LECTURA DIJOUS 18/10/18: LEVÍTIC 15-16 i JOAN 4:1-26


Dijous 18 d’Octubre

Levític 15 i 16
15
El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
--Comuniqueu això als israelites:
»Tot home malalt de pèrdua seminal és ritualment impur. En el cas de pèrdua seminal hi ha impuresa ritual tant quan el líquid seminal s'escapa com quan queda retingut. En tots dos casos hi ha impuresa. El llit on jeu el qui pateix aquest mal és impur, i també ho és tot lloc on s'asseu. Tothom qui toqui el llit d'aquest home s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Qui s'assegui a l'indret on hagi segut aquest home, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. També el qui toqui algú que pateix aquest mal, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Si el qui pateix de pèrdua seminal escup sobre algú que és pur, aquest s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. També és impura la sella on cavalca el qui pateix de pèrdua seminal. 10 Tothom qui toqui qualsevol cosa sobre la qual ha estat el qui pateix aquest mal, quedarà impur fins al vespre, i el qui la tragini s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 11 Tothom a qui el malalt hagi tocat sense haver-se rentat les mans, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 12 L'atuell de terrissa tocat pel qui pateix de pèrdua seminal s'ha de trencar; però si l'atuell és de fusta, s'ha d'esbandir amb aigua.
13 »Si l'home afectat d'aquesta malaltia es posa bo, haurà de comptar set dies per a la seva purificació. Després s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua corrent ell mateix i quedarà pur. 14 El dia vuitè, prendrà dues tórtores o dos colomins, es presentarà davant el Senyor a l'entrada de la tenda del trobament i els donarà al sacerdot. 15 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l'altre en holocaust. El sacerdot farà a favor d'ell, davant el Senyor, el ritu d'expiació per la pèrdua seminal.
16 »Quan un home tingui una pol·lució, es rentarà amb aigua tot ell i quedarà impur fins al vespre. 17 Si ha caigut líquid seminal damunt qualsevol roba o pell, hauran de ser rentades i quedaran impures fins al vespre. 18 Quan un home i una dona han tingut relacions sexuals, s'hauran de rentar amb aigua tots dos i quedaran impurs fins al vespre. 19 Quan una dona ha tingut la regla, quedarà impura durant set dies; tothom qui la toqui quedarà impur fins al vespre. 20 Qualsevol indret on jegui o s'assegui durant la seva menstruació, quedarà impur. 21 Tothom qui toqui el seu llit, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 22 Tothom qui toqui un seient on ella s'hagi assegut, s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. 23 Si algú toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat, pel fet d'haver-ho tocat quedarà impur fins al vespre. 24 Si un home jeu amb ella, la dona li encomanarà la impuresa de la seva menstruació, quedarà impur durant set dies i també deixarà impur qualsevol llit on ell s'ajegui.
25 »Quan una dona perdi sang durant molts dies, fora del temps de la seva menstruació, o quan la pèrdua s'allarga més del temps normal, quedarà impura tants dies com duri l'hemorràgia, igual com quan té la menstruació. 26 Tot llit on jegui, tot seient on s'assegui mentre li duri la pèrdua de sang serà impur, igual com si tingués la menstruació. 27 Tothom qui toqui aquestes coses quedarà impur; s'haurà de rentar la roba, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre.
28 »Quan l'hemorràgia se li hagi aturat, ella comptarà set dies i, per tal de purificar-se, 29 el dia vuitè prendrà dues tórtores o dos colomins i els durà al sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament. 30 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferirà l'altre en holocaust. Després farà a favor d'ella, davant el Senyor, el ritu d'expiació per la impuresa de la seva hemorràgia.
31 »Advertiu els israelites de les seves impureses, perquè no morin si amb les seves impureses profanen el meu tabernacle on jo habito enmig d'ells. 32 Aquesta és la llei sobre l'home que té una pol·lució que el deixa impur, 33 sobre la menstruació de la dona, sobre les pèrdues seminals de l'home o les pèrdues de sang de la dona, i sobre l'home que jeu amb una dona que es troba en estat d'impuresa ritual.

16
Després de la mort dels dos fills d'Aaron, que van morir mentre presentaven al Senyor la seva ofrena, el Senyor va parlar encara a Moisès. El Senyor li digué:
--Comunica al teu germà Aaron que no entri quan li sembli dintre el lloc més sant, darrere la cortina interior, davant la coberta de l'arca, perquè no mori quan jo manifesti la meva presència en el núvol sobre la coberta de l'arca.
»Quan haurà d'entrar dintre el lloc més sant, prendrà un vedell ja fet per oferir-lo en sacrifici pel pecat, i un moltó. Es posarà la túnica sagrada de lli i la roba interior de lli, se cenyirà la faixa de lli i es lligarà la cabellera amb la cinta de lli. Es tracta de vestidures sagrades i, per tant, se les posarà després d'haver-se rentat el cos ritualment amb aigua.
»De part de la comunitat dels israelites rebrà dos bocs destinats al sacrifici pel pecat i un moltó destinat a l'holocaust. Aaron oferirà un vedell en sacrifici pel propi pecat, i expiarà així per ell i per la seva família. Acabat prendrà els dos bocs i els presentarà davant el Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament; llavors tirarà les sorts per saber quin dels dos bocs serà per al Senyor i quin per a Azazel. Prendrà el boc a qui ha tocat de ser per al Senyor i l'oferirà en sacrifici pel perdó del pecat. 10 Després presentarà viu davant el Senyor el boc a qui ha tocat de ser per a Azazel, per fer sobre ell el ritu d'expiació abans d'aviar-lo cap a Azazel, al desert.
11 »Aaron, doncs, oferirà el seu vedell com a sacrifici pel pecat, i expiarà així per ell i per la seva família. Degollarà el seu vedell en sacrifici pel propi pecat. 12 Omplirà després un encenser amb brases preses de l'altar situat davant el Senyor, agafarà dos bons grapats d'encens aromàtic en pols, i ho durà darrere la cortina interior. 13 Allà, davant el Senyor, tirarà l'encens damunt les brases, perquè el núvol d'encens cobreixi la coberta de l'arca de l'aliança. Així Aaron no s'exposarà a la mort. 14 Seguidament prendrà sang del vedell, i amb el dit farà una aspersió damunt el costat oriental de la coberta i set aspersions al seu davant. 15 Acabat, degollarà el boc del sacrifici pel pecat del poble, en durà la sang darrere la cortina interior i farà igual que amb la sang del vedell, és a dir, aspergirà amb aquesta sang el damunt i el davant de la coberta. 16 Així expiarà, traient-los del lloc més sant, totes les impureses, les infidelitats i els pecats dels israelites.
»Igual farà amb la resta de la tenda del trobament, que és enmig d'ells i de les seves impureses. 17 Des del moment en què Aaron entrarà dintre el lloc més sant per fer el ritu d'expiació fins que en sortirà, no hi haurà ningú a la tenda del trobament. Quan Aaron haurà expiat per ell, per la seva família i per tota la comunitat d'Israel, 18 sortirà de la tenda cap a l'altar, situat davant el Senyor, i farà el ritu d'expiació per l'altar. Prendrà sang del vedell i del boc i untarà els quatre angles de l'altar. 19 Després farà amb el dit set aspersions de sang sobre l'altar. Així el purificarà de les impureses dels israelites i li restituirà el seu caràcter sagrat.
20 »Quan Aaron haurà acabat el ritu d'expiació del lloc més sant, de la tenda del trobament i de l'altar, farà dur el boc viu. 21 Li posarà les dues mans sobre el cap, bo i confessant totes les culpes, les infidelitats i els pecats dels israelites. Així les posarà sobre el cap del boc. Després l'aviarà cap al desert, portat per un home amb aquesta missió. 22 El boc s'emportarà totes les culpes dels israelites a una terra desolada.
»Quan haurà aviat el boc cap al desert, 23 Aaron anirà a la tenda del trobament, es traurà les vestidures de lli que s'havia posat per entrar dintre el lloc més sant i les deixarà a la tenda. 24 Es rentarà amb aigua en un lloc sagrat. Acabat es posarà les seves altres vestidures i sortirà per oferir el seu holocaust i l'holocaust del poble; farà l'expiació per ell i pel poble, 25 i cremarà sobre l'altar el greix de les víctimes ofertes com a sacrifici pel pecat. 26 L'home que haurà portat el boc a Azazel es rentarà la roba, es rentarà amb aigua ell mateix, i així podrà entrar al campament. 27 El vedell i el boc oferts com a sacrifici pel pecat, amb la sang dels quals s'haurà fet l'expiació a l'interior del lloc més sant, seran trets fora del campament, i en cremaran la pell, la carn i els excrements. 28 L'home encarregat de cremar-ho es rentarà després la roba, es rentarà amb aigua ell mateix, i així podrà entrar al campament.
29 »Tant vosaltres, els nadius israelites, com els estrangers que resideixen enmig vostre, observareu perpètuament aquesta prescripció: el dia deu del mes setè dejunareu i no fareu cap mena de treball. 30 Aquest dia faran a favor vostre el ritu d'expiació que us purifica: aquest dia sereu purificats de tots els vostres pecats davant el Senyor. 31 És un gran dia de repòs, un dia de dejuni. Observareu perpètuament aquesta prescripció.
32 »El sacerdot que haurà estat ungit i haurà rebut la investidura per a succeir el seu pare com a gran sacerdot, farà l'expiació. Es posarà les vestidures sagrades de lli, 33 per a fer l'expiació del lloc més sant, de la resta de la tenda del trobament i de l'altar, i també per a expiar pels sacerdots i per tot el poble que forma la comunitat d'Israel.
34 »Haureu d'observar perpètuament aquesta prescripció: una vegada l'any celebrareu l'expiació per tots els pecats dels israelites.
I Aaron va complir tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès.


Joan 4: 1-26
Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea.
Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
15 Li diu la dona:
--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16 Ell li diu:
--Vés a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
--No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
--Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
--Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21 Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
25 Li diu la dona:
--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
--Sóc jo, el qui et parla.


Este pasaje es muy interesante para mostrar como Jesús rompía todo tipo de barreras y convencionalismos culturales, sociales y religiosos en su afán de llegar a las personas y encontrarse con ellas en su necesidad.


En primer lugar, para ir de Judea, en el sur, a Galilea, en el norte, los judíos evitaban a toda costa pasar por el centro, Samaria. Los judíos despreciaban y consideraban inferiores a los samaritanos. Referirse a alguien como samaritano era un insulto y una muestra de desprecio. Los judíos religiosos preferían ir por territorio pagano cruzando para ello a la otra orilla del Jordán antes que tener que atravesar la región de Samaria. Jesús fue intencional escogiendo el camino samaritano y con ello estaba rompiendo un tabú y barrera cultural y expresando que no hay gente que sea despreciable por motivos raciales. En segundo lugar, Jesús se dirige a una mujer samaritana y le expresa su necesidad de agua. Para nosotros, occidentales y viviendo en el siglo XXI nos parece la cosa más normal del mundo. No era así en aquella época. Un hombre nunca se dirigía la palabra a una mujer que se encontraba sola. Mucho menos si era samaritana, raza despreciada, y era una mujer de mala reputación. Jesús rompe otra barrera a fin de acercarse a la gente, la barrera del género. En tercer lugar, Jesús no tiene inconveniente en poner en juego su reputación entablando conversación con una mujer, como decía antes, de mala reputación. Las mujeres, en el próximo oriente, salían en grupo a recoger agua del pozo para salvaguardar su honra. El hecho, dicen los comentaristas culturales, que lo hiciera en solitario probaba su mala reputación como mujer de vida alegre. De nuevo, Jesús, rompe otra barrera, la de la moralidad, para entrar en contacto con alguien necesitado. Para mi la lección de Jesús es clara. Hay que superar tabús culturales, sociales, de género e incluso morales en nuestro esfuerzo por llegar a las personas en necesidad y que estás puedan conocer a Jesús. Me doy cuenta que, demasiado a menudo, me muevo en la comodidad de mis círculos, manteniendo una distancia prudente y segura de los que son diferentes a fin de no tener que pasar la violencia o la tensión de superar las barreras para llegar a ellos con Jesús.



A partir del versículo 10 es la segunda parte de la conversación entre Jesús y la mujer de Samaria. La conversación gira alrededor del agua, sin embargo, refleja una conversación a dos niveles. La mujer de Samaria está hablando de las necesidades físicas, o dicho de otra manera, de las necesidades sentidas, de las más inmediatas que, dicho sea de paso, son totalmente legítimas. Jesús aborda otro nivel de necesidades, las más trascendentes, las más profundas, las que están relacionadas con la trascendencia, el sentido y el propósito en la vida. También estas son importantes y legítimas. De una manera u otra todos nosotros hemos identificado el sentido, el propósito o la felicidad con la satisfacción de ciertas necesidades. Todos pensamos que si tan sólo tuviéramos eso, pudiéramos experimentar aquello, fuera posible tener esa relación o, cualquier otro objeto sobre el que depositemos nuestra necesidad de sentido, entonces podríamos ser auténticamente y definitivamente felices. La realidad, como todos sabemos y Jesús afirma, la satisfacción es temporal y pasajera y volvemos a tener sed.

El Maestro afirma que el agua que tiene para darme llenará y satisfará de forma permanente mi sed de sentido y significado, de trascendencia y propósito. Es una cuestión de confianza en Él, puedo continuar intentando saciar mi sed de forma temporal o buscar en Él una satisfacción más permanente.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada