Dissabte 6 d’Octubre
Càntic 7 - 8
|
COR
7
1 Gira't, gira't, Sulamita,
gira't, gira't, que et volem contemplar!
Què voleu veure de la Sulamita
en la dansa a dues colles?
ELL
2 Que en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies,
filla de príncep!
La teva cintura es doblega com un collaret
sortit de mans d'artista.
3 El teu llombrígol és una copa rodona
on mai no manca el vi aromàtic,
el teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris,
4 els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela.
5 El teu coll és com una torre de vori;
els teus ulls, com els estanys d'Heixbon,
vora la porta de Bat-Rabim;
el teu nas, com la torre del Líban,
que mira vers Damasc.
6 El teu cap s'aixeca com el Carmel,
de porpra és la teva cabellera,
un rei és presoner de les teves trenes.
7 Que n'ets, de bella i fascinant,
amor meu deliciós!
8 Ets esvelta com una palmera,
els teus pits en són els raïms.
9 Jo m'he dit: «Em vull enfilar a la palmera,
n'agafaré els ramells.»
Que els teus pits siguin per a mi com raïms d'una vinya,
el perfum de la teva cara, com el de les pomes!
10 La teva boca és vi exquisit,
que flueix suaument cap al teu estimat
regalimant sobre els llavis endormiscats.
ELLA
11 Jo sóc tota del meu estimat,
i cap a mi ve la seva passió.
12 Vine, estimat meu, sortim al camp,
fem nit en llogarrets.
13 De bon matí anirem a les vinyes
per veure si broten els ceps
i es desclou la seva florida,
si als magraners els esclaten les gemmes.
Allí t'ompliré de carícies.
14 Les mandràgores escampen el seu perfum,
tenim a les portes els fruits saborosos,
vells i nous:
els he reservat per a tu, estimat meu!
|
8
1 Tant de bo fossis germà meu,
alletat als pits de la mare!
Si et trobava pel carrer, et besaria,
i ningú no m'ho podria retreure.
2 Et portaria i et faria entrar
a casa de la meva mare.
Tu m'instruiries en l'amor
i jo et faria beure vi amb aromes,
most de les meves magranes.
3 Té l'esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m'abraça.
4 Filles de Jerusalem, us conjuro:
no desvetlleu l'amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.
COR
5 Qui és aquesta que puja del desert,
recolzada en el seu estimat?
ELLA
Sota el pomer t'he desvetllat,
allí on la mare et va concebre,
on la qui et va concebre t'infantà.
6 Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
7 Els mars profunds no podran apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l'amor,
només obtindria menyspreu.
COR
8 La nostra germana és petita,
no té encara pits.
Què en farem, de la nostra germana,
el dia que es parlarà d'ella?
9 Si fos una muralla,
li construiríem merlets d'argent;
si fos una porta,
la recobriríem de cedre.
ELLA
10 Jo sóc una muralla,
els meus pits en són les torres.
I ara sóc als seus ulls
com la qui troba la pau.
ELL
11 Salomó tenia una vinya a Baal-Amon
i la confià als guardians;
cada un havia de collir-ne fruits
per valor de mil peces d'argent.
12 La meva vinya, meva i prou, és per a mi;
les mil monedes són per a tu, Salomó,
i dues-centes per als guardians dels fruits.
13 Oh, estimada, que sojornes als jardins:
els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu.
Fes-me-la sentir!
ELLA
14 Fuig, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes dels bàlsams.
Dando gracias
siempre y por todo a Dios Padre en el nombre de nuestro Señor Jesucristo.
(Efesios 5:20)
La gratitud hacia Dios es una expresión de nuestra
confianza en Él. Cuando damos gracias por las cosas que no entendemos, creemos
no merecer o, simplemente, nos causan dolor o sufrimiento no estamos haciendo
un ejercicio de masoquismo, antes al contrario, al entender y creer que el
Señor lo puede usar para formar el carácter de Jesús en nuestras vidas hacemos
un ejercicio de fe, es decir, confianza que se expresa por medio de la acción
de gracias.
La gratitud no eliminará los problemas, no aliviará
necesariamente ni el dolor ni el sufrimiento, sin embargo, nos ayudará a
encontrar un propósito en el mismo, la posibilidad de que, si colaboramos con
Dios, pueda todo ello ser usado en nuestro proceso de transformación. Podemos
dar la bienvenida, por medio de la acción de gracias, a todo aquello que nos
traiga la vida en la convicción de que puede llegar a convertirse en un
instrumento en las manos de Dios. Es cierto que el dolor y el sufrimiento no
necesariamente, como lo indiqué con anterioridad, van a desaparecer, pero
al menos no serán en vano, no serán un desperdicio, no
serán inútiles.
¿De qué modo la acción de gracias puede cambiar tu
perspectiva del dolor y el sufrimiento?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada