Dissabte 20 d’Octubre
Levític 19 i 20
19
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica això a tota la comunitat dels israelites:
»Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
3 »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.
»Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
4 »No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
5 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, feu-ho de manera que el Senyor es complagui en vosaltres.
6 Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici i l'endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi.
7 Si algú en menjava el tercer dia, jo no m'hi complauria; aquesta carn és com si fos carronya.
8 El qui en mengés portaria el pes de la seva culpa, perquè profanaria una cosa consagrada a mi, el Senyor, i seria exclòs del poble d'Israel.
9 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles.
10 I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
11 »No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble.
12 No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
13 »No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler.
14 No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor.
15 »En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom.
16 No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. Jo sóc el Senyor.
17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat.
18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.
19 »Guardeu també aquestes lleis:
»No aparellis dos animals d'espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra.
20 »Si un home té relacions sexuals amb una esclava que és concubina d'un altre i que no ha estat ni rescatada ni alliberada, després d'investigar el cas haurà de pagar una indemnització. Però no seran condemnats a mort, ja que ella encara és esclava.
21 L'home oferirà a l'entrada de la tenda del trobament un moltó com a sacrifici de reparació.
22 El sacerdot, amb aquest sacrifici de reparació, farà el ritu d'expiació pel pecat que aquell home ha comès; i així obtindrà el perdó del seu pecat.
23 »Quan entrareu a la terra promesa i plantareu arbres fruiters de tota mena, tingueu per profans els seus fruits durant tres anys; no en mengeu.
24 Tots els fruits que produiran el quart any, consagreu-los al Senyor amb cants de lloança.
25 A partir del cinquè any podreu menjar-ne els fruits. Si ho feu així tindreu millors collites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
26 »No mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat la sang. No practiqueu les arts d'endevinar ni els encanteris.
27 No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba.
28 No us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us feu gravar cap mena de tatuatge. Jo sóc el Senyor.
29 »No profanis la teva filla dedicant-la a la prostitució: el país acabaria prostituint-se i es cobriria d'infàmia.
30 »Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu així el meu santuari. Jo sóc el Senyor.
31 »No acudiu als nigromants ni consulteu els endevins, perquè quedaríeu impurs. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
32 »Aixeca't al davant de l'ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu. Jo sóc el Senyor.
33 »Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu.
34 Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
35 »No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les mesures.
36 Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte.
37 »Observeu tots els meus decrets i les meves decisions. Jo sóc el Senyor.
20
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica això als israelites:
»Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, serà condemnat a mort. La gent del país l'ha d'apedregar.
3 Jo mateix em giraré contra aquest home i l'exclouré del seu poble d'Israel, perquè, oferint un fill a Moloc, ha fet impur el meu santuari i ha profanat el meu sant nom.
4 Si la gent del país tanca els ulls davant l'home que dóna un fill seu a Moloc, i no el condemna a mort,
5 jo mateix em giraré contra ell i contra la seva família i l'exclouré del seu poble d'Israel, amb tots els qui, com ell, es prostitueixin donant culte a Moloc.
6 »També em giraré contra el qui consulti nigromants i endevins; seria com prostituir-se donant culte a altres déus. Jo l'exclouré del poble d'Israel.
7 »Manteniu-vos sants, i sereu sants, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
8 »Compliu les meves prescripcions i poseu-les en pràctica. Jo, el Senyor, us santifico.
9 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. És el responsable de la seva pròpia mort: havia maleït els seus pares.
10 »Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort.
11 »Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
12 »Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort.
13 »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
14 »Si un home pren per mullers una filla i la seva mare, comet una infàmia. Tant ell com elles seran cremats vius. Així s'evitarà que aquesta infàmia es propagui entre vosaltres.
15 »Si un home jeu amb una bèstia, serà condemnat a mort. Mateu també la bèstia.
16 »Si una dona intenta d'acoblar-se amb una bèstia, mata la dona i la bèstia. Seran condemnats a mort. Han merescut la seva pròpia mort.
17 »Si un home pren per muller la seva germanastra de part de pare o de mare, la veu nua i ella el veu nu, és cosa vergonyosa. Seran exclosos en presència dels altres israelites. L'home que ha tingut relacions amb la seva germanastra portarà el pes de la seva culpa.
18 »Si algú jeu amb una dona durant la menstruació, tots dos seran exclosos del poble d'Israel: de comú acord, han deixat nua la font de la sang de la dona.
19 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare o del teu pare. Serien relacions amb una parenta pròxima. Tots dos portaran el pes de la seva culpa.
20 »Si un home jeu amb la muller del seu oncle, deshonra el seu oncle. Tots dos portaran el pes del seu pecat i moriran sense fills.
21 »Si un home pren per muller la seva cunyada, comet una immoralitat. Deshonra el seu propi germà. No tindran fills.
22 »Compliu tots el meus decrets i les meves decisions i poseu-los en pràctica. Així no us vomitarà el país on jo us faré entrar perquè hi habiteu.
23 No seguiu els costums dels pobles que jo expulsaré de davant vostre. Em repugna la seva manera de comportar-se.
24 Per això us he dit: "Preneu possessió vosaltres del seu país, jo us el dono en heretat: és un país que regalima llet i mel." Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he separat dels altres pobles.
25 També vosaltres separeu el bestiar pur de l'impur, els ocells purs dels impurs. No us feu detestables tocant o menjant bestiar, ocells o bestioles que s'arrosseguen per terra: jo els he posat a part perquè els tingueu per impurs.
26 »Sigueu sants davant meu, perquè jo, el Senyor, sóc sant i us he separat dels altres pobles perquè fóssiu meus.
27 »L'home o la dona que practiquin entre vosaltres la nigromància o les arts d'endevinar seran condemnats a mort. Moriran apedregats. Són responsables de la seva pròpia mort.
Joan 5: 1-18
1 Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem.
2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus.
3 Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. (
4 )
5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys.
6 Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
--Vols curar-te?
7 El malalt li respongué:
--Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
8 Jesús li diu:
--Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
9 A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte.
10 Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
--Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera.
11 Ell els respongué:
--El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina."
12 Li preguntaren:
--Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"?
13 Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
--Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
15 Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo.
16 Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.
17 Però Jesús els replicà:
--El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
18 Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Es un pasaje bien conocido y que sigue la misma pauta que muchos otros
similares en que vemos a Jesús compadeciéndose ante la situación de necesidad
de un ser humano. Esto, en sí mismo, es todo un motivo de ejemplo, motivación y
desafío para cualquier creyente que no puede pasar por el mundo sin ser
consciente de las realidades de tanta y tanta gente en necesidad.
Pero, lo que más me ha llamado la atención e impactado son las palabras
patéticas de aquel paralítico, Señor, no tengo a nadie. Este hombre y
sus palabras son el reflejo de la realidad de tanta y tanta gente en nuestro
mundo que están en terrible o tremenda necesidad a todos los niveles, pueden
ser necesidades espirituales, emocionales, físicas, intelectuales, materiales y
un largo etcétera y ante las cuales los que nos llamamos seguidores de Jesús no
podemos hacernos los desentendidos y pretender que nada sucede o que ni
siquiera tiene que ver con nosotros.
La sanación del paralítico, un acto de pura bondad por parte de Jesús,
su respuesta ante las necesidades de un ser humano enfermo durante más de
treinta años provoca un enfrentamiento con los líderes religiosos que no pueden
entender por qué Jesús transgredía la ley de Moisés curando a una persona en
día festivo. Además, Juan indica que el Maestro hacía esto con frecuencia, no
le importaba qué día de la semana era cuando de ministrar a una persona en
necesidad de trataba.
En realidad Jesús no transgredía la ley mosaica, sino más bien las
costumbres y normas religiosas que se habían construido alrededor de ella y que
había perdido de vista que el ser humano y sus necesidades es más importante
que la religión, las normas, las costumbres y el mantenimiento de los rituales.
No que estos no sean importantes, simplemente que las personas lo son más.
Aprendo, pues, que no existe norma religiosa por venerada, preciada,
cultural y estimada que sea para mí que este por encima de hacer el bien,
ministrar a los que están en necesidad de cualquier tipo y reflejar de este
modo el carácter de mi Padre y Dios. Algo no funciona bien en mi vida si la
religión se pone en mi camino y me impide acercarme con Jesús y en su nombre al
necesitado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada