Dilluns 8 d’Octubre
Levític 1 i 2
1
1 El Senyor va cridar Moisès des de la tenda del trobament. Li digué:
2 --Ordena això als israelites:
»Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena, si és d'animals, ha d'oferir un cap de bestiar del ramat de vaques o bé un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres.
3 »Si l'ofrena és un holocaust de bestiar boví, que prengui un mascle sense cap defecte i el porti a l'entrada de la tenda del trobament perquè el Senyor s'hi complagui.
4 Que posi la mà sobre el cap de la víctima, i serà acceptada pel Senyor com a ofrena d'expiació.
5 Després degollarà l'animal a la presència del Senyor, i els sacerdots descendents d'Aaron oferiran la sang i aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar que hi ha a l'entrada de la tenda del trobament.
6 El qui porti la víctima, l'escorxarà i la tallarà a trossos,
7 i els descendents del sacerdot Aaron encendran foc damunt l'altar, hi apilaran llenya
8 i posaran els trossos de carn, el cap i el greix sobre la llenya del foc de l'altar.
9 Després l'oferent rentarà amb aigua els budells i les potes de la víctima, i un dels sacerdots ho cremarà tot a l'altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d'olor agradable al Senyor.
10 »Si l'ofrena és un holocaust d'un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres, el qui la presenta prendrà un mascle sense cap defecte.
11 El degollarà al costat nord de l'altar a la presència del Senyor, i llavors els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar.
12 El qui porti la víctima, la tallarà a trossos i separarà el cap i el greix, i un dels sacerdots ho posarà sobre la llenya del foc de l'altar.
13 Després l'oferent rentarà amb aigua els budells i les potes de la víctima, i el sacerdot ho oferirà tot al Senyor i ho cremarà a l'altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d'olor agradable al Senyor.
14 »Si l'ofrena que presenta en holocaust al Senyor és un ocell, que ofereixi una tórtora o un colomí.
15 El sacerdot portarà la víctima a l'altar, li separarà el cap i el cremarà a l'altar; llavors escorrerà la sang de l'animal pels costats de l'altar.
16 Després li traurà el pap amb tot el que hi té a dins i ho tirarà a l'est de l'altar, al lloc on tiren les cendres.
17 Tot seguit obrirà l'ocell entre les dues ales, sense esqueixar-lo del tot, i cremarà la víctima sobre la llenya del foc de l'altar. És una ofrena consumida tota pel foc, una ofrena d'olor agradable al Senyor.
| 2
1 »Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena vegetal, l'ofrena serà de flor de farina: hi tirarà oli al damunt i hi posarà encens.
2 Després la portarà als sacerdots descendents d'Aaron. Un d'ells prendrà un bon grapat d'aquesta farina, pastada amb oli, i a més tot l'encens, i ho cremarà a l'altar com a ofrena de memorial, tota consumida pel foc; és una ofrena d'olor agradable al Senyor.
3 La resta de l'ofrena serà per a Aaron i els seus descendents: és una part molt sagrada, perquè prové de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor.
4 »Quan l'ofrena és cuita al forn, ha de ser en forma de coques pastades amb oli o de tortells sense llevat untats amb oli.
5 »Si l'ofrena és cuita a la planxa, ha de ser de flor de farina, sense llevat, pastada amb oli.
6 El qui la prepari, l'engrunarà i hi tirarà més oli. És una ofrena de gra.
7 »Si l'ofrena és cuita en una cassola, ha de ser també de flor de farina amb oli.
8 »L'ofrena preparada així serà presentada al Senyor. L'oferent la durà al sacerdot, que la posarà al costat de l'altar.
9 El sacerdot prendrà part de l'ofrena i la cremarà a l'altar, com a ofrena de memorial, tota consumida pel foc; és una ofrena d'olor agradable al Senyor.
10 La resta de l'ofrena serà per a Aaron i els seus descendents: és una part molt sagrada, perquè prové de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor.
11 »Cap de les ofrenes que presenteu al Senyor, no l'heu de preparar fent fermentar la pasta. No heu de cremar cap mena de llevat o de suc de fruita fermentat, com a ofrena consumida pel foc en honor del Senyor.
12 Les podreu presentar al Senyor com a ofrena dels primers fruits de la collita, però no les poseu mai damunt l'altar com a ofrena d'olor agradable al Senyor.
13 »A totes les ofrenes de farina, posa-hi sal; no deixis mai que falti la sal en cap ofrena: és símbol de l'aliança que el teu Déu ha fet amb tu. Presenta sal amb totes les teves ofrenes.
14 »Quan presentis al Senyor una ofrena de les primícies de la collita, fes-la d'espigues tendres torrades al foc i, un cop torrat el gra, pica'l; després presenta'l com a ofrena de primícies.
15 Però abans tira-hi oli i, a més, posa-hi encens, tal com es fa amb les ofrenes de gra.
16 El sacerdot cremarà una part del gra picat i pastat amb oli i, a més, tot l'encens com a ofrena de memorial, consumida tota pel foc en honor del Senyor.
|
Joan 1: 1-18
1 Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
2 Ell estava amb Déu al principi.
3 Per ell tot ha vingut a l'existència,
i res no hi ha vingut sense ell.
4 En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
5 La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
6 Déu envià un home que es deia Joan.
7 Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
8 Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni.
9 Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.
10 Era present en el món,
que per ell ha vingut a l'existència,
i el món no l'ha reconegut.
11 Ha vingut a casa seva,
i els seus no l'han acollit.
12 Però a tots els qui l'han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
13 No han nascut
per descendència de sang,
ni d'un desig carnal,
ni d'un voler humà,
sinó de Déu mateix.
14 El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
15 Joan dóna testimoni d'ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
16 De la seva plenitud,
tots nosaltres n'hem rebut
gràcia rere gràcia.
17 La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
18 A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.
El evangelio comienza con un prólogo en
el que se habla de Jesús y de Juan su enviado. Esta primera parte del comienzo
de la buena noticia nos habla acerca de Jesús antes de su irrupción en nuestro
mundo.
Se nos dicen varias cosas acerca de Él:
su pre-existencia antes de que el universo fuera creado, su situación junto a
Dios, el hecho de que era Dios y que todo lo existente ha sido hecho por medio
de Él. Finalmente aparecen dos de los grandes símbolos que se utilizan para
definir a Jesús a lo largo de este evangelio, la vida y luz. Él es la vida y es
la luz.
Siempre me ha llamado la atención la idea
de la luz. Tiene una vertiente positiva y otra, digámosle, negativa. La
positiva es ese sentido de dirección, de seguridad, de orientación que
transmite la presencia de la luz en medio de las tinieblas o la oscuridad. La
negativa tiene que ver con poner de manifiesto y hacer evidente todo lo que
hay, lo bueno y lo malo. Y lo que la luz pone de manifiesto no siempre me gusta
ni me hace sentir tranquilo.
Esto explica la polarización que Jesús
provocaba y sigue provocando en la gente. Para unos, es la vertiente positiva
de la luz. La presencia de Jesús les transmite seguridad, esperanza, un sentido
de dirección y la capacidad para orientarse. Para otros, es la vertiente
negativa, Jesús los confronta con su realidad, con sus inconsistencias, su
necesidad de cambiar y eso provoca rechazo.
Personalmente agradezco a Jesús que
traiga luz a mi vida. Reconozco que no siempre me gusta lo que ilumina pero,
como seguidor suyo, estoy dispuesto a permitir que lo trabaje en mi realidad
como ser humano.
El
prólogo hace un paréntesis para hablarnos de Juan, el primo carnal de Jesús, de
quien se nos dice que fue enviado para preparar el camino para el advenimiento
de Jesús y para dar testimonio de la luz. A lo largo de los evangelio se nos
habla de forma repetida de la relación entre ambos y del curioso hecho que
durante un tiempo ambos tenían un ministerio paralelo.
Hay
dos cosas que me han llamado la atención en este pasaje. La primera, tiene que
ver con el papel jugado por Juan. Se le llama testigo de la luz. Se indica que
su función era dar testimonio de la luz. Naturalmente, me ha hecho pensar en mi
vida personal y, hasta que punto, mi vida, no únicamente mis palabras que puede
ser relativamente más fácil, da testimonio de la luz como seguidor de Jesús. En
un mundo lleno de oscuridad de todo tipo estoy llamado a ser testigo de la luz,
mostrar que hay un camino alternativo, contracultural y que es mejor.
La segunda cosa, que me
parece sorprendente y es, sin duda, el hecho que marca la diferencia entre el
cristianismo y las otras religiones, es la encarnación de Dios en la persona de
Jesús. La traducción literal del texto sería, "Dios plantó su tienda de
campaña en medio de nuestro campamento", si fuera más moderno diríamos
"Dios se mudo a nuestro bloque de pisos o apartamentos". La gran
verdad de todo esto es que Dios no se ha quedado en la soledad de su grandeza
cósmica, ha bajado a mi realidad, se ha identificado conmigo, ha vivido mi
experiencia como ser humano, por tanto, puede entenderme y empatizar conmigo
como ningún otro Dios en la historia de las religiones lo ha hecho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada