris, no em deixaré aplacar per l'olor agradable dels vostres sacrificis.
32 Jo mateix devastaré el vostre país, i els vostres enemics que hi vindran a viure quedaran esbalaïts.
33 A vosaltres, us dispersaré enmig de les nacions i us hi perseguiré amb l'espasa desembeinada. El vostre país serà un desert; les vostres ciutats, una ruïna.
34 »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut.
35 La terra reposarà tot el temps que duri la desolació, per compensar tots els períodes de repòs que vosaltres no li havíeu concedit quan hi vivíeu.
36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d'una fulla que el vent s'enduu els farà córrer com qui fuig de l'espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti.
37 Ensopegaran els uns amb els altres com si veiessin venir l'espasa, ni que no els persegueixi ningú. No us mantindreu drets davant els vostres enemics.
38 Morireu enmig d'estrangers, us engolirà la terra dels vostres enemics.
39 I els qui de vosaltres sobreviuran, es corsecaran en un país enemic per la seva pròpia culpa i per les culpes dels seus pares.
40 »Però, a la fi, els qui sobreviuran confessaran la seva culpa i la culpa dels seus pares: reconeixeran que havien comès una infidelitat contra mi i que m'havien plantat cara.
41 Comprendran per què també jo els he plantat cara i els he conduït a un país enemic. Llavors s'humiliaran reconeixent de tot cor que s'havien comportat com uns incircumcisos. Així satisfaran per la seva culpa,
42 i jo em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham: em recordaré del país.
43 Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets.
44 Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu.
45 Em recordaré pel seu bé de l'aliança feta abans; recordaré també que jo, en presència de les altres nacions, els he fet sortir del país d'Egipte a fi de ser el seu Déu. Jo sóc el Senyor.
46 Aquests són els decrets, les decisions i les lleis que el Senyor va establir entre ell mateix i els israelites per mitjà de Moisès a la muntanya del Sinaí.
27
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica això als israelites:
»Si algú fa un vot oferint una persona al Senyor, podrà commutar el seu vot pagant la quantitat estipulada.
3 Si és un home de vint a seixanta anys, la quantitat serà de cinquanta sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari.
4 Si és una dona, serà de trenta sicles.
5 Per un noi de cinc a vint anys, la quantitat serà de vint sicles; si és una noia, serà de deu.
6 Un nen d'un mes a cinc anys serà valorat en cinc sicles; si és una nena, en tres.
7 De seixanta anys en amunt, l'home serà valorat en quinze sicles; la dona, en deu.
8 Si el qui ha fet el vot és tan pobre que no pot pagar la quantitat establerta, presentarà la persona oferta al sacerdot i aquest la valorarà tenint en compte els mitjans del qui ha fet la prometença.
9 »Si algú fa el vot de donar un animal dels que es poden oferir al Senyor, l'animal quedarà del tot consagrat.
10 El qui ha fet el vot no podrà substituir o canviar l'animal per un altre, ni millor ni pitjor. Si el canviava per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor.
11 Si ha promès de donar un animal impur dels que no es poden oferir en sacrifici al Senyor, el durà al sacerdot,
12 i aquest fixarà el valor de l'animal, més alt o més baix; en qualsevol cas, el valor de l'animal serà el que fixi el sacerdot.
13 Si el propietari vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.
14 »Quan algú consagri la seva casa al Senyor, el sacerdot en farà una valoració, segons l'estat de la casa. El valor de la casa serà el que fixi el sacerdot.
15 Si el qui ha consagrat la casa vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.
16 »Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n'ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s'hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d'ordi.
17 Si l'ha consagrat des de l'any del jubileu, aquest serà el seu valor.
18 Si el consagra passat l'any del jubileu, el sacerdot en calcularà el valor tenint en compte els anys que falten fins al pròxim jubileu.
19 Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d'una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp.
20 Però si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrà exercir mai més el dret de rescat.
21 Quan arribi l'any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serà patrimoni sacerdotal.
22 »Si algú consagra al Senyor un camp comprat, però que no pertany al seu patrimoni,
23 el sacerdot en calcularà el valor fins a l'any del jubileu. El qui hagi comprat el camp pagarà el mateix dia la quantitat calculada i la consagrarà al Senyor.
24 Però, quan arribi l'any del jubileu, el camp passarà a ser propietat de la persona que l'havia venut i que el tenia en patrimoni.
25 »Tota valoració serà feta en sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és de vint gueràs.
26 »Ningú no pot consagrar al Senyor la primera cria dels seus animals, perquè aquesta, sigui un vedell o un anyell, ja li pertany.
27 Si la primera cria és d'un animal impur, es pot rescatar pagant el preu fixat pel sacerdot, amb el recàrrec d'una cinquena part. Però si no és rescatada, el sacerdot la pot vendre al preu que havia fixat.
28 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor.
29 Tampoc no es podrà exercir el dret de rescat sobre cap persona consagrada a l'extermini. Ha de morir irremissiblement.
30 »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.
31 Si algú vol exercir el dret de rescat d'una part del seu delme, hi haurà d'afegir un recàrrec d'una cinquena part.
32 El delme dels ramats de vaques, d'ovelles o de cabres que el pastor marqui, és consagrat al Senyor.
33 L'animal no podrà ser substituït o canviat per un altre de millor o de pitjor. Si en canviava un per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor i no podrien ser rescatats.
34 Aquests són els manaments que el Senyor va donar a Moisès per als israelites a la muntanya del Sinaí.
Joan 6: 41-59
41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»,
42 i es preguntaven:
--Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?
43 Jesús els digué:
--No murmureu entre vosaltres.
44 Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia.
45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi.
46 No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.
47 Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna.
48 Jo sóc el pa de vida.
49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir.
50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori.
51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
--Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
53 Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres.
54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.
55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.
56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell.
57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.
58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
59 Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
Jesús persiste en su declaración de ser el pan de vida. Esta es la idea
central de todo el pasaje que ya llevo días estudiando y que es preciso
desmenuzar para entender. Alrededor de esta idea central se dan dos niveles de
discusión, a saber, los judíos, preocupados por las necesidades materiales,
pragmáticas, inmediatas, es decir, comer. Por otro lado, Jesús, que habla de
necesidades más profundas e importantes, sentido, propósito, realización, vida
en la dimensión más amplia, no la vida únicamente en su dimensión física.
Jesús pretende llamarles, como pretende llamarme a mí, la atención
sobre esas necesidades más profundas y se propone a sí mismo como la solución a
las mismas. Afirma que puede darnos vida eterna, no entendiendo esta únicamente
como vida después de la muerte, sino una vida auténtica y llena que comienza
hoy y aquí y que es digna de ser vivida al margen de cuáles sean las
circunstancias o situaciones, incluso profundamente adversas, que estemos
viviendo.
Es por eso que en varias ocasiones el Maestro afirma que quien come de
otro tipo de panes, volverá a tener hambre. Quien bebe otro tipo de agua,
naturalmente volverá a tener sed. Por eso insistentemente afirma que sólo El
puede saciar esa necesidad de hambre y sed tan profunda que todo ser humano
tiene y que, en ocasiones, perseguimos de maneras incluso autodestructivas para
nosotros mismos. No podemos vivir sin sentido ni propósito y, hay veces, que lo
buscamos en cosas que causan nuestra destrucción.
Acaba la confrontación entre Jesús y los judíos en la sinagoga de la
ciudad de Cafanaún. Los oponentes de Jesús siguen sin entender, piensan en los
material y Él les habla de lo trascendental. Piensan en hambre de pan y el
Maestro les habla del hambre de propósito ¿Cómo van a entender que deben comer
su cuerpo y beber su sangre? A cualquiera le sonaría como total locura.
El punto final es que Jesús es el pan que da vida y me hace pensar en
mi propia búsqueda de la vida, en las cosas con las que yo identifico el
sentido, el propósito y la realización, las cosas que creo que me harán feliz.
Pienso que la búsqueda de
la felicidad por parte de todo ser humano es completamente legítima, responde a
un impulso interior de trascendencia puesto por Dios. No podemos juzgar el
hecho de que nuestra búsqueda, tristemente, en ocasiones se lleve a cabo por
caminos equivocados. Incluso nosotros, los seguidores de Jesús, debemos reconocer
que en muchas ocasiones también pensamos que el hambre y la sed la saciaremos
en otras fuentes, el dinero, el poder, la influencia, el sexo, la compañía, la
influencia.....Jesús pacientemente nos enseña que esa legítima búsqueda acabará siempre en vías muertas hasta que nos encontremos cara a cara con Él, hasta que persistamos una y otra vez en ir a Él para saciarla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada