LECTURA DISSABTE 27/10/18: NOMBRES 1 i JOAN 6:60-71

Dissabte 27 d’Octubre

Nombres 1

1 El dia primer del mes segon, el segon any després d'haver sortit els israelites del país d'Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament. Li digué:

2 --Tu i Aaron feu el cens de tota la comunitat d'Israel per clans i llinatges, registrant un per un el nom de tots els homes. 3 Compteu, distribuïts en batallons, tots els homes de vint anys en amunt aptes per a l'exèrcit. 4 Us assistirà un cap de llinatge de cada tribu. 5 Aquests són els noms dels qui us ajudaran:

»Per la tribu de Rubèn, Elissur, fill de Xedeür. 6 Per la de Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai. 7 Per la de Judà, Nahxon, fill d'Amminadab. 8 Per la d'Issacar, Netanel, fill de Suar. 9 Per la de Zabuló, Eliab, fill d'Helon. 10 Per les dues tribus descendents de Josep, Elixamà, fill d'Ammihud, per la d'Efraïm, i Gamliel, fill de Pedahsur, per la de Manassès. 11 Per la de Benjamí, Abidan, fill de Guidoní. 12 Per la de Dan, Ahièzer, fill d'Ammixadai. 13 Per la d'Aser, Paguiel, fill d'Ocran. 14 Per la de Gad, Eliassaf, fill de Deuel. 15 Per la de Neftalí, Ahirà, fill d'Enan.

16 Aquests van ser els delegats de la comunitat com a principals de les seves tribus i caps de les unitats d'Israel. 17 Moisès i Aaron van fer venir aquests homes, designats nominalment, 18 i el dia primer del mes segon convocaren tota la comunitat. Tots els israelites de vint anys en amunt, distribuïts per clans i llinatges, foren censats nominalment, 19 tal com el Senyor havia manat a Moisès. Moisès els va censar en el desert del Sinaí.

20-21 El cens per clans i llinatges de tots i cada un dels homes de vint anys en amunt aptes per a l'exèrcit, va donar els efectius següents:

De la tribu de Rubèn, primogènit d'Israel, 46500.

22-23 De la tribu de Simeó, 59300.

24-25 De la tribu de Gad, 45650.

26-27 De la tribu de Judà, 74600.

28-29 De la tribu d'Issacar, 54400.

30-31 De la tribu de Zabuló, 57400.

32-33 De la tribu d'Efraïm, fill de Josep, 45500.

34-35 De la tribu de Manassès, fill de Josep, 32200.

36-37 De la tribu de Benjamí, 35400.

38-39 De la tribu de Dan, 62600.

40-41 De la tribu d'Aser, 41500.

42-43 De la tribu de Neftalí, 53400.

44 Aquest és el resultat del cens que van fer Moisès i Aaron, assistits pels dotze principals d'Israel, un per cada tribu, tots ells caps de llinatge. 45 El total dels israelites censats per llinatges, de vint anys en amunt, aptes per a l'exèrcit, 46 era de 603550.

47 Els de la tribu de Leví no van ser censats per llinatges al costat de les altres tribus, 48 perquè el Senyor havia dit a Moisès:

49 --Quan facis el cens dels israelites, no registris els membres de la tribu de Leví. 50 Encomana'ls, en canvi, el servei del tabernacle de l'aliança i la cura de tots els seus accessoris i objectes sagrats. Ells transportaran el tabernacle amb tots els seus accessoris; estaran al seu servei i acamparan al seu voltant. 51 Quan s'hagi d'emprendre una marxa, els levites desmuntaran el tabernacle i, quan s'hagi d'acampar, el tornaran a muntar. Si algú altre s'hi acosta, morirà.

52 »Els altres israelites acamparan distribuïts per batallons, cada un en el seu campament, al voltant del seu estendard, 53 però els levites acamparan entorn del tabernacle de l'aliança i en seran els servidors, perquè la meva indignació no esclati contra la comunitat d'Israel.

54 Els israelites van complir exactament tot el que el Senyor havia manat a Moisès.

Joan 6: 60-71

60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:

--Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?

61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:

--Això us escandalitza? 62 Doncs què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? 63 És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64 Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.

Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. 65 I afegí:

--Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.

66 Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. 67 Llavors Jesús digué als Dotze:

--¿També vosaltres em voleu deixar?

68 Simó Pere li respongué:

--Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, 69 i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

70 Jesús els digué:

--¿No us vaig escollir tots dotze? I un de vosaltres és un diable!

71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l'havia de trair.

El diálogo entre Jesús y los judíos acaba con el desencanto de muchos de ellos. Juan refleja su estado de ánimo. Algunos comentaban que aquello era inaceptable y otros simplemente dejaron de ser sus seguidores. Jesús, con absoluta franqueza se volvió a los suyos y les preguntó si también ellos deseaban marchar. Pedro, el intrépido e impetuoso Pedro, tomó la palabra y actuó como portavoz afirmando que a dónde podrían ir ellos si únicamente Jesús podría darles vida eterna.

Al leer estas palabras me he visto reflejado en mi propia experiencia. En ocasiones siento que las pretensiones de Jesús son inaceptables. No porque me pidan algo inhumano, ilógico o sin sentido, simplemente porque me confrontan con mi propia realidad y me exigen cambiar para ser más como Jesús, es decir, para ser más auténtico como persona. Y yo sé muy bien que el cambio es doloroso y quiero, a toda costa, evitar ese dolor.

El cambio lleva consigo un síndrome de abstinencia por los hábitos, las conductas, las pautas mentales tan fuertemente arraigadas y esto síndromes son duros. Por otra parte, qué puedo hacer, cómo voy a alejarme de Jesús y rechazarlo si únicamente en Él puedo encontrar vida, sentido y plenitud.

Esta es la paradoja de seguir a Jesús, que me obliga a enfrentarme a mi propia contradicción, que está dispuesto a darme todo aquello que necesito y anhelo pero que en el proceso hay sufrimiento y pérdida. De todos modos, como Pedro, afirmo que no lo dejaré.