Dimecres 31 d’Octubre
Nombres 4
1 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
2 --Feu un cens dels levites descendents de Quehat per clans i llinatges.
3 Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei, seran destinats a complir una tasca a la tenda del trobament.
4 La seva missió serà ocupar-se de les coses més sagrades de la tenda.
5 Quan s'hagi d'aixecar el campament, Aaron i els seus fills entraran al tabernacle i despenjaran la cortina que separa el lloc santíssim, i amb aquesta cortina cobriran l'arca que conté el document de l'aliança.
6 Al damunt hi posaran un cobertor de pell de dugong i a sobre hi estendran una tela de porpra violeta; després hi col·locaran les barres per a transportar-la.
7 També estendran una tela de porpra violeta sobre la taula dels pans d'ofrena, i posaran damunt la taula les plates, els cullers, les tasses i els gerrets per a les libacions de vi; hi posaran també els pans de l'ofrena perpètua.
8 Estendran damunt de tot això una tela de color escarlata i un cobertor de pell de dugong, i després hi col·locaran les barres per a transportar la taula.
9 Acabat prendran una tela de porpra violeta i cobriran el canelobre amb els seus gresols, esmocadores, platets i tots els accessoris per a alimentar-lo d'oli.
10 Cobriran el canelobre i tots aquests estris amb un cobertor de pell de dugong i ho posaran sobre un baiard.
11 Damunt l'altar d'or de l'encens, també hi estendran una tela de porpra violeta i un cobertor de pell de dugong, i després hi col·locaran les barres per a transportar-lo.
12 Prendran també tots els utensilis que es fan servir en els oficis del lloc sant, els posaran en una tela de porpra violeta, els cobriran amb una pell de dugong i els col·locaran en un baiard.
13 Acabat trauran les cendres de l'altar dels holocaustos i el cobriran amb una tela de porpra.
14 Al damunt hi posaran tots els utensilis que es fan servir en els sacrificis: encensers, forquetes, pales i calderetes, és a dir, tots els utensilis de l'altar, i ho cobriran amb una pell de dugong. Després hi col·locaran les barres per a transportar-ho.
15 »Quan Aaron i els seus fills hauran deixat a punt el lloc sant amb tots els seus objectes sagrats, i el campament ja estarà aixecat, els descendents de Quehat podran venir per transportar-los. Així no tocaran res de sagrat, perquè si ho toquessin moririen. Aquesta és la part de la tenda del trobament que han de transportar els descendents de Quehat.
16 Eleazar, fill del sacerdot Aaron, s'encarregarà de l'oli del canelobre, de l'encens aromàtic, de l'ofrena perpètua i de l'oli per a les uncions. A més, tindrà a càrrec seu la custòdia del tabernacle i de tot el que conté, tant el santuari com els accessoris.
17 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
18 --Vetlleu perquè els clans del llinatge de Quehat no desapareguin d'entre els levites.
19 Per tal d'assegurar que no morin quan s'acostin a les coses santíssimes, feu que Aaron i els seus fills entrin primer i assignin a cada un dels descendents de Quehat la seva tasca, allò que hauran de transportar.
20 Però no els permetran d'entrar a mirar ni un sol instant les coses santes, perquè moririen.
21 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
22 --Fes un cens, per llinatges i clans, dels descendents de Guerxon.
23 Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei, seran destinats a complir una tasca a la tenda del trobament.
24 La missió dels clans de Guerxon serà aquesta:
25 transportaran els tapissos i les veles del tabernacle, la tenda del trobament amb tot el seu envelat i la sobrecoberta de pells de dugong, la cortina d'entrada de la tenda del trobament,
26 les teles de l'atri, la cortina de la porta de l'atri que envolta el tabernacle i l'altar, i les cordes i tots els estris necessaris per a sostenir-ho. En això consistirà la seva tasca.
27 Els descendents de Guerxon compliran el seu servei a les ordres d'Aaron i dels seus fills, els quals els assignaran la custòdia de tot el que hagin de transportar.
28 Aquest serà el servei dels clans descendents de Guerxon a la tenda del trobament. El faran sota la direcció d'Itamar, fill del sacerdot Aaron.
29 »Fes també el cens, per clans i llinatges, dels descendents de Merarí.
30 Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei, seran destinats a una tasca a la tenda del trobament.
31 La seva missió serà transportar les posts del tabernacle, els travessers, les columnes i els sòcols,
32 les columnes que envolten l'atri amb els seus sòcols, estaques i cordes, i tots els estris necessaris per a sostenir-ho. Assignareu a cada un la custòdia dels objectes que ha de transportar.
33 Aquest serà el servei dels clans descendents de Merarí a la tenda del trobament. El faran sota la direcció d'Itamar, fill del sacerdot Aaron.
34 Moisès, Aaron i els principals de la comunitat d'Israel van censar, doncs, per clans i llinatges, tots els levites descendents de Quehat
35 compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei de la tenda del trobament.
36 El total dels censats, per clans, fou de 2750 homes.
37 Aquest era l'efectiu dels clans descendents de Quehat que prestaven servei a la tenda del trobament, segons el cens que van fer Moisès i Aaron d'acord amb l'ordre que el Senyor havia donat a Moisès.
38 El nombre dels descendents de Guerxon, censats per clans i llinatges,
39 compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei de la tenda del trobament, era aquest:
40 per clans i llinatges, el total era de 2630 homes.
41 Aquest era el nombre dels censats en els clans descendents de Guerxon, que prestaven servei a la tenda del trobament, segons el cens que van fer Moisès i Aaron per ordre del Senyor.
42 El nombre dels descendents de Merarí, censats per clans i llinatges,
43 compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei de la tenda del trobament, era aquest:
44 per clans, el total era de 3200 homes.
45 Aquest era el nombre dels censats en els clans descendents de Merarí, segons el cens que van fer Moisès i Aaron d'acord amb l'ordre que el Senyor havia donat a Moisès.
46 El nombre total dels levites censats per Moisès, Aaron i els principals d'Israel, per clans i llinatges,
47 compresos entre trenta i cinquanta anys d'edat, aptes per al servei i el transport de la tenda del trobament,
48 era de 8580 homes.
49 Per ordre del Senyor i sota la direcció de Moisès, van assignar a cadascú la seva tasca i allò que havia de transportar. A cadascú li van confiar una feina, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
Joan 7: 37-53
37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
--Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui.
38 Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
39 Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
40 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir:
--Aquest és realment el Profeta.
41 D'altres deien:
--És el Messies.
Però uns altres replicaven:
--¿És que el Messies ha de venir de Galilea?
42 ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David?
43 La gent es va dividir per causa d'ell.
44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.
45 Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
--Per què no l'heu portat?
46 Els guardes respongueren:
--Ningú no ha parlat mai com aquest home.
47 Els fariseus els van replicar:
--Vosaltres també us heu deixat enganyar?
48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell?
49 Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna!
50 Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
51 --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet?
52 Ells li respongueren:
--¿Tu també ets de Galilea? Investiga l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta.
53 I cadascú se'n va anar a casa seva.
La escena continúa dándose en la fiesta de las enramadas en Jerusalén.
Jesús vuelve a tocar un tema que es recurrente, el hambre y la sed de sentido,
propósito y significado que todo ser humano tiene y del que ya ha hablado en
otras ocasiones recibiendo, en la mayoría de los casos, la incomprensión de la
gente preocupada por comer y beber y saciar ambas necesidades físicas.
Me doy cuenta que del mismo modo que Jesús contrasta la sed física con
la sed de significado y propósito, aquí el contraste es entre saciarla
externamente o hacerlo internamente. Me doy cuenta que no puedo vivir sin
buscar la realización, necesito levantarme cada día entendiendo que la vida
tiene un sentido y que, al margen de las circunstancias, vale la pena ser
vivida.
Esa sed de significado trato de saciarla cada día e identifico
diferentes fuentes en la que puedo beber con esta finalidad. Me doy cuenta que
la satisfacción que esas fuentes me han dado siempre es temporal y, en
ocasiones, el mal gusto que dejan posteriormente no compensan la corta
satisfacción que han producido.
Me doy cuenta que Jesús me propone una alternativa diferente, que el
sentido no venga de fuera, sino que venga de dentro. Que no haya que ir
constantemente a las fuentes a beber, que haya un manantial interior que brote
ininterrumpidamente. Jesús se ofrece a satisfacer, por medio del conocimiento
de Él, esa sed tan profunda que hace, que al estar calmada, se pueda vivir y
disfrutar con mucha mayor intensidad de todas las cosas buenas que la vida
ofrece.
Este pasaje cierra el capítulo siete que se ha caracterizado por los
enfrentamientos polémicos de Jesús con los dirigentes de Israel y también el
pueblo en general. El capítulo concluye con nueva división de opiniones y los
guardias que fueron enviados a arrestar a Jesús volviendo con las manos vacías.
También se hace una nueva mención a Nicodemo, aquel que se presentó en la noche
a Jesús para hablar acerca del Reino de Dios. Este hombre, miembro del consejo
gobernante de Israel, consideró oportuno el hablar acerca de la posible
inocencia de Jesús, y la necesidad de oír a alguien antes de juzgarlo. Su
opinión, sin embargo, no fue tenida para nada en cuenta.
Al leer pensaba en qué
aplicación puede tener este pasaje para mi vida y no lo encontraba fácil.
Simplemente pensaba en que se puede hablar y hablar acerca de Jesús, se puede
discutir hasta la saciedad temas relacionados con Él y, no obstante, nunca dar
un paso para movernos en dirección a seguirle mejor a Él. Tal ve la aplicación
del Señor para mí por medio de este pasaje es que hable menos y haga más y
especialmente pensando en aquel versículo de la Escritura en que se afirma
misericordia quiero y no sacrificios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada