LECTURA DIMARTS 30/10/18: NOMBRES 3 i JOAN 7:14-36

Dimarts 30 d’Octubre

Nombres 3

Aquestes són les notícies sobre els descendents de Moisès i d'Aaron el dia que el Senyor va parlar a Moisès a la muntanya del Sinaí. 2 Aquests són els noms dels fills d'Aaron: el primogènit es deia Nadab, i els altres, Abihú, Eleazar i Itamar. 3 Aquests fills d'Aaron van ser ungits i investits per a exercir el sacerdoci. 4 Però Nadab i Abihú van morir a la presència del Senyor, en el desert del Sinaí, sense deixar descendència, quan presentaven al Senyor una ofrena de perfum estrany. Són Eleazar i Itamar els qui van exercir el sacerdoci al costat del seu pare Aaron.

5 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

6 --Fes venir la tribu de Leví, presenta-la al sacerdot Aaron i posa-la al seu servei. 7 Els levites seran els servidors de la tenda del trobament, fent allò que pertocaria a Aaron i a tota la comunitat d'Israel, i s'ocuparan en les feines del tabernacle. 8 Tindran cura de tots els utensilis de la tenda del trobament, en seran els servidors fent allò que pertocaria als altres israelites i s'ocuparan en les feines del tabernacle. 9 Separa, doncs, els levites dels altres israelites i posa'ls a disposició d'Aaron i dels seus fills, com a donats totalment a ells. 10 Les funcions sacerdotals, deixa-les a càrrec d'Aaron i dels seus fills. Si algú, sense ser sacerdot, s'atreveix a exercir-les, morirà.

11 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

12 --Entre els israelites, jo he pres els levites per al meu servei, perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels israelites. Els levites, doncs, són meus, 13 perquè tot primer fill és meu. El dia que vaig fer morir tots els primogènits en el país d'Egipte em vaig consagrar a mi tots els primogènits d'Israel i les primeres cries del bestiar. Per això són meus. Jo sóc el Senyor.

14 El Senyor va parlar encara a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué:

15 --Fes un cens dels levites per llinatges i per clans i compta tots els nois i homes d'un mes d'edat en amunt.

16 Moisès va fer el cens tal com el Senyor li havia manat. 17 Els fills de Leví es deien: Guerxon, Quehat i Merarí.

18 Libní i Ximí, fills de Guerxon, foren els avantpassats dels seus clans.

19 Amram, Ishar, Hebron i Uziel, fills de Quehat, foren els avantpassats dels seus clans.

20 Mahlí i Muixí, fills de Merarí, foren els avantpassats dels seus clans.

Aquests són els avantpassats dels clans dels levites agrupats segons els llinatges.

21 Guerxon era l'avantpassat dels clans de Libní i de Ximí. Aquests eren els clans descendents de Guerxon. 22 El nombre de tots els homes i nois censats d'aquests clans, d'un mes d'edat en amunt, era de 7500. 23 Els clans descendents de Guerxon acampaven a la part de ponent, darrere el tabernacle. 24 Els manava Eliassaf, cap de llinatge, fill de Lael. 25 Pel que fa a la tenda del trobament, els descendents de Guerxon tenien cura d'aquestes parts: el tabernacle, la tenda amb la seva coberta, la cortina d'entrada a la tenda del trobament, 26 les teles de l'atri, amb la cortina d'entrada a l'atri, situat al voltant del tabernacle i de l'altar, i les cordes necessàries per a muntar tot el conjunt.

27 Quehat era l'avantpassat dels clans d'Amram, d'Ishar, d'Hebron i d'Uziel. Tots quatre eren descendents de Quehat. 28 El nombre de tots els homes i nois censats d'aquests clans, d'un mes d'edat en amunt, era de 8600. Tenien cura del santuari, 29 i acampaven al costat sud del tabernacle. 30 Els manava Elissafan, cap de llinatge, fill d'Uziel. 31 Els objectes que tenien a càrrec seu eren: l'arca, la taula dels pans d'ofrena, el canelobre i els altars, amb tots els seus accessoris sagrats, i la cortina interior i tot el seu muntatge.

32 Eleazar, fill del sacerdot Aaron, comandava els caps dels levites. Ell s'encarregava dels qui tenien cura del santuari.

33 Merarí era l'avantpassat dels clans de Mahlí i Muixí, tots dos descendents de Merarí. 34 El nombre de tots els homes i nois censats d'aquests clans, d'un mes d'edat en amunt, era de 6200. 35 Els manava Suriel, cap de llinatge, fill d'Abihail, i acampaven al costat nord del tabernacle. 36 Els descendents de Merarí tenien cura d'aquestes parts: les posts, els travessers, les columnes amb els sòcols i amb tots els accessoris, 37 com també les columnes i els sòcols del voltant de l'atri, amb les estaques, les cordes i tot el seu muntatge.

38 Moisès, Aaron i els seus fills acampaven a l'est del tabernacle, davant mateix de la tenda del trobament, al costat de llevant. Tenien encarregada la custòdia del santuari i feien allò que pertocaria als altres israelites. Si algú, sense ser sacerdot, s'hi hagués acostat, hauria estat condemnat a mort.

39 El nombre total dels levites, homes i nois d'un mes d'edat en amunt, que Moisès i Aaron, per ordre del Senyor, van comptar per clans, fou de 22000.

40 El Senyor va dir a Moisès:

--Fes el cens de tots els primogènits dels israelites, homes i nois, d'un mes d'edat en amunt, i registra els seus noms. 41 Després separa per al meu servei els levites perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels altres israelites; separa també el bestiar dels levites en lloc de les primeres cries del bestiar dels altres israelites. Jo sóc el Senyor.

42 Tal com el Senyor li havia manat, Moisès va censar tots els primogènits dels israelites, 43 homes i nois, d'un mes d'edat en amunt. El total era de 22273.

44 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

45 --Separa els levites per al meu servei, perquè facin allò que pertocaria als primogènits dels altres israelites, i el bestiar dels levites perquè ocupin el lloc de les primeres cries del bestiar dels altres israelites: els levites són meus. Jo sóc el Senyor. 46 Però has de rescatar els 273 primogènits dels israelites que sobrepassen el nombre dels levites. 47 Per cada un d'ells fixa un preu de cinc sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és el sicle de vint gueràs. 48 Dóna després la plata a Aaron i als seus fills com a rescat de l'excedent en el nombre dels primogènits.

49 Moisès va rebre la plata destinada al rescat d'aquells primogènits que no havien estat rescatats pels levites. 50 La plata que va recollir dels primogènits pujava a 1365 sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari. 51 Moisès va donar-los a Aaron i als seus fills, complint així allò que el Senyor li havia ordenat.

Joan 7: 14-36

14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. 15 Els jueus, estranyats, deien:

--Com pot saber tant, aquest, si no l'ha instruït ningú?

16 Jesús els respongué:

--La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat. 17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. 18 El qui parla pel seu compte busca que l'honorin; en canvi, el qui busca la glòria del qui l'ha enviat és digne de crèdit, i en ell no hi ha falsedat. 19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?

20 La gent va replicar:

--Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?

21 Jesús els va dir:

--He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats. 22 Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d'ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? 24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.

25 Alguns de Jerusalem deien:

--¿No és el qui volien matar, aquest? 26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l'han reconegut realment com el Messies? 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d'on és. D'aquest, en canvi, sí que ho sabem.

28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:

--És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. 29 Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell, i és ell qui m'ha enviat.

30 Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.

31 D'entre la gent, molts van creure en ell, i deien:

--¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà senyals encara més prodigiosos que no ha fet aquest?

32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d'ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo. 33 Llavors Jesús digué:

--Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me'n vaig al qui m'ha enviat. 34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir.

35 Els jueus es preguntaven entre ells:

--On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se'n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora per predicar als grecs? 36 Què significa això que ha dit: "Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir"?

Toda esta discusión, que tiene lugar en el templo, se genera, tal y como lo señala Jesús, debido al hecho que había sanado a una persona en sábado, es decir, el día sagrado de los judíos, rompiendo por tanto el precepto religioso. Pensaba en una comparación y sería como se alguien me echara en cara que estuve ayudando a un amigo necesitado en vez de estar asistiendo al culto del domingo en la iglesia. Ante mi comentario que se trataba de alguien necesitado, su respuesta sería, hay seis días para ayudar a los necesitados, el domingo es el día del Señor, hay que estar cumpliendo en el templo.
Por absurdo que parezca este es el debate que enfrenta a Jesús, no olvidemos que es Dios mismo hecho carne, con las personas que consideran que la religión es más importante que las personas y sus necesidades. Jesús afirma que si quieren saber si lo que hace es correcto tienen dos maneras fáciles de verificarlo. La primera es querer hacer la voluntad de Dios. Quien tiene esta actitud podrá discernir con claridad. La segunda, es no juzgar a la ligera, a menudo las cosas no son las que parecen.
Para mí, personalmente, el reto de este pasaje es saber discernir entre lo esencial, alinearme con el plan de Dios de rescatar un mundo roto, y lo accesorio, ser fiel a las costumbres y normas religiosas. Porque me he dado cuenta que, a menudo, los que más encarnizadamente defienden las tradiciones son los más insensibles a las necesidades de los seres humanos. Pareciera que ambas cosas van de la mano.

Cuando leía este pasaje me daba cuenta lo fácil que es perderse en el hilo de desarrollo del mismo. Sin embargo, si uno se fija bien hay un ritmo, una cadencia, una sucesión de acontecimientos.

Todo comienza con los comentarios de los habitantes de Jerusalén acerca de Jesús y la posibilidad de que sea el Mesías. Ante las dudas de la gente Jesús afirma haber sido enviado por Dios, un Dios al que los judíos desconocen. El tercer movimiento es una nueva división del auditorio, mientras unos creen en él, otros intentan detenerlo. Llegamos al cuarto movimiento, los dirigentes de Israel se enteran de la situación y comienzan a hacer planes para eliminarlo, algo que, como sabemos sucederá más adelante. El quinto movimiento de esta sinfonía es una nueva declaración de Jesús que da paso al sexto y último, una nueva perplejidad por parte de los oyentes que no entienden nada de lo que les dice y que piensan que Jesús se va a ir al extranjero para hacerse famoso.

Cuando uno lee un pasaje así resulta difícil encontrar una aplicación práctica. La que ha captado mi atención ha sido la doble mención, por parte de Jesús, de haber sido enviado por el Padre. Porque lo he relacionado con dos frases posteriores suyas, cuando ora al Padre y le dice que nos ha enviado a nosotros del mismo modo que Él fue enviado por el Padre y, cuando al despedirse de sus discípulos afirma que son enviados como Él lo fue.

Y esta es mi aplicación personal. Soy un enviado de Dios a un mundo roto y necesitado. Soy enviado cualitativamente del mismo modo que el Maestro lo fue, aunque, no le llegue ni a la altura de los zapatos. Soy llamado a ir, no a esperar que vengan. A tomar la iniciativa en buscar el bien y restaurar, no a esperar que los demás lo pidan. A ser intencional en mi imitación del Dios que en Jesús deja su comodidad para involucrarse y ensuciarse con un mundo necesitado.